Descobrint el paper carbó.

Fa uns dies vaig trobar paper carbó, feia anys que no en veia, la veritat, i així el vaig tenir entre les mans vaig pensar com de bé s'ho passarien els nens. Era una nova manera de multiplicar la realitat, una nova oportunitat per crear i duplicar. Redescobrir el positiu i el negatiu. 

La invitació.

Els vaig ajudar a posar els papers i els vaig dir que passaria una cosa, però no els vaig explicar què. Volia que fos una sorpresa.

Vam posar un xic de cinta adhesiva a les puntes perquè se'ls movien els fulls i em feia por que els dibuixos no quadressin. 

Original i còpia.

 Fascinació per triplicat. Original, còpia i negatiu en el paper carbó.

Repetim, i repetim, i...

Vaig oferir-los també algunes pàgines amb il·lustracions (instruccions), vaig pensar que potser els suggeririen formes diferents, que les línies i fletxes evocarien paisatges geomètrics.

En Biel va decidir treballar en els seus dos dibuixos iguals.

Complementaris.

Observant a contrallum les formes.

Formes que li van evocar una forma d'animal: un bou.

Mentrestant, la Llum es divertia mecanografiant lletres i paraules.

Que també es duplicaven.

A l'igual que la màquina d'escriure ens ofereix un ventall creatiu immens, el paper carbó ens permet jugar amb la creativitat. Explorant amb objectes que pinten però no fan suficient pressió per a que el paper carbó imprimeixi el seu rastre (com els retoladors), o jugant amb objectes que no pinten però fan suficient pressió (pals de fusta). Des de la primera vegada que els vaig oferir el paper carbó me'l han demanat de nou diverses vegades. Els encanta. La Llum es queda fascinada amb les diferents tonalitats de gris que adquireixen els dibuixos. En Biel es diverteix alterant l'original i la còpia, i jugant amb el negatiu. 

Alguns dels dibuixos i papers mecanografiats reposen al calaixet dels fulls en blanc, són una nova invitació a fer un exercici de creativitat: a redefinir, canviar, alterar i transformar.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.