#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 11 d’octubre del 2013

Explorant les entranyes de la tenologia.


Com a la majoria de criatures, de petita la televisió m'encantava. Però aquesta devoció també amagava una espurna de curiositat i una part de por. M'acostava a la televisió molt i molt, amb la intenció de veure-hi els personatges... però només veia ratlletes de colors. M'espantava que hi hagués gent tancada allí dins. Com són les coses per dins i per què funcionen són dues preguntes que qualsevol infant es fa. Explorar, descobrir, remenar i trastejar els esperona la curiositat i la formulació d'hipòtesis que, no per descabellades, deixen de tenir relativa lògica i sentit. Si més no, amb la informació que tenen és el que la seva ment incansable els suggereix.

Si l'any passat vam desmuntar uns robots per a veure com estaven fets per dins, aquesta vegada hem desmuntat el teclat d'ordinador flexible que venia de regal dins d'un pot de cacau. Les tecles eren massa petites per als adults i ja fa mesos que l'ordinador de sobretaula es va espatllar, així que els nens el feien servir per a jugar. L'altre dia vaig proposar als nens d'investigar com funcionava i... la veritat és que la proposta no va decebre a ningú.

La invitació era sencilla: teclat, tisores, lupes diverses, regles, paper, llapis i goma.

Obrir-lo va ser senzill.

Descobrir l'interior.

Dins del teclat: un circuit de plàstic transparent flexible.

Observant i comprovant que el teclat segueix fent les seves funcions.

Mesurar i calcular.

Observar.

Observar detingudament.

Reproduïr.

Observar multiplicant la realitat.

El model es trasllada al paper.

Cal observar el circuit detingudament.

Per tots els costats.

Finalment, la Llum va decidir grapar el plàstic perquè estigués "com nou, mama".

Les seves hipòtesis són sorprenents: 
A la pregunta "- Per què creus que funciona, el teclat?", la resposta de la Llum va ser "- El teclat funciona per (volent dir "a causa de") les tecles." i en Biel va respondre "- Segurament funciona amb piles, bé que no té cables d'electricitat, no?".
A la pregunta "- I com creus que passen les lletres del teclat a la pantalla?", la resposta de la Llum va ser "- Les tecles tenen cables i quan les apretes els cables porten les lletres a la pantalla." i en Biel va dir que "- El que tu escrius passa es converteix en una mena d'electricitat petita que pot passar molt ràpid per aquí (assenyalant els dibuixos del circuit)."
A la pregunta "- I creus que ara que l'hem desmontat seguirà funcionant?" Tots dos van convenir que si tornéssim a posar el circuit a l'interior, tornaria a funcionar. Discrepaven sobre si funcionaria sense el circuit a l'interior. La Llum defensava que no, en Biel que sí. Per a demostrar-ho va posar el teclat sobre el pad tàctil de l'ordinador i va apretar. Evidentment, el ratolí es va moure. Tecnologia 0 - Biel 1. Malgrat sigui un fals èxit.

De l'interior del teclat en vam extreure el circuit i al llarg de la setmana l'hem utilitzat en diferents propostes que us explicaré més endavant.

Octubre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.

8 comentaris:

  1. però quina passada d'activitat!!!! com han gaudit i aprés de tot el que heu fet, i quines conclusions que han anat traient tots sols , és fantàstic !!! Volia llançar un teclat vell que tenim per casa , però de cap manera, segur que el desmuntem per descobrir quins tresors amaga, jeje.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada, m'agrada, m'encanta! Abans de llençar res... desmontem-ho! A casa és tot un èxit! I espera a veure el que hem fet amb el circuit... n'estic ben enamorada! El fet que puguin manifestar els seus pensaments és meravellós. La reversibilitat és un concepte molt present en la ment dels infants!
      Molts petons!!!

      Elimina
  2. Molt interessant l'activitat, i més encara fer-ne dibuixos per retenir-ho a la memòria. Ara, la imatge de la Llum grapant el teclat pot ferir la sensibilitat a més d'un informàtic... La trobo boníssima! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que ja quan vam desmuntar els robots van xalar molt, i això del teclat ho tenia en ment des de fa temps... ens ho hem passat molt bé! Estic d'acord amb tu, és una imatge forta... però és que n'estem tant de la grapadora (sobretot des de que pintem les grapes amb retoladors permanents, n'he de fer una entrada!).
      Petons grapats!

      Elimina
  3. Ei! Quina experiencia mes guapa! Em recorda quan el meu pare em va deixar deixar desmontar no se que i en els circuits hi havia aquelles mini bateries o generadors de colors!! Quants records ��
    L'entrada genial i completissima!!! (Com sempre ��)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Meritxell! Me'n alegro molt que t'hagi agradat, però encara me'n alegro més de que t'hagi despertat aquests records! És quan es barreja la curiositat amb la tecnologia que veiem la bellesa!
      Molts petons!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Ui, Glòria... amb les manetes que tens tu i amb el que n'arribes a saber de cosir en podries haver fet meravelles! Jo perquè cosint sóc un desastre i ho vaig tunejar d'una altra manera...
      Petons!!

      Elimina

Digues la teva!