#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Surt i troba... a la recerca de tresors les tardes mandroses d'estiu.



L'estiu és platja i piscina, nens empaitant pilotes i en bicicleta, cabells i banyadors molls, persianes mig abaixades i porticons oberts de bat a bat, peus empolsegats i genolls pelats, sol i penombra. Però també hi ha dies mandrosos, de matins curts i tardes gairebé infinites, tardes plenes d'hores de llum i calor. Dies en què la calor apreta i ens quedem a casa a fer el mandra fins ben entrada la tarda. Aquests dies mandrosos, quan el sol cau, convido els nens a sortir per buscar tresors.

Algunes vegades improviso amb el que tinc a mà. Una invitació espera junt al berenar. 

Vaig decidir fer servir una caixa de DVD perquè és rígida, pesa poc i alhora permetia guardar el llapis i el paper dins. El paper té totes les lletres de l'abecedari. La consigna és senzilla: surt i busca quelcom que comenci per la lletra "...", si no trobes res que comenci, pots buscar quelcom que contingui la lletra.

I, de seguida van començar a trobar coses.

Sortir té també petites recompenses. Una papallona es va deixar fotografiar.

Observar, llegir, escriure... no repetir, escrutar l'entorn amb la mirada nova i curiosa.

I no oblidem enfilar els ulls cap al cel, buscant formes als núvols.

Fins aconseguir omplir totes les lletres, o fins cansar-se'n... el que succeeixi primer.

Una altra opció és sortir a caçar els colors de l'arc de Sant Martí. Amb un mostrari vell que vaig trobar de pintura els vaig fer una carta de colors.

Per comparar. Tonalitats.

Per observar.

Per afirmar.

Per confirmar.

Petjades de gat en el ciment.

Tots els colors del blau.

Tots els tons del groc i el daurat.

Després vam fer recompte.

I vam omplir la banyera amb aigua del color que més vam trobar. Sí, aigua vermella. I les copes les van demanar ells (per poder jugar a vampirs)...

Aquests passeigs ens regalen la possibilitat de recrear-nos en les petites descobertes fortuïtes que fem, i viure d'una manera nova aquells espais que solem transitar en la inèrcia de la rutina diària. Ens podem aturar a observar els detalls que engalanen els espais quotidians, això ens ajuda a sentir-nos-els més nostres. Com una possibilitat que se'ns ofereix per a que quan, immersos en l'espiral de monotonia que a vegades ens arrossega, els observem amb un somriure.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

6 comentaris:

  1. Una fantàstica excusa per sortir a passejar amb il.lusió i ganes de descobrir! Preciosa la carta de colors (sempre m'han fascinat) i em sembla genial utilitzar-les com a eina d'observació i classificació. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és sortir a passejar amb la mirada ben esmolada i els ulls nous, com d'infant! A mi també m'agraden molt les cartes de colors (has buscat a pinterest TOT el que se'n pot fer? OMG!) Petons estiuencs!

      Elimina
  2. És una proposta genial, jo també m'hi apunto !!

    ResponElimina
  3. Jo vaig prenent nota per quan la Nutxi sigui més gran!! Tot i que avui a la platja ja buscava vidre de mar... :-p

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, les edats que poso són sempre orientatives, fixa't que ho poso al final de l'entrada en un color diferent, és perquè això vull que quedi constància a tall de curiositat, per el dia de demà quan ells mirin el bloc (si és que ho fan). Penso que cadascú coneix bé els seus fills i que gairebé totes les propostes es poden adaptar a les diferents edats, per això hi dóno poca importància. Espero que tinguéssis sort amb el vidre de mar! :-D

      Elimina

Digues la teva!