Time it took us
To where the water was
That's what the water gave me
And time goes quicker
Between the two of us
Oh, my love, don't forsake me
Take what the water gave me
Florence + The Machine, What the Water Gave Me
L'aigua fascina als humans. Tant que som capaços de donar-li diferents noms en funció de l'estat en què es troba: l'anomenem aigua quan està en estat líquid, l'anomenem neu, gel o glaç quan està en estat sòlid, l'anomenem vapor quan està en estat gasós.
Segons la viquipèdia És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua.
Avui us portem una petita proposta on l'evaporació de l'aigua és la protagonista.
En un raconet del petit balcó de casa hi tenim pedres, pinzells i aigua.
Una proposta sense grans pretensions. Una proposta amb un alt grau de meravella, d'encís, de fascinació...
Una proposta amb grans dosis de paciència, d'observació, de temps.
Un respir.
Pintar les pedres amb aigua pel plaer de fer-ho, de poder-ho fer.
Deixar que s'assequin, tornar a començar.
La diferència rau en la velocitat a què l'aigua s'evapora segons si les pedres són fredes o calentes. Segons si el dia està enteranyinat o el Sol apreta.
Els dies ennuvolats les pedres són fredes i l'aigua hi resta durant llarga estona.
Els dies assoleiats, les pedres són calentes i l'aigua s'evapora ràpidament.
Un racó tranquil.
Un moment per a agafar aire.
Per a pensar amb els dits.
Per a meravellar-te.
Per a evaporar-te.
Juny del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.
Si t'ha agradat aquesta entrada, potser també t'agradarà...
Gel instantani.
Pintant roques escalfades al sol amb ceres.
