El sol i la lluna

A casa som molt fans del Sol i la Lluna. De tot allò que pobla el cel. I som també molt fans d'una mà de contes. Així que, com us podeu imaginar, aquest conte ha esdevingut imprescindible. Per als que no ho hàgiu comprovat, el tacte del pinzell i la pintura sobre la pell és una sensació deliciosa. Els meus fills bé ho saben, i amb el pretext del conte, sempre que poden, s'empastifen de pintura, i passen una bona estona escampant la pintura amb el pinzell. Em van demanar dibuixar el sol i la la lluna. M'encanta que tinguin iniciatives! Aleshores, com a homenatge a aquest bonic conte, vam decidir fer-ho així...
 

 

Vam escollir un parell de papers per a fer de fons. Els vam tallar per la meitat en diagonal.

 

I els vam enganxar...

 

... de manera que forméssin un quadrat. Triangle + Triangle = Quadrat

 

Aleshores es van pintar el palmell de les mans. En vam parlar, ja que la part que a ells els agrada pintar-se és el dors, però costa més d'obtenir l'empremta, així que els va semblar bé fer-ho així.

 

Després d'estampar al mà "amb el Sol" toca el torn de l'altra mà. Requereix utilitzar "l'altre mà" per a pintar.

 

Malgrat el que pugui semblar, és bastant més difícil.

 

El Sol el van fer deixant l'empremta, els dits fan de raigs. Amb la lluna era més difícil, així que van optar per pintar amb la mà.

 

Primer un i després l'altre.

 

Retocant el dibuix, dibuixant més raigs.

 

I fent estrelles blanques de purpurina al voltant de la Lluna. (Obra d'en Biel)

 

Una distribució més aleatòria de les estrelles. (Obra de la Llum)

Em van demanar de dibuixar-los cara un cop secs, però finalment han decidit no fer-ho perquè no els calen. Mostren el seu estat d'ànim sense posar cap ganyota.

Octubre del 2011. Tres anys, gairebé quatre.