La capsa misteriosa.

Me'n he adonat que quan presento als nens una proposta, com que considero que ha de ser una invitació, procuro que tot llueixi, així que no els ofereixo aquelles fulles de gomets on només en queden tres o quatre escampats entre una punta i l'altre, o aquell paper tan bonic però que està estripat... tenim un calaix on hi guardem aquests retalls. Normalment els nens els troben i aleshores els fan servir, però se'ns van acumulant. També tenia a l'estudi guardada una capsa de mocadors. Estava buida, pero m'agradaven els seus colors, així que pensava fer-ne alguna cosa del cartró. Fins que vaig tenir una idea.

 

Localitzar els retalls: papers, gomets, enganxines... i tallar.

Retalls. Alguns retalls molt especials van d'un en un. Són petits, però molen!

 

Cap a dins.

 

Et voilà!

Invitació a crear: els vaig oferir (a més del paper) cola i un bolígraf ja que no volia que es limitessin a enganxar. La meva idea era que, ja que no podien escollir amb què creaven, si poguéssin escollir com creaven. Que d'alguna manera es poguéssin fer seus els retalls.

 

Quan van tornar de l'escola (i després de berenar) els vaig explicar com funcionava: dins la capsa hi ha cosetes per fer un dibuix, un collage. No es pot mirar dins la caixa, s'ha de posar la mà.  

 

Treure quelcom a cegues i utilitzar-ho. Es pot canviar, però la gràcia és no fer-ho.

 

La Llum va decidir dibuixar contorns.

 

Buscar correspondències.

En Biel va fer una composició.

 

Buscar.

 

Rebuscar.

 

Utilitzar.

Collage d'en Biel.

Composició meva.

 

Reomplir la capsa (vinga, apareixen més papers, enganxines, envoltoris de bombons, algunes mosques...) .

Amb aquesta proposta vam reciclar creant, o crear reciclant. Reaprofitant i deixant que la casualitat s'escoli en el procés creatiu, com ja vam fer pintant a la pluja. La caixa és un èxit, l'hem tret quan han vingut amiguets a casa i tots (grans i petits) n'han quedat meravellats.

Em va sorprendre amb quina facilitat van entendre (i acceptar) les normes que acompanyaven la capsa. Bé, sempre hi ha alguna mirada que s'escapa, alguna petita peça que torna a dins la capsa... però ser tafaners i explorar els límits de les normes forma part del caràcter dels nens, i és quelcom que es dóna quan intentes educar als teus fills potenciant el pensament crític, empenyent-los a que siguin inconformistes, i a que tinguin una visió creativa del que els envolta. I si no fós així, em preocuparia.

Març del 2013. Cinc anys.