Descobrint la cromatografia.

La cromatografia és una tècnica mitjançant la qual es poden separar alguns components. En el nostre cas, vam optar per explorar els diferents pigments que s'amaguen en les tintes dels retoladors, i per a l'experiment vam utilitzar paper absorbent i un xic d'aigua. Fa uns dies, la Chelsey del meravellós bloc Buggy and Buddy va encetar una sèrie d'experiments científics senzills per fer a casa amb els petits amb unes boniques papallones "cromatografiades". Va ser en aquell moment que vaig recordar que aquest estiu passat havia comprat un paquet de filtres de cafetera amb intenció de fer aquest experiment. Els filtres van acabar en un calaix, de tant en tant els trobava però després me'n oblidava de nou (amb la maternitat m'he tornat un xic despistada). Finalment, diumenge passat els vaig rescatar amb la ferma intenció de fer el nostre primer experiment cromatogràfic. El procediment és senzill, el resultat és espectacular.

 

Filtres de cafè, aigua i retoladors. Vam provar retoladors de colors i diferents retoladors negres.

 

Maneres de fer en trobareu un munt. Nosaltres vam escollir fer una ratlla a mitja alçada (així quan puja l'aigua pel filtre arrossega la tinta sense que l'aigua es tenyeixi, fet que facilita reutilitzar-la una vegada i una altra...). També van decidir escriure el nom del color, volien practicar una mica la lletra lligada.

Després van posar els filtres dins els gots.

 

I esperar a veure què passa. La tècnica "correcta" és retirar els papers de l'aigua un cop la línia s'ha mullat, i aleshores només cal observar com es separen els colors: el marró amaga taronja i verd, el blau marí té gran part de blau cyan... A petitció dels nens, ho vaig deixar més estona. "- Mama, em penso que no pararan MAI de pujar!!!".

A partir d'aquí, va començar el festival de dibuixos i formes als filtres. La recopilació compulsiva de retoladors negres per tota la casa...

Dibuixos i sanefes. Els dissenys fets amb retoladors permanents (bons) queden inalterats. Com més foscos són els colors, més colors ens regalen. En el nostre cas, a part dels retoladors negres no-permanents, els més espectaculars van ser el marró, el blau marí i el taronja.

 

La Llum es va entretenir combinant retolador permanent amb tintes no permanents.

 

Com més foscos, de més colors es composa la seva tinta: lila, verd, blau...

I en Biel va descobrir l'espectaularitat del retolador més híbrid que hi havia a casa.

Oooooh!

Tímidament ens vam endinsar en el món de la descoberta dels colors a través d'una proposta generosa que ens convida a explorar, comprovar, comparar... I va ser precisament aquesta generositat la que ens va donar confiança i seguretat per anar ampliant la nostra experiència. Podem utilitzar diferents tonalitats (o marques) del mateix color, podem provar mullant el paper per més d'una banda i comprovar què passa... és una manera més de deixar entrar l'atzar dins el procés creatiu, així com vam fer deixant que la pluja pintés amb les nostres aquarel·les. Després els vaig preguntar què els havia semblat, si s'esperaven que aquells colors amaguessin tants altres colors dins seu. La seva resposta va ser que no s'ho esperaven, que semblava que alguns colors fessin màgia.

Març del 2013. Cinc anys.