Tècnica mixta.

Avui us mostraré una de les primeres vegades que vaig documentar què feien els nens a casa. Aquesta no va ser la primera vegada que experimentaven: abans de llançar-nos a la pintura (crec que aquesta era aquarel·la) prèviament vam experimentar amb iogurt, puré de pastanaga... aliments que serveixen per a obrir la porta a la descoberta de sensacions visuals i plàstiques, però que l'infant en la seva globalitat rep i analitza amb tot el seu cos, a través de tots els sentits. Aliments perquè no els poden fer mal quan ho ingereixin (la boca és la primera manera d'analitzar i interpretar el món: distingeix textures, sabors, temperatura, rigidesa, sabors...). Documentar, fotografiar, m'ajuda a donar-los espai i temps, m'obliga a centrar-me en acompanyar-los sense interferir, m'ajuda a observar-los i interpretar algunes parcel·les de la seva persona, alhora que requereix un exercici de reflexió, previ, durant el transcurs de l'observació i posterior (tria, selecció, què es mostra, com i perquè). Què volem documentar, com i quan. Per què, per a qui. Quin tipus de fotografia busquem. Volem fotografiar textures? Accions? La utilització concreta d'un material o unes eines? La llum és adequada? L'espai, l'enquadrament? Aconseguir que la fotografia mostri i sintetitzi l'essència del que volem mostrar, i acompanyar-ho amb un text o una explicació.

 

 Aquest dia vaig oferir-los ceres: fàcils d'agafar, d'aguantar, deixen un rastre visible sense fer molta força. Són ideals per a nens petits. Traç d'escombrat. La fotografia reflecteix el moviment.

   

La transició d'un moment evolutiu a un altre és gradual i plena de matisos, els moments es barregen, s'alternen, es complementen. Segments de recta, mostren direccionalitat, per tant, intenció. La fotografia mostra el rastre que deixa la cera.

 

La postura ha de facilitar el moviment lliure i espontani. Llegir el seu llenguatge corporal ens pot ajudar a interpretar, encaminar i orientar.

 

Abocar-se sobre la superfície, sobre la pròpia acció mostra interès i concentració. Buscar la bellesa en una imatge senzilla. Sembla fàcil, però no ho és: l'enquadrament, la llum, la composició... no és fàcil fotografiar infants tan petits.

 

A vegades la temptació és massa gran. Abans d'explicar-li que la paret és millor no pintar-la (que pot pintar el paper), vaig voler immortalitzar el moment.

 

Pintant... amb les mans plenes de pintura, el joc esdevé més manipulatiu i experimental.

Pintat. Fotografiar l'acció, com aguanta la safata i el color que esquitxa el paper.

I, finalment, estripen el paper. Cadascú fa el que vol amb les seves obres.

La tècnica mixta, la que dóna títol a l'entrada, no és només per la combinació de tècniques que els nens fan servir, també és pel fet que us volia explicar una mica què em mou a documentar el que els meus ulls copsen.

Abril del 2009. Gairebé un any i mig.