circuits d'aigua · a l'estil animal ·

Aquest estiu vaig llançar-vos una invitació a jugar amb l'art efímer i el moviment: els circuits d'aigua. En aquesta ocasió, hem donat un petit tomb a la proposta i l'hem vestit d'animals!

Aprofitant les formes i els traçats de la pista de bàsquet hem fet i desfet animals i animalons, i els nens i servidora ens vam dedicar a explorar les seves possibilitats de joc: recórrer les línies marcades pedalant més fort, frenant...

Un peu a l'expressió. Un peu a l'art urbà. Un peu al joc motriu.

Crear, observar com les creacions canvien, s'esvaeixen i s'evaporen, i jugar a afegir-hi detalls, o esperar que desapareguin... jugar a resseguir els traçats, córrer, saltar, pedalar, impulsar-se... una proposta senzilla que recuperem amb l'arribada del bon temps.

Si us ha agradat aquesta proposta, no podeu deixar de llegir...

Reinventant els camins quotidians.

Descalços en l'art, el cos, el moviment.

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Reinventant els camins quotidians.

Creativitat és sinònim de pensament divergent, és a dir, capaç de trencar contínuament els esquemes de l’experiència. 

Exercicis de fantasia. Gianni Rodari.

Els humans som animals de costums, els canvis ens espanten i ens atrauen a parts iguals. Però tots sabem que és fora de la nostra zona de comfort on passa la màgia.

Un dels meus exercicis quotidians preferits per a trencar la monotonia és investigar i inventar nous camins quotidians. Tots i cadascun de nosaltres realitzem petits trajectes a diari: el camí cap a la fleca, cap a l'escola, cap a la feina... Bé, l'exercici que us proposo avui és intentar passar per un camí diferent. Camí diferent, sensacions diferents, vivències diferents. És una manera de redescobrir el món més proper.

A vegades jugo i faig el mateix camí que de costum però només canvio un carrer, l'últim carrer. A vegades jugo i faig un camí totalment diferent des del principi. A vegades només canvio de vorera, i ho veig tot des de l'altra banda. A vegades jugo i intento calcular per on aniria si hagués seguit un camí diferent, i imagino múltiples trajectòries, o em creuo amb una hipotètica jo mateixa. A vegades jugo i intento quantificar el nombre de camins més o menys directes que hi ha entre dos punts. A vegades jugo i m'empesco trajectes deliberadament llargs, per a allargar el plaer d'escoltar aquella cançó.

Si us animeu a provar-ho només us donaré dos consells:
· gestioneu bé el temps (no intenteu fer aquest exercici si aneu tard, no en gaudireu i passareu més estona patint i pendents del rellotge que no pas explorant
· estigueu atents a allò que és meravellós

Amb els nens també ho fem, però l'altre dia ho vam convertir en joc, en dos jocs...

JOC PRIMER

Crea un patró a terra i explora físicament els trajectes que t'ofereix. Moviment i desplaçament real.

JOC SEGON

Dibuixa dos punts, traça diferents camins s'encreuin encara que no els uneixin (com les rutes del transport públic) i proposa'ls explorar les possibilitats que presenten si només hi ha un sentit de desplaçament. Després, afegeix la possiblitat de desplaçar-te en els dos sentits i observa com es multipliquen les opcions. Moviment i desplaçament hipotètic.

El més divertit és investigar les possibilitats que la nostra ment desestima d'entrada. Rutes massa llargues o que suposen desfer i refer part del camí. Aquests exercicis, però, ens poden ajudar a prendre consciència no només del lloc que ocupem i de com ens movem, sinó del també del nostre entorn. Aprendre a observar amb ulls nous allò que ens envolta. Aprendre a beure'ns el cel, els núvols, els balcons i els colors canviants d'arbres, branques i fulles. Traçar noves rutes i creuar-nos amb persones diferents. I només d'aquesta manera podrem redescobrir el lloc que ocupem i podrem esdevenir veritablement lliures (o tafaners). 

Febrer del 2015. Set anys.

Si us ha agradat aquesta entrada no dubteu a visitar...

Mapa sonor d'un matí de diumenge.

El catàleg d'olors. Un busca i troba olfactiu. * descarregable gratuït *. 

Descalços en l'art, el cos, el moviment.

Aquesta entrada és per a mi molt especial, publico l'entrada que fa 300 en aquest petit raconet d'enlloc que pretén ser la casa de la imaginació. La publico amb la mateixa il·lusió que la primera, i en un dia molt especial per a mi. Per si això no fos suficient, avui compto amb la presència d'una convidada rosseta i molt especial a l'entrada (bé, dues, tot i que una no es veu).

D'alguna manera, i per tots aquests motius es podria dir que avui i per a vosaltres, em vesteixo de gala. Com veureu, vaig molt ben vestida, i ben pentinada, de joies en llueixo poques, però procuro fer-ho amb gràcia. Però us voldria demanar que no mireu els meus peus o, que si ho feu, no us sorpreneu: vaig descalça. Perquè sóc de la tribu dels peus negres, jo. M'encanta anar descalça i a la que puc, em trec les sabates. Potser perquè toco poc de peus a terra i d'aquesta manera, en fer-ho uns instants al cap del dia, en faig prou. Sense intermediaris: fora noses.

