Experiments a la platja.

Sembla que el sol s'ha decidit a visitar-nos! Fa uns dies, vam anar a la platja i ens ho vam passar la mar de bé (mai millor dit!). Els nens van córrer, saltar, fer forats, fer castells, recollir pedres, pals, petxines i trossets de vidre... I quan se'n van cansar, com que encara no feia prou caloreta com per a prendre un bany, els vaig donar una sorpresa... uns dies enrera, una amiga m'havia comentat que havien portat bicarbonat, colorant i vinagre a la platja i els nens havien estat jugant llarga estona. La idea em va encantar, així que vaig decidir posar-la en pràctica... però com que em feia il·lusió utilitzar aigua de mar (romàntica que és una), vaig substituir el bicarbonat per sals de fruita, i el vinagre per aigua de mar. La resta, màgia potàgia.

Van jugar, van acabar empapats...

 I mentre la seva roba s'assecava, els vaig encarregar que anessin a buscar aigua.

En una caixa de plàstic (que ens va fer de taula) hi duia les sals de fruites, colorants, comptagotes, un parell de tapadores de plàstic que van servir per presentar les sals de fruita i alguns metacrilats de colors, per jugar amb els colors. Vaig omplir una glaçonera amb aigua de mar i hi vaig abocar el colorant. Les normes  són senzilles: "no es pot abocar a la sorra" i "pots fer el que vulguis però mantingues-ho sobre la safata".

 La nit de cap d'any, tots els nens que hi havia a casa van gaudir fent "pintura de lluna", el mateix procés que la Inês del fantàstic bloc mamà recicla ens explica en aquesta entrada. Aquesta n'és una variant, en petit format i a l'aire lliure... potser amb un xic més de colorant hauria sigut més espectacular, però no en tenia més...

La proposta desperta un joc reposat, ideal per a després d'una estona d'activitat intensa.

Cràters i bombolles. 

Sorgeix la possibilitat (i la necessitat) de jugar a barrejar colors i crear-ne de nous.

 

I d'explorar la capacitat d'absorció de les sals de fruites.

L'interès es centra també en explorar l'aigua de mar per si sola, afegint-hi color, barrejant-la amb sorra...

Quan l'interès va decaure, vam recollir-ho tot i vam llençar la pasta resultant en una paperera. La resta, una esbandida i de nou dins la caixa. La natura és un entorn privilegiat que cal cuidar. Sortir a l'exterior és fabulós també perquè és una gran oportunitat d'explorar diferents maneres de relacionar-se i aprendre amb i de la natura.

Maig del 2013. Cinc anys.