La capsa misteriosa - edició fluorescent -

La capsa misteriosa és una eina que ens permet apropar-nos al procés creatiu a través del joc. En una capsa de mocadors buida hi posem retalls de paper, aquells dos gomets que han quedat solitaris en un paper rebregat, cintes de paper de regal o de roba, retalls de feltre, envoltoris de caramels, etiquetes… el que se us acudeixi, va molt bé per a anar-hi guardant els retalls sobrants d'altres processos creatius, rotllos de cinta adhesiva a punt d'acabar-se , adhesius que apareixen a les butxaques i que ningú reclama…

I com a proposta és fascinant. El funcionament consta de dues normes molt senzilles: en primer lloc, no es pot mirar dins la capsa, així que s'ha d'agafar una cosa a l'atzar, a cegues, es pot tornar a posar dins la capsa, però la gràcia és no fer-ho; i en segon lloc, s'ha de gastar tot abans d'agafar novament coses de dins la capsa.

Aquesta vegada he omplert la capsa amb material que brilla amb la llum negra (ja sabeu que en som súper fans!). Així hi ha gomets, pompoms, trossets d'escurapipes, cola fluorescent, cinta adhesiva fluorescent, cinta de roba…

Part dels materials que hi ha dins la capsa: gomets

La invitació.

Busca i rebusca!

Dibuixar, enganxar...

L'acció a la taula.

La proposta té molt bona acollida, així que durant mesos anem repetint. Cada vegada que posem la mà dins la capsa l'emoció és màxima!

Si les formes no quadren amb les idees, sempre es poden retallar.

Enganxar.

Les cintes de roba són ideals per a tallar.

I per a banyar en cola ¬¬ 

L'atzar i la creativitat generen imatges curioses.

I es dibuixen personatges. El que en un primer moment eren unes mans, es converteixen en cossos, capes...

I apareix l'Amante Guisante (atenció, per més que moli, el vídeo és potser un pèl massa gamberrot per als nens)!

La casualitat pren importància dins del procés creatiu i es disfressa de joc. Però quins avantatges ofereix aquest procés? Amb quina finalitat? Més enllà de l'aspecte lúdic (és que crear pot ser encara més divertit?!) i del fet que ens permet reciclar aquelles cosetes que acabarien al fons d'un calaixet (o a les escombraries!) hi ha alguns aspectes que potencia: la capacitat d'adaptar-se a les diferents situacions i contextos, l'aprendre a valorar i utilitzar el que es té i la presa de decisions: la idea sobre què puc crear queda fortament condicionada per els materials de què es disposa, és més, pel fet que es coneix de què es disposa en aquell precís instant però no es pot saber quin serà el proper material, així que el procés creatiu obliga a restar atents i a improvisar a mesura que va avançant: cada moment és emocionant. El primer material que se'n tregui condicionarà fortament la resta del procés, marcarà un punt d'inflexió i pot generar una idea que guiï la resta del procés.

Agost del 2013 - Gener del 2014 cinc i sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre…

La capsa misteriosa.

Creant amb Post-its i llum negra.

Art tips: the bits and pieces box. - Tinkerlab

Estampant amb bombolles fluorescents.

Estampar sobre paper amb bombolles de sabó és una proposta interessant i divertida. Sobre el paper es pot observar amb facilitat quina forma ténen les bombolles i un cop han esclatat

Feia temps que els anava al darrera... i finalment, després d'un centenar (o més) d'intents vaig aconseguir fer bombolles fluorescents! El procediment és senzill, i el secret és... el sucre! El sucre actua disminuïnt la tensió superficial de l'aigua i farà les bombolles més resistents, fet que ens permet utilitzar poc sabó i molta aigua (que en ser fluorescent farà resplandir les bombolles).

Necessitem fluorescents, aigua, detergent per a la vaixella líquid concentrat, sucre, aigua, canyetes, gots, guants per manipular les mines fluorescents, taquen molt i per més que ens rentem les mans costa molt de fer net... i un martell per a obrir els fluorescents (per si no els podem obrir a mà (o per si sí, però teniu ganes de gaudir de la... diguem-ne "part terapèutica" del procediment).

Primerament preparem la solució: aigua fluorescent (veieu com fer-la en aquest enllaç) per a l'ocasió ha de ser molt concentrada. Per a mig got d'aigua fluorescent, una culleradeta de cafè de sabó i una altra de sucre. 

Proves.

I colors. El groc i el verd són els que més van lluïr. El taronja i el rosa brillaven molt poc.

Bombolla! Sí, la tinta té tendència a acumular-se a la base (pel pes), només hi ha un tipus de tint que tenyeixi totalment les bombolles de sabó i només es ven a Estats Units. Nosaltres ens hem de conformar amb aquesta manera de fer, que no és poc!

Si posem la bombolla sobre paper es veu molt millor.

És una proposta per a admirar i admirar-se.

Amb la solució es pot pintar, i amb les bombolles es pot estampar sobre el paper.

Explosió!

Sobre el paper el rastre pren forma.

Estampant.

Bombolla.

Bufant. I utilitzant-les per acolorir dibuixos.

I quan ja ens en tenim prou, es pot bufar dins el got.

I repetim l'experiència que vam explicar en aquesta proposta. 

Les bombolles de sabó són un recurs fantàstic per molts motius. Un d'aquests motius és que bufar per fer les bombolles ajuda a movilitzar tota la musculatura de la boca, ajudant als infants més petits a vocalitzar i a pronunciar amb fluïdesa. 

Si les bombolles de sabó ja són hipnòtiques gairebé per si soles, si les fem lluïr amb la llum negra ja esdevenen gairebé màgiques.

Agost del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!

Gak fluorescent.

Abans de res, volia disculpar-me perquè a la recepta del Gak vaig transcriure malament les quantitats, i em consta que alguns de vosaltres ho heu intentat d'anada i de tornada i no us ha acabat de lligar. Bé, la recepta està modificada, però alhora us vull animar a jugar amb les quantitats: si una cosa no us surt a la primera, no us limiteu a llençar-la i maleïr els ossos de qui va escriure la recepta (ja, ja sé que ningú m'ha maleït, és un dir), proveu, modifiqueu, afegiu, treieu... jugueu amb les quantitats! A mi el Gak se'm va resistir, igual que les primeres vegades que vaig intentar fer plastilina, però intent rera intent vas aprenent coses... i això et provoca una sensació tremenda el dia que aconsegueixes que les coses et surtin bé.

Dit això, us deixo una nova recepta de Gak, aquesta vegada... fluorescent! Vam prendre com a base la recepta que van donar al programa Dinàmiks i li vam fer algunes petites modificacions... En comptes de mesurar volums, pesarem els ingredients, així que necessitareu una balança de cuina, utilitzant la balança el procés es simplifica, i per a nens que comencen a conèixer els números i quantitats és una bona manera de calcular. En tractar-se d'aigua fluorescent, degut a que desconec la toxicitat de la tinta, nosaltres vam utilitzar recipients que tenim destinats a fer experiments i al joc, i que no utilitzem a la cuina. 

Els ingredients i les quantitats: per a fer la barreja a) 100gr. de cola blanca i 100gr. d'aigua calenta per a fer la barreja b) 50gr. d'aigua calenta i 5gr. de midó (jo en vaig acabar utilitzant uns 20gr. perquè amb 5gr. no em lligava). 

Elaborem la barreja a) barrejant 100gr. de cola blanca amb 100 gr. d'aigua calenta (vaig escalfar aigua fluorescent al bany maria).

Després elaborem la barreja b) amb 50 gr. d'aigua i 5 gr. de midó, remenem fins que el midó es desfaci, i aboquem la barreja b) a la barreja a). Remenem, remenem, remenem fins que lligui. 

Si no lliga, elaborem una nova barreja b) amb menys aigua i més midó que l'anterior i l'aboquem de nou a la barreja a). 

Repetim tantes vegades com sigui necessari. A nosaltres se'ns va acabar l'aigua groga i vam continuar amb una resta d'aigua taronja que ens va sobrar quan vam fer les flors fluorescents.

Després de remenar, remenar, i remenar... va lligar! Ara era el moment de comprovar que era fluorescent!

Sí! L'esclat d'emoció va ser màxim.

Arribats a aquest moment, el joc va esdevenir el centre de la tarda.

Estirar, aixafar...

Tallar...

Subjectar (a dures penes)...

Pressionar...

Dins els gots i les tasses fa "pedorretes"...

Fer-ne composicions, estirar-la, fer-la anar d'un costat a l'altre...

