Com crear una petita selva per a gaudir amb el joc d'un petit món.

A casa estem un xic aventurers, així que ens hem decidit a crear la nostra pròpia selva. Però com que l'espai del que disposem és un xic limitat, doncs ens hem decidit per a crear-ne una en miniatura... això sí, té de tot.

Crear un petit món és senzill i agrada molt als nens. Un petit món ha de ser equilibrat i complert... és un escenari de joc que es converteix en una invitació a imaginar.

Els materials que hem utilitzat són...

Llavors per a ocells (podeu utilitzar mill, escaiola o un preparat barrejat que aportarà més varietat), algun llegum per a crear "arbres". Si voleu que sigui temporal, com en el nostre cas, podeu utilitzar serradures. Si voleu que duri més temps, haureu de recórrer a la terra. A nosaltres, amb serradures ens ha viscut unes cinc setmanes des del moment que el vam crear, hi han pogut jugar tres setmanes. Per a nosaltres és més que suficient.

Primer cal repartir les serradures per a fer un llit, una base.

Després cal escampar les llavors i llegums.

Es recomana gaudir intensament del procés.

Després, cal regar-ho abudantment. 

Tapar-ho amb uns draps i mantenir-ho humit (però no empapat). Amb regar-ho una vegada al dia PER SOBRE DE LA ROBA és suficient. Ara només cal esperar uns quants dies.

Després d'una setmana ja es veuen els primers brots.

Després de dues setmanes les llavors ja han esclatat i la selva comença a ser evident. És el moment de crear un escenari de joc amb tot el que se'ns acudeixi: escorça, troncs, pedres, branquillons... personatges, animals, decorats... tot i més.

Nosaltres hem creat una selva, però vosaltres podeu crear un jardí de fades, un bosc encantat en miniatura... el que la vostra imaginació us suggereixi!

I a jugar!

Els beneficis del joc amb petits mons són múltiples, però m'agradaria destacar-ne especialment quatre:

· Afavoreix el desenvolupament personal, social i emocional ja que permet expressar emocions i

sentiments a través del joc i els seus personatges, a través de les relacions que es creen entre ells i de com es relacionen els uns amb els altres. Si el joc és compartit entre dos o més infants, les capacitats de relació interpersonal es desplegen i impregnen el joc: convenir, negociar, cedir...

· Afavoreix el seu coneixement i comprensió del funcionament del seu entorn ja que els permet explorar el món amb els sentits, però també experimentar amb la relació causa-efecte, explorant i reproduïnt en el joc algunes idees prèvies i algunes conviccions sobre el funcionament del món. 

· Afavoreix el joc en veu alta i, per extensió, el desenvolupament de les capacitats comunitcatives, el llenguatge i el pensament, ja que permet a l'infant alternar entre la narració i el joc i assumir els rols dels personatges.

· Estimula la capacitat de jugar de manera independent i autònoma alhora que afavoreix la capacitat de concentració.

Sobren raons per a apuntar-s'hi!

Abril - Maig del 2014. Sis anys i gairebé mig.

Més inspiració amb petits mons:

Banyar-se amb taurons.

Cosntruint l'espai exterior - part II - Manetes i cosetes.

Home for a bunny - A portable smallworld playland based on the book by Margaret Wise Brown. - Small Potatoes.

I no deixeu de visitar el tauler Petits mons a Pinterest!

La capsa misteriosa - edició fluorescent -

La capsa misteriosa és una eina que ens permet apropar-nos al procés creatiu a través del joc. En una capsa de mocadors buida hi posem retalls de paper, aquells dos gomets que han quedat solitaris en un paper rebregat, cintes de paper de regal o de roba, retalls de feltre, envoltoris de caramels, etiquetes… el que se us acudeixi, va molt bé per a anar-hi guardant els retalls sobrants d'altres processos creatius, rotllos de cinta adhesiva a punt d'acabar-se , adhesius que apareixen a les butxaques i que ningú reclama…

I com a proposta és fascinant. El funcionament consta de dues normes molt senzilles: en primer lloc, no es pot mirar dins la capsa, així que s'ha d'agafar una cosa a l'atzar, a cegues, es pot tornar a posar dins la capsa, però la gràcia és no fer-ho; i en segon lloc, s'ha de gastar tot abans d'agafar novament coses de dins la capsa.

Aquesta vegada he omplert la capsa amb material que brilla amb la llum negra (ja sabeu que en som súper fans!). Així hi ha gomets, pompoms, trossets d'escurapipes, cola fluorescent, cinta adhesiva fluorescent, cinta de roba…

Part dels materials que hi ha dins la capsa: gomets

La invitació.

Busca i rebusca!

Dibuixar, enganxar...

L'acció a la taula.

La proposta té molt bona acollida, així que durant mesos anem repetint. Cada vegada que posem la mà dins la capsa l'emoció és màxima!

Si les formes no quadren amb les idees, sempre es poden retallar.

Enganxar.

Les cintes de roba són ideals per a tallar.

I per a banyar en cola ¬¬ 

L'atzar i la creativitat generen imatges curioses.

I es dibuixen personatges. El que en un primer moment eren unes mans, es converteixen en cossos, capes...

I apareix l'Amante Guisante (atenció, per més que moli, el vídeo és potser un pèl massa gamberrot per als nens)!

La casualitat pren importància dins del procés creatiu i es disfressa de joc. Però quins avantatges ofereix aquest procés? Amb quina finalitat? Més enllà de l'aspecte lúdic (és que crear pot ser encara més divertit?!) i del fet que ens permet reciclar aquelles cosetes que acabarien al fons d'un calaixet (o a les escombraries!) hi ha alguns aspectes que potencia: la capacitat d'adaptar-se a les diferents situacions i contextos, l'aprendre a valorar i utilitzar el que es té i la presa de decisions: la idea sobre què puc crear queda fortament condicionada per els materials de què es disposa, és més, pel fet que es coneix de què es disposa en aquell precís instant però no es pot saber quin serà el proper material, així que el procés creatiu obliga a restar atents i a improvisar a mesura que va avançant: cada moment és emocionant. El primer material que se'n tregui condicionarà fortament la resta del procés, marcarà un punt d'inflexió i pot generar una idea que guiï la resta del procés.

Agost del 2013 - Gener del 2014 cinc i sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre…

La capsa misteriosa.

Creant amb Post-its i llum negra.

Art tips: the bits and pieces box. - Tinkerlab

Explorant la retícula isomètrica.

El píxel-art és una forma d'expressió que hem explorat anteriorment de diferents maneres. Els diferents projectes basats en plantilles han tingut dues coses en comú: la primera és que han fascinat profundament els nens; la segona és que sempre hem utilitzat plantilles quadriculades. Després de l'èxit de les últimes experiències amb paