#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 12 d’octubre de 2015

Retratats amb el cap ple de pardals.

I've been searching
For my wings some time
I'm gonna be born
Into soon the sky
'Cause I'm a bird girl
And the bird girls go to heaven


Una de les primeres aquarel·les que vaig pintar era un personatge amb el cap ple de pardals. Els pardals estaven tan a gust en aquell cap que fins i tot hi havien fet un niu i, d'aquesta manera, convivien amb les seves idees i formaven part dels seus pensaments.

El nostre projecte Retratant la Fantasia està arribant a la seva fi. Durant els últims mesos ens hem centrat en observar, retratar, dibuixar, esbrinar, composar, pensar, plasmar... però, sobretot, en intentar fer-nos les preguntes adequades. Hem rumiat amb el cap. Hem pensat amb les mans, amb els dits. Hem après de nosaltres mateixos, de com som per dins i per fora, però també hem procurat aprendre sobre com són els altres: observar-los, llegir-los, escoltar-los.

Com podeu imaginar, els nostres caps són ara un petit i deliciós guirigall. Amb el retrat com a pretext, amb la fantasia com a llenguatge, hem investigat les profunditats de l'essència humana, i necessitarem temps per a posar ordre a tot el que hem descobert, a tots els aprenentatges que han esdevingut.

Així doncs, la nostra sensació és que tenim el cap ple d'ocells. I hem volgut plasmar aquesta sensació sobre paper. I ens hem retratat amb el cap ple d'ocells. Com a recordatori de com de meravellós ha sigut aquest viatge. Com a recordatori de que val més tenir sempre el cap ple d'ocells tot i tenir els peus tocant a terra. Com a recordatori de que els pardals poden conviure i fer niu entre les nostres idees, formar part dels nostres pensaments. Com a recordatori de que podem buscar una mica més de temps per a les nostres ales.

Ens vam fer quatre retrats pensant en els nostres ocells, mirant-los. Després vam retocar les imatges amb la finalitat de fer destacar el lloc on s'ubiquen: vam jugar amb el color, convertint-les a escala de grisos, vam jugar amb la regla dels terços, situant un dels punts d'intersecció amb el punt on apunta la mirada, i difuminant els marges per a eliminar distraccions i focalitzar allà on a nosaltres ens interessa. Després vam imprimir les imatges i allà va començar la diversió, quan vam retallar els fronts per a deixar al descobert el contingut dels nostres caps: colors i ocells que vam dibuixar en papers reciclats del nostre calaix de papers per reutilitzar. Els nois van crear obres amb ocells estàtics. Les noies vam crear una espècie d'història d'ocells que es mouen.




















I així encarem aquests últims dies, amb el cap ple de pardals. Alguns s'hi senten tan bé, que fins i tot hi han fet niu. Esperem que s'entenguin bé amb els nostres pensaments, i que es mimin mútuament.

Octubre del 2015. Set anys gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Retrat d'un home madur amb una orella verda.

Retrats esbojarrats amb l'escàner.


3 comentaris:

  1. Ja, ja, ja, ja... Molt divertit! Heu obtingut una retrats genials, dignes de la millor paret de casa. Molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els estem buscant paret, no et pensis!
      Sempre va bé tenir una mica d'inspiració i una mica de fantasia a la vista!
      Petons voladors!

      Elimina

Digues la teva!