Tancant el 2012 i encarant el 2013.

A punt d'estrenar el 2013. La finestra pretén ser una metàfora: ens mostra el que hi ha davant, però també ens torna el nostre propi reflex, allò que som. D'aquesta manera es presenta l'any nou: clar i transparent, davant nostre, aguantant-nos la mirada. Deixant entrar la llum i embolcallant-nos amb la seva escalfor, com una ofrena del que serà. Oferint-se a nosaltres nu i cru. El món és fora la finestra. El present omplirà els dies que han de venir. Només cal sortir a buscar-ho.

Un petit balanç del 2012 ens descobreix un any que ens ha portat moltes alegries, algunes sorpreses i unes poques (poquetes) penes i desil·lusions. Aquest balanç, tenint en compte la que està caient, em fa sentir optimista. Són temps difícils per a tots nosaltres, ens ha tocat viure un moment dur, i malgrat la il·lusió ens amara els ulls no podem evitar que en més d'un i de dos moments ens sentim frustrats, enfadats i estafats. Malgrat tot, aquest any que s'acaba ens ha obsequiat amb un munt de moments bonics per col·leccionar.

Aquest 2012 la família imaginaire ha crescut una mica. Cada dia sou més els que us passeu per aquestes pàgines, les llegiu i a vegades fins i tot ens expliqueu alguna coseta. Això em fa feliç.

El 2012 m'ha descobert instagram. A través seu he descobert tot un món i he connectat un munt de gent creativa i fantàstica sense la qual aquest bloc (i servidora) no seria el que és, i d'instagram als seus blocs hi ha un pas. Això em fa feliç.

Aquest 2012 hem tingut un munt de coses per a celebrar: vam quedar finalistes dels Premis Blocs Catalunya i hem celebrat el nostre primer aniversari. Jo, que sóc cul de mal seient, he sigut capaç de centrar-me i tirar endavant un projecte al llarg de més d'un any. Això significa (crec) que he trobat el meu lloc. I això, també em fa feliç.

El 2012 m'ha ajudat a afinar la mirada. Observant, escrutant i investigant. Procurant romandre atenta i entendre el que veig. Descobrint. Aprenent "a llegir" els meus fills. Segurament, això és el que em fa més feliç de tot.

Repassant la llista de propòsits per al 2012 reconec que no vaig ser molt ambiciosa i alhora ho vaig ser molt. Justament com ara, perquè quan un es proposa educar amb el cor, aprendre i buscar maneres de gestionar millor el seu temps i l'espai que ocupa, perquè quan un es proposa estar a l'alçada dels nens s'ha de posar de puntetes (com diu Janus Korczak) per a estar a l'alçada dels seus sentiments.

Tot i així, crec que encara puc millorar algunes coses, i als propòstis de l'any passat, que a hores d'ara segueixen en peu i vigents, hi afegiré un parell de petits-grans propòsits.

Millorar la meva manera de comunicar-me amb els meus fills. Cuidant i acurant més el llenguatge, i entenent que no sempre el que m'agrada a mi ha d'agradar-los a ells, però sobretot respectant que no sempre el que els agrada a ells ha d'agradar-me a mi. Al llarg d'aquest any m'he sorprès a mi mateixa en alguns moments (normalment moments estressants, però això no és excusa) mostrant-me poc respectuosa amb els seus gustos. Recordo un dia que, escollint un conte jo els vaig dir que aquelles il·lustracions eren HO-RRI-BLES! (així: en majúscules, síl·laba a síl·laba i amb exclamació final). Bé, encara crec que aquelles il·lustracions eren horribles (sóc molt tossuda, jo), però les formes es poden millorar (i he de dir, en favor meu que aquell dia vaig acabar comprant el llibre de les il·lustracions horroroses).

Aquest és un propòsit senzill però molt important per a mi (i per a la nostra salut). Ho reconec, tinc un problema amb l'aigua: en bec poca. Bé, poca no, en bec poc sovint. I als meus fills els passa el mateix, a més no la tenen accessible, així que si en volen me'l han de demanar a mi (i a vegades ens acabem despistant tots). Així que pretenc instaurar un self-service d'aigua a casa. Senzill, eh? Però cal pensar-hi.

Així doncs, no em queda més que desitjar-vos que el 2013 sigui generós amb vosaltres i que es presenti curiós, il·lusionat i ple d'imaginació. La resta, ja es farà. I ara sí...

31 de Desembre del 2012. angaleta i família.