#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 16 de desembre de 2012

Lego barrejat.


Un dels records més potents de la meva infància és el Lego i aquest record va associat a una lleugera sensació d'entumiment, conseqüència de l'elevat nombre d'hores que passava asseguda a terra triant, remenant, encaixant, fent, desfent, construïnt aprenentatges. No m'estendré parlant dels múltiples beneficis del Lego, però per esmentar-ne alguns podem dir que s'afirma que desenvolupen la creativitat, que afavoreixen la motricitat fina perquè degut a la manipulació de les peces s'enforteix la musculatura de les mans i els dits, que el reconeixement i associació de colors creant patrons i formes afavoreix l'adquisició del llenguatge lògico-matemàtic i que la construcció requereix enfrontar-se a un seguit de dilemes, afavorint la presa de decisions i la resolució de problemes.

A la Llum i a en Biel els encanta jugar amb el Lego, fa poc més d'un any que l'hem introduït (fins aleshores només jugaven amb el Duplo, ja que les peces són més grans, adequades per a mans petites i boques curioses). I tant els agrada jugar amb l'un com amb l'altre, però això sí: per separat. Així que un dia, vaig pensar que els podia presentar els dos Legos junts a la taula de la sala de jocs. Al cap i a la fi, es diu Duplo perquè és el doble de l'altre. No podia ser de cap altra manera: havien d'encaixar.


 Presentació, invitació.

Explosió del joc.

Combinant peces grans i petites sobre una base.

Reposicionant.

Torre i personatges.

Rebuscant a terra. Definitivament, crec que el Lego no té cabuda sobre la taula: el terra és el seu lloc. On jo jugava, on juguen els meus fills.

I poc a poc es perfilen els escenaris de joc.

La multitud col·labora per derrotar el pingüí gegant, que ha resultat ser malvat.

Barrejar materials de joc és despertar la creativitat. Tot es pot barrejar: coses que semblen no encaixar, encaixen; coses que semblen encaixar construeixen escenaris de joc emocionants. Barrejar és crear connexions, inventar, relacionar, construïr coneixements sobre coneixements.

Setembre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

3 comentaris:

  1. Ostres! No se m'havia acudit mai barrejar les peces, això que amb el meu fill ens havíem passat hores i hores jugant amb unes o amb les altres. Els ninos sí que anaven amunt i avall.
    Ara, encara ho guardem, hauré d'esperar a fer-ho amb els néts ja,ja,ja.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Lego no "caduca", de fet nosaltres gairebé no n'hem comprat. El gros és heretat dels cosins, el petit és el meu i dels meus germans. Els blocs segueixen fidels al model inicial. I crec que encara hi deu haver barrejada alguna peça del Tente dels meus cosins. Tu espera, espera... que quan arribi el dia et garanteixo la diversió!
      Moltes gràcies i molts petons!

      Elimina
  2. A casa també hem rebut un tren lego duplo en herència i desde aquest estiu que he estat una tarda muntant un megacircuit amb vies creuades, betzinera, pont, túnnel, granja i estació sóc fan d'aquesta joguina. Hi hem jugat barrejant-ho amb altres joguines com casetes de goma, blocs de fusta i amb megablocs per complementar, però per fer-ho amb el lego normal encara haurem d'esperar un xic... I com tu dius, hi juguem sempre a terra!

    ResponElimina

Digues la teva!