I fer-ne lletres, i de les lletres, paraules (encara que siguin inventades, segurament, aquestes són les millors).

Al contrari del que pugui semblar, el joc amb Gak és molt net, és un material que es pot trossejar en mil trossets i en recollir-los torna a lligar. Jo sempre prenc la precaució de rentar bé amb una mica d'aigua i sabó els materials que hem fet servir per a jugar-hi (per allò de la higiene i tal).

L'elisabetsalie del fantàstic bloc Manetes i cosetes em va contactar i casualment vam descobrir que totes dues havíem presentat la proposta del Gak fluorescent als nostres fills i estàvem preparant l'entrada, així que ens vam posar d'acord i vam decidir publicar-les alhora. Us convido a descobrir també la seva experiència que és plena de màgia (n'ha fet de 4 colors diferents!!!), no us la podeu perdre!

Maig del 2013. Cinc anys i mig.

Flors fluorescents.

Amb l'arribada del Temps de flors a Girona, la ciutat s'inunda (literalment) de flors i, des d'aquest modest bloc, us invitem a tocar, manipular, explorar, experimentar i gaudir de les flors també a casa, estigueu on estigueu. 

Aquesta entrada em fa especial il·lusió perquè la proposta ens ha suposat un munt d'intents fallits, i de tots i cadascun d'ells n'hem extret algun aprenentatge valuós. Diuen que "A vegades guanyes, a vegades aprens". I és cert. Així, avui us vull explicar què hem après en el camí pel que ens ha conduit aquesta proposta.

Vaig pensar que si l'any passat vam aconseguir (també després d'uns quants intents) tenyir algunes flors amb colorant alimentari, es podia repetir el procés amb aigua fluorescent i aconseguir, d'aquesta manera flors fluorescents.

Primer intent: Crisantems i aigua amb pintura fluorescent.

La major part de la pintura es va dipositar a la base dels gerros. 

Després de 24h. No va funcionar.

Segon intent: Els mateixos crisantems i la mateixa aigua fluorescent però en un recipient més petit. 

Ho vam deixar 48h. Tampoc va funcionar.

Tercer intent: Flor blanca (de filiació desconeguda, sóc analfabeta pel que fa a la flora) i aigua fluorescent basada en tinta fluorescent de retolador.

Petita i delicada.

Ho vam tenir gairebé tres dies. Però tampoc va funcionar.

Quart intent: Un pensament blanc i porpra en l'anterior aigua fluorescent, el vam deixar una setmana: es va pansir i no va funcionar. D'aquesta no en tinc cap foto, em vaig ofuscar. Vaig començar a buscar informació: constatant que, en teoria aquest procés és el correcte, però a nosaltres no ens funcionava. Les flors han de ser fresques, les flors han de ser blanques i no tenir cap tipus de pigment fosc perquè absorbeix i bloqueja el pigment fluorescent (bé, sembla ser el motiu per el que no van funcionar els primers crisantems i el pensament). Les flors s'han de tallar preferentment de bon matí, al biaix. 

Cinquè intent: Clavells (de floristeria!) i aigua fluorescent. 

Dos colors per a elaborar l'aigua fluorescent. Si ho proveu, poseu-vos guants ja que costa molt d'eliminar la tinta fluorescent de la pell.

 Els clavells. Blancs. Preciosos. Immaculats.

 Primeres hores, primer intent.

Ens animem, provem amb diferents graus de dissolució (encara n'hi havia dos és en un gerro molt alt).

L'endemà al matí comprovem i desil·lusionats constatem que no ha funcionat! Encara ho deixem un altre dia.

Sisè intent. És hora del pla B. Els mateixos clavells, la mateixa aigua. Però una altra manera de procedir.

 La invitació.

Submergim el clavell en l'aigua fluorescent. El podem deixar una estona.

Amb un comptagotes podem afegir algunes gotes per sobre, jugar amb colors, tons, formes...

 Sí, per fi!

La de color rosa no s'aprecia bé a les fotos, encara gotegen... però brillen intensament sota la llum negra.

 Rosa.

 Taronja.

Groc (el més lluent).

És el que us deia abans. Algunes vegades guanyes, algunes vegades aprens. I algunes vegades guanyes i aprens. Hem après a insistir. Hem après a resistir. I hem après que els clavells fluorescents són preciosos.

Abril i maig del 2013. Cinc anys.