El meu vestit va brodat amb el fil del joc, perquè us explicaré que l'altre dia, amb una amiga fent temps i un gelat, vam anar a parar a la plaça Vicens Vives. En aquesta plaça, sempre hi trobareu algun nen enfilant-se a l'escultura AELON de l'escultor Gabriel Sáenz, jugant en i amb ella. No sé si aquesta era la seva intenció en crear-la, però no es pot negar que quan la infància reivindica un espai de la ciutat omple aquell lloc de significat i màgia, i si la interpretació de l'art l'ha de fer qui en gaudeix, i qui la gaudeix és un infant, és sabut per tots que es valdrà (també) del moviment com a vehicle privilegiat per a l'exploració i l'expressió.

En arribar a la plaça, vam observar l'escultura: el grup d'infants que hi havia jugant-hi anava descalç en la seva totalitat. Evidentment, els nens es van mostrar emocionats i il·lusionats: "-Si ells juguen descalços, nosaltres també!" deia la seva mirada. I a nosaltres dues, amigues de fa anys, també ens va bastar una mirada per a entendre'ns. I per què no? El calçat dels meus fills i la seva filla es va sumar al grup de sabates i xancletes tretes i deixades estar als peus de l'escultura. El que va passar després: una dansa.

Com qualsevol aprenentatge, el moviment també necessita d'un temps per a ser explorat i d'un temps per a ser assimilat. Per a l'infant el moviment és joc. Es mou i a través del moviment no només explora l'espai, també explora el seu propi cos, i la relació d'aquests dos amb el temps, el tempo. Crec que de la unió de l'espai, el cos i el temps neix el moviment. L'infant és tenaç, i per a fer-ho es val de tots els recursos, de tots els sentits. Així doncs, tocar l'escultura, caminar sobre ella, explorar la textura i la temperatura dels seus materials és conèixer-la perquè, com diu la guineu " - Allò que és essencial és invisible als ulls.". 

Les ciutats són fetes per a jugar-hi. D'aquesta manera la infància recupera la part de joc exterior que l'asfalt se li menja. Els elements artístics i arquitectònics que hi habiten no poden ser simples vestits: han de pertànyer també al paisatge humà, han de ser explorats i viscuts per a pertànyer a la ciutat.  Perquè les ciutats són fetes per als seus habitants i segurament una part d'ells són, com jo, de la tribu dels peus negres.

Setembre del 2014. Sis anys i mig / Quatre anys.

Voldria donar les gràcies a la Raquel i a l'Aura per acompanyar-nos aquella tarda i regalar-nos una estona de joc pausat i deliciós. A elles i a l'Albert, gràcies per permetre'm explicar-ho.

   · Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Jo també em dic Brisa. 

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

Un dia fantàstic en un parc excepcional. - Manetes i cosetes.

Fitxa de l'escultura AELON - Art al carrer, Ajuntament de Girona.

Untitled (playground) by Picasso, Chicago, 1967. - Playscapes.

   · Més escultures jugables de Girona...

A, B, C, Q. Torres Monsó, 1980.

Cossos i formes. Rosa Serra, 1990.

Perns. Narcís Costa Bofill, 1988.

Plaça Salvador Espriu. Fuses - Viader, 1994.

Terra de Sardana. Pau Baya, Ivet Bazaco, Marta Lluís, 2002.

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

Després de treure les rodetes ens hem aficionat a això de la bici. Així que aquestes tardes, hem agafat les bicis i hem anat a passejar, amb la idea d'anar agafant soltesa. Fa uns dies, després d'un d'aquests ruixats d'estiu, vam agafar les bicicletes. Com que el terra estava un xic massa moll, les bicis patinaven, i vam acabar a la pista de bàsquet del barri, que estava buida. Vaig pensar que seria un bon espai per a practicar els girs, les frenades i aquestes cosetes que volem anar polint. El terra de la pista estava més sec que el del carrer, però encara hi havia alguns petits bassals.

Això em va donar la idea de crear circuits amb aigua a terra: vaig treure la cantimplora i vaig començar a traçar una línia: controlar el raig per a que la línia sigui contínua va ser quelcom que vaig tenir controlat ràpidament. En Biel no va tardar a veure què estava fent, i va venir. A partir d'aquí va ser un no parar i com que al costat de la pista hi ha una font, els viatges van ser innombrables.

Circuit inicial.

En Biel no va tardar a animar-se i crear el seu circuit.

Ple de girs...

Ple de el que ell anomenava "rotondes"...

La circulació en alguns trams era complicada... i no precisament pel trànsit.

Reomplir, i tornar-hi!

Un traçat lliure i generós.

Un procés centrat en l'interès pel moviment en joc i pel joc del moviment.

