#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 14 de juliol del 2013

Pintant amb el sol {fonent ceres amb el sol i l'escalforeta de l'estiu}.


Adoro l'estiu. Sóc d'aquest tipus de persones. M'agrada la calor, no ho puc evitar. Fa dies que tenia ganes de proposar als nens de pintar amb el sol. L'arribada de l'estiu i la calor ha despertat la curiositat de la Llum i en Biel, pregunten, volen saber sobre l'òrbita de la Terra, sobre l'estiu i l'hivern... Així que em venia de gust retre el nostre particular homenatge al Sol i en certa manera, convidar-lo a jugar amb nosaltres. Si seguiu aquest bloc ja deveu saber que m'agrada invitar l'atzar a formar part del procés creatiu, i que ja hem utilitzat la climatologia per pintar, com les dues vegades que vam pintar a la pluja: amb aquarel·les i amb retoladors. Doncs bé, aquesta vegada la idea era utilitzar la calor i la llum del sol per a fondre les ceres i pintar.

A casa fem servir ceres Manley perquè fonen a baixa temperatura i tan sols amb els dits els colors ja es barregen d'una manera espectacular. La idea era senzilla: ratllar les ceres i utilitzar-ne les virutes. 

Ratllant les ceres.

El tacte de les virutes és deliciós i curiós. A més, es fonen entre els dits.

L'exercici de ratllar les ceres requereix atenció i concentració, cal explicar-los que es poden fer mal si acosten massa els dits. Això els ha mantingut alerta, i feliçment hi han posat suficient atenció.

Virutes de colors.

Després, han escampat les virutes sobre uns folis que reposaven en una safata. La safata és important ja que si no, en fondre's la cera, s'escamparia per tot arreu. La safata (donat el cas) la contindrà. 

Amb total llibertat han decidit quin tipus de composició volien crear. Escampar, remenar i agrupar les virutes. El joc entra en el procés creatiu.

Amb els dits tacats de ceres, de tant remenar-les. La seva tria ha sigut posar-les totes juntes, agrupades i fent muntanyeta.

Quan han donat per bona la composició hem tret la safata al balcó, i l'hem deixat al sol.

En pocs minuts ja havien començat a fondre's les ceres.

La cera llueix sota el sol.

I després d'uns minuts més, aquest era l'aspecte que oferia. Hem entrat la safata i hem deixat solidificar la cera.

Un cop solidificada la cera, he deixat els papers sobre la taula, acompanyats de la resta de les ceres, llapis i retoladors. Una nova invitació a crear. 

Tenia ganes de fer quelcom diferent amb les ceres. Trencar amb la manera habitual de fer-les servir, convidar els nens a utilitzar un material plàstic ben conegut per ells d'una manera diferent. També tenia ganes de colar en el procés creatiu algun utensili de la cuina. Convidar el sol i l'atzar a participar del nostre joc creatiu és una manera més de jugar amb la creativitat.

Juliol del 2013. Cinc anys i mig.

8 comentaris:

  1. APUNTADA !! GRÀCIES A TU ESTEM INCREMENTANT LA NOSTRA CREATIVITAT!!!
    UNA ABRAÇADA !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegro, me'n alegro! És divertida aquesta, avui hem fet la segona part: pintar sobre els papers amb les ceres foses! Una abraçada gegant de tornada!

      Elimina
  2. Quina gran idea!
    Aprofitar els recursos naturals per experimentar, m'encanta.
    Un fort petó!
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja saps que sóc molt fan de la climatologia, jo... :-D petonets de xafogor!

      Elimina
  3. M'encanta la ideia i les fotos!!! Amb ganes de poder-ho fer amb l'Arnau!!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també! Me'n alegro que et piqui "el gusanillo" :-****

      Elimina
  4. Que xules les fotos! I com queden les ceres foses, barrejades i regalimant! Que bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un procés ràpid i molt i molt bonic! Ara, tinc ganes de provar una nova manera de fondre ceres...

      Elimina

Digues la teva!