#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 15 d’abril del 2013

Plora de felicitat i *viu intensament.


2 comentaris:

  1. Jo sóc molt ploranera, ploro de felicitat, de tristor, d'angoixa... encara que sense mocs ha,ha,ha.
    Plorar sempre m'ha ajudat a alliberar les emocions contingudes i després estic com nova...
    Petonets riallers
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'he estovat amb la maternitat. Mai he sigut molt ploranera, però amb l'embaràs ja vaig començar, i quien tuvo, retuvo que diuen... Plorar és fantàstic! Molts petons amb i sense llàgrimes!

      Elimina

Digues la teva!