I vam aconseguir traçar un circuit infinit (mentre va durar). <3 

Descobriment independent: la pista fa pendent.

El procés creatiu i el joc motriu es van aliar per a obsequiar-nos amb una llarga estona de diversió.

Crear amb aigua sobre el paviment permet recrear-se en el plaer efímer del fet creatiu, alhora que proporciona un estímul per al joc i el moviment.

Potser algú no es sent còmode dibuixant circuits a terra amb guix (no és el meu cas, i de tota manera, amb una mica d'aigua el guix marxa) així que l'aigua és una molt bona alternativa.

Juliol del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta proposta no oblideu visitar també...

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu. 

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Improvisacions.

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu.

Quan em van treure les rodetes jo devia tenir sis anys i escaig. Era l'estiu, estavem de vacances. El meu pare corria darrere meu amb el clàssic "Jo t'aguanto, vas bé, vas bé!", em va marxar la roda i vaig fotre'm la nata de la meva vida. Em vaig nafrar el genoll sencer. Tot. Només recordo que plorava de camí cap a l'ambulatori, amb el vestit enganxat a les calces per a que no em toqués a la ferida. Em van curar, em van posar steri-strips i allà va néixer la que a casa meva es coneixeria a partir d'aleshores com "LA FERIDA LLUMINOSA". Però el més important és tornar-hi, i així ho vaig fer. I en vaig aprendre.

Els nens no van tenir bicis fins els quatre anys. El fet de ser dos i de no poder aprofitar la de l'un per l'altre (haver-ne de comprar dues!), el fet de que al meu home i a mi ens han robat totes dues bicis, el fet d'haver de ser dos per treure els nens amb les bicis perquè el carrer és estret... vaja, que no les hem agafat gaire. Però l'estiu passat em vaig plantejar treure les rodetes, i tot va quedar en això, en un plantejament. Em feia mandra, molta mandra. Fins que fa poc vaig trobar un article que predicava les virtuts d'un mètode del que servidora no havia sentit a parlar mai: el mètode sense pedals. La teoria és senzilla: primer cal aprendre a equilibrar-se i girar. Després, quan ja es controla, es poden afegir els pedals i només cal coordinar moviments. Vaig decidir donar-li una oportunitat. I, sabeu què? Que ha sigut fàcil, ràpid i divertit! Les enrabiades que han agafat han sigut perquè s'han adonat que per tirar endavant havien de pedalar! Caigudes? Una cada un. En Biel no s'ha fet mal i la Llum s'ha pelat una mica el genoll. Res més.

PAS 1. PREPARAR LA BICI.

Treure les rodetes, els pedals i baixar el seient. Cal que toquin el terra sense esforç: això el ajudarà a impulsar-se i, en cas de desestabilitzar-se, els permetrà posar els peus a terra.

PAS 2. IMPULS I EQUILIBRI.

Amb la bici ja preparada, només cal impulsar-se i aixecar els peus de terra. Equilibrar-se, buscar alguna baixada, frenar i aprendre a girar. Perquè totes aquestes accions són diferents amb rodetes i sense.

PAS 3. FER-HO DIVERTIT.

Vam fer un circuit amb guix a terra amb la intenció de practicar els girs, i la frenada. 

Fer el circuit, practicar, practicar...

Durant una bona estona, en Biel va anar dibuixant el circuit davant de la Llum. 

Bifurcacions, girs impossibles, monstres... Estava habitat per monstres i pops, però també per zones segures i espais que et donaven "vides extra".

PAS 4. POSAR ELS PEDALS.

Quan ja controlen l'equilibri i els girs, és el moment de posar els pedals.

I a pedalar! En un parell d'intents, ho hem tingut.

Ja per a acabar, deixeu-me donar-vos alguns petits consells...
- Busqueu una zona lliure de trànsit i enquitranada. Com més llis sigui el terra, millor.
- Si la zona fa una mica de pendent, millor.
- Utilitzeu casc, i si en teniu, genolleres, colzeres...
- Podeu portar alguna coseta per a netejar les ferides. Si hi ha una font a prop, també us anirà bé.
- Porteu algun suc, i alguna coseta per a picar. En cas de caiguda, va bé per a aturar-se i agafar ganes de tornar-hi.




LA LLUM US EXPLICA COM HA VISCUT LA VIVÈNCIA.

He apres a anar en bici sense rodetas ni pedals he viscut moltes aventures alucinants amb la meva familia a sigut una semana preciosa i alucinan.
m'ha agradat molt tot i en dos dies em van posar els pedals em vaig sorprendre tant que vaig corre a que m'els posesin i ara vaig amb pedals.

Juny del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre...

Ciència en una bassa.

Look, Mom! No training wheels. - The Mommy Files.

Outdoor Fun: Bicycle Games - Kids Activities Blog.


* Des d'aquestes pàgines vull agraïr als tiets de les criatures el seu esforç i implicació! Sense vosaltres potser les hauríem tret igual, però no hauria sigut tan divertit! Moleu mil!