Als
homes els encanta meravellar-se. Aquesta és la llavor de la ciència.
Què hi ha més meravellós que deixar-se meravellar? Els nens es meravellen contínuament amb el món que els envolta. Només cal que els observem detingudament una estona: el vol d'un avió, d'un ocell, els núvols, una pedra a terra, un tronc, el paper d'un caramel... i aquesta "facilitat per meravellar-se" es pot aplicar a tots els moments de la seva vida. Després d'observar el seu joc al laboratori durant uns dies, després d'escoltar les seves verbalitzacions durant el joc ("És estrany!", deien, "Si ho barrejo, es torna verd!", "Però veus, això no es desfà. Perquè no es desfà?"... ) vaig adonar-me que segurament el que més sensació causava era el fet que alguns elements es barrejaven i d'altres no, segurament perquè és la part més visible de la proposta, la que s'acosta més als coneixements que han interioritzat: el seu cap està poblat d'experiències anteriors, per tant, intenten reproduïr-les, intenten buscar l'explicació o la continuïtat, en certa manera podem dir que formulen hipòtesis partint del seu camp d'experiències. Per això els sorprèn que alguns líquids es barregin amb determinats sòlids (canviant de textura, d'aparença...) i no es puguin tornar a separar, mentre que d'altres, malgrat estar barrejats, segueixin mantenint el seu aspecte original i per a separar-los en tinguem prou amb un colador o unes pinces. Així doncs, puc dir que el temps que dediquem al laboratori també el dediquem a meravellar-nos amb propostes que emergeixen del seu propi interès, de la seva iniciativa i amb algunes poques que arriben a través meu. Us voleu meravellar amb nosaltres?
Aigua i farina.
Jugant amb les quantitats.
Remenar i observar.
Es barregen.
Afegir, jugant no tan sols amb les quantitats, sinó també amb les proporcions.
En canvi, d'altres elements es barregen però no són miscibles entre ells.
Oli, aigua, sucre, llet i colorant.
Oli amb una "bombolla" d'aigua a dins. En afegir colorant a l'aigua, aquesta es tenyeix.
Barreja de llet, colorant i sucre.
Llet, colorant i sabó. Un dels clàssics a casa, que ja us vam explicar en aquesta entrada.
Afegir.
Gaudir.
Jugar.
Van posar en un bol algunes perles d'aigua fluorescents. Les hi van deixar tres o quatre dies. Però no es van desfer, ni es van inflar més. Això sí, van perdre el color (que va passar a l'aigua).
I aquesta és una de les meravelles de la vida: que algunes coses es barregen i d'altres no. Però tot té una explicació científica, només cal abocar-se a investigar i a trobar-la. Explorar, experimentar i seguir formulant hipòtesis que també cal qüestionar.
Gener, febrer i març del 2013. Cinc anys.
Sóc una ignorant!
ResponEliminaQuan he llegit el títol de l'entrada m'ha semblat incomprensible: Miscibilitat i immiscibilitat?
Com que no tinc espera, directa al diccionari, aaaaaaaaaaaaaaaah!
Una entrada, com totes, molt interessant.
Petonets meravellats
Carme
Bé, ja saps que sempre hi ha coses noves per aprendre, encara que siguin paraules estranyes! Petonets immiscibles!
EliminaLes perles perden el color per òsmosi, suposo... Mmmm... Interessant (i suggerent), això de veure el camins d'anada i de tornada del color ;)
ResponEliminaBona observació, MontseMu! Interessant també la possibilitat. Haurem de seguir explorant! :-D
EliminaMolt xulo i molt professional! Coincideixo amb la MontseMu en que això del color d'anada i tornada és molt intetessant. Una abraçada!
ResponEliminaSí, jo també! És molt interessant, ara haurem de veure a on ens condueix tot això (els camins, vull dir...). :-*
Elimina