L'ombra que es mou.

Un matí (ehem, gairebé migdia, som de ritmes lents a casa... vaja, que gairebé mai sortim de casa abans de les dotze si no és per fer alguna cosa en concret... ), doncs bé, el que us deia, que una visitaal parc sempre és una nova oporturnitat per a deixar-nos sorprendre i meravellar. Una ombra, el seu contorn. I la meravella de la rotació de la terra al voltant del sol.

 

La Llum gronxa el seu osset.

 Bim-bom, bim-bom... les campanes, de salom...

Però algunes vegades, la natura és una invitació. Davant aquesta ombra meravellosa en Biel no va poder resistir la temptació d'agafar un pal i començar a resseguir el contorn.

 

Completar el procés li va portar llarga estona: l'ombra era molt gran.

 

Branca a branca.

  

Observant la seva obra un cop finalitzada.

 

La Llum va dibuixar arcs de sant martí gairebé rodons i concèntrics.

 

La Llum practica l'escriptura del seu nom amb lletra lligada.

 

En Biel té predilecció per la lletra de pal.

 

Una estona més tard en Biel es sorprèn: l'ombra no quadra amb el contorn que havia dibuixat prèviament.

 

Comparant el desplaçament de l'ombra amb el contorn dibuixat una estona abans podem constatar que l'ombra s'ha mogut.

 

Uns dies més tard, revisant les fotos vam reproduïr l'experiència a casa amb la finalitat que els fós més fàcil entendre per què l'ombra es movia. Vam reproduïr l'escenari el més fidelment possible. La làmpada representa el sol.

 

Resseguint l'ombra.

 

Movent. Hem provat movent la làmpada i també hem provat movent la safata.

 

Resseguint el nou contorn, comparant. Constatem que l'ombra es mou perquè la posició on es troba l'arbre en relació amb la font de llum. En aquest punt vamm començar a teoritzar, hipotetitzar... què és el que es mou? La terra o el Sol?

 

Després van decidir plantar un jardí d'arbres fruiters.

 

On els arbres es plantaven, creixien, florien i donaven fruits i, finalment morien.

 

Ells em van obsequiar amb aquesta preciosa escena de joc, interioritzant conceptes tan preciosos com la vida i la mort. Jo els vaig obsequiar posant-los un mirall a davant. 

Multiplicant la realitat.

Va ser gràcies a una ombra que Erastòtenes va mesurar la circumferència de la terra, com explica Carl Sagan en aquest fragment de Cosmos. Sempre que no ens deixem meravellar només per la seva bellesa i ens preguntem el perquè del desplaçament de les ombres... la manifestació de la translació de la Terra al voltant del Sol.

Març del 2013. Cinc anys.

Entrada apadrinada per la MontseMu.