#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Petita presentació

Tinc sort. M'agrada retallar, pintar, dibuixar, enganxar. El soroll d'estripar paper, el tacte i consistència del fang. El tacte llefiscós de la pintura. Fer pastetes i pastissets. Inventar paraules i jocs. Buscar noves utilitats, donar segones oportunitats. I dic que tinc sort, perquè als meus petits, la Llum i en Biel també els agrada retallar, pintar, dibuixar, enganxar. El soroll d'estripar paper, el tacte i consistència del fang. El tacte llefiscós de la pintura. Fer pastetes i pastissets. Inventar paraules i jocs. Buscar noves utilitats, donar segones oportunitats. Intento oferir materials en quantitat suficient i no interferir quan treballen. La major part de les idees són pescades d'altres blocs, gent amb idees meravelloses, jo les porto a casa. Així que tota aquesta gent que ens inspira també apareixerà en el bloc.

Cosetes que fem, idees que tenim, jocs que creem. En aquest bloc hi abocaré algunes de les coses que hem anat fent en els gairebé quatre anys de vida dels meus fills. Nosaltres n'hem gaudit. Espero que si heu arribat fins aquí vosaltres hi feu una ullada, i en gaudiu. I si voleu compartir-ho amb nosaltres, ens encantarà.
Intentaré explicar alguns dels projectes que tenim a curt i llarg plaç. Vivim en un pis, així que no disposem de grans espais, ni d'una gran zona exterior. Hem adaptat l'habitació més espaiosa de la casa (i lluminosa!) com a espai de jocs i de creació, un espai pensat per a compartir estones petits i grans. Un espai viu per a la família, bategant a totes hores. Però els nostres recursos són limitats. Així que on no arriben els materials... ha d'arribar-hi la imaginació. Feliç cap de setmana a tothom.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Anònim23 d’octubre del 2011, a les 21:57

    La creativitat és algo molt important per el creixement de qualsevol individu.

    ResponElimina
  2. Unknown23 d’octubre del 2011, a les 22:38

    Crear, imaginar. Prendre la flama de la curiositat. Comprovar, recrear. Assaig i error. Confirmació. Estar atent a allò que és meravellós.

    ResponElimina
  3. Anònim25 de maig del 2014, a les 16:42

    Ostres! Fa temps que estic subscrita al teu blog. És una autèntica meravella i em vaig guardant idees... Sóc mestra de primària i també m'encanta l'art i la paraula. I tinc ganes de posar en pràctica ja totes les cosetes fantàstiques que fas amb els teus tresors. Però em veig que el meu fill, que té vint mesets, encara em demana molta atenció i crec que no seguiria massa...Tu quan vas començar a fer aquest tipus de joc més experimental? Jo el duc molt a la muntanya, li encanta la música i els contes.... A més, això necessites temps per montar-ho,no? Com t'ho montes, tu?
    una abraçada enorme
    montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown1 de juny del 2014, a les 22:29

      Hola, Montse! Primerament, gràcies. Gràcies per les teves paraules, a tothom li agrada que li tirin alguna floreta! La veritat és que, com a educadora d'escola bressol, des de ben petits hem anat fent cosetes. Hi estic acostumada, i no m'espanta recollir i netejar.
      Amb vint mesos són petits, però ja poden iniciar-se en el joc exploratiu amb propostes com el joc de la descoberta amb una varietat de materials suficients per a estimular la curiositat i el joc independent, però no una quantitat de material excessiva, que els descentra i despista. Propostes de joc sensorial (jocs amb mocadors, caixes sensorials, etc.) també són adequades a aquesta edat. Si t'animes amb la pintura les primeres sessions pots oferir-li iogurt amb unes gotes de colorant alimentari, però sabent que és una proposta d'exploració del material, no de pintura. Primer cal provar com són i com funcionen les coses. I si ho rebutja, cap problema, en un temps li tornes a oferir i a veure què passa. La meva recomanació és que l'acompanyis en el procés, que li dónis seguretat i confiança, però que li deixis fer i descobrir lliurement i no interfereixis en els seus processos d'aprenentatge (excepte per a marcar els límits, que els marques tu, i et recomano que d'entrada els deixis ben clars, com per exemple: no pintis la paret, (sempre donant-li una alternativa) pots pintar el paper o sobre la safata...). Encara és petit, i la seva capacitat d'atenció en un focus difícilment anirà més enllà dels 15-20 minuts en una proposta. Un bona manera de fer és preparar-ho mentre dorm o fa la migdiada i quan es llevi, portar-la a terme (abans o després de menjar, depenent de la gana amb la que es llevi). Tingues sempre en compte que després també s'ha de recollir, i que a vegades i depenent del "percal" et farà falta una estona... això, si comptes amb la complicitat de la teva parella, uns avis o tiets o una amiga sempre és més fàcil, si no, sempre pots banyar-lo, oferir-li algo per menjar assegut a la trona i, amb calma, vas fent...
      Però el més important sempre, sempre, SEMPRE és que el que feu, ha de ser un motiu per a estar junts i passar-ho bé. Mai una obligació o un agobio. Escull propostes amb les que et sentis còmode i gaudeix observant com aprèn. A mesura que creixi i tots dos us acostumeu a aquesta manera de fer, anireu avançant...
      Tinc un blog amic on hi ha moltes propostes per a nens de menys edat, és el manetes i cosetes http://manetesicosetes.wordpress.com
      Espero haver-te servit d'ajuda!
      Una abraçada i... a gaudir!

      Elimina

Digues la teva!

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)