#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Plastilina de nou moscada.

Diumenge passat vam tenir la sort d'assistir a "El meu primer festival" aprofitant que part del festival es mostrava a Figueres. De passada, vaig poder saludar a un parell de bones amigues que fa temps que no veia. Us he de dir que ens va encantar, que vam gaudir d'una estona divertida i d'un festival de curtmetratges meravellosos. De camí cap al cotxe vam passar per el parc Bosc i els nens van voler córrer i jugar una estona, i just en marxar vaig veure una branqueta de pi a terra. Ràpidament la vaig recollir, i vaig pensar en oferir-la als nens juntament amb una mica de plastilina, tot i que reconec que fa temps que no en compro. Definitivament, m'agrada molt més la que fem a casa. La seva textura, la temperatura, la consistència... són fabuloses. Deixant de banda que pots fer amb ella gairebé tot allò que se't passi pel cap. Al bloc The imagination tree trobareu un munt d'inspiració.

La meva proposta va ser oferir una "plastilina de tardor": aromatitzada amb nou moscada i purpurina daurada i acompanyada de llavors de carbassa, aglans i unes quantes agulles de pi.

 
Els ingredients. 

 
Vam utilitzar la nostra recepta (la trobareu en aquest enllaç), i hi vam afegir una cullerada de nou moscada en pols i una mica de purpurina daurada.

 
Presentació dels materials. 

 
Clavant aglans.

 
Clavant agulles de pi. La força i les proporcions, però, són diferents.

 
Hi van afegir unes quantes pipes.

 
Branquillons que coronen.

 
Vaig afegir un xic massa de farina, costava d'estirar i la massa s'assecava ràpid. Posteriorment, la vaig rectificar afegint-hi una mica més d'aigua.

 
Dins!

 
I fora: posicionar, reposicionar.

Un pastís d'aniversari.

Sempre que podem, fem entrar la natura a casa, encara que sigui només a trossets, a fragments. La cuina feia una olor deliciosa a nou moscada i a pi. Ells van anar fent i desfent, estirant, amassant, clavant, afegint i restant. I ho feien contents, i ho feien rient, i tot al nostre voltant semblava fàcil i divertit. I de fet, ho era.

Novembre del 2012. Cinc anys.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

4 comentaris:

  1. elisabetsalie2 de desembre del 2012, a les 23:48

    M'encanta que barregeu la plastilina amb substàncies per personalitzar-la i que, a més, la combineu amb objectes! Sempre m'han agradat les tècniques mixtes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown3 de desembre del 2012, a les 0:22

      De debò, et convido a que (si és que encara no n'heu fet) en feu! És fantàstica, fa bona olor (pots afegir-hi essència de llimona, d'eucaliptus o canyella...), la pots tenyir al teu gust, afegir-hi purpurina o textures (arròs, sorra, llenties) però sobretot, sobretot, perquè el seu tacte és deliciós. A més, té una gran avantatge si la compares amb la plastilina comercial: la que cau a terra, encara que la trepitgis, s'acaba assecant i amb una escombrada queda el terra net! Combinar-la amb objectes és inevitable... a veure si un dia us presento la nostra safata de la plastilina... crec que t'agradarà ;-D

      Elimina
  2. La maleta del precinema3 de desembre del 2012, a les 20:25

    Hola Àngela!
    Acabo de conèixer aquest bloc i em sembla que et visitaré sovint.
    Gràcies pels recursos i per les activitats que comparteixes :)
    Una abraçada.

    Txell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown6 de desembre del 2012, a les 22:59

      Hola, Txell!
      Gràcies per dedicar una estona del teu temps a llegir el nostre bloc, i per comentar!
      Ens anirem llegint, que el teu m'ha semblat fascinant!
      Una abraçada gegant!

      Elimina

Digues la teva!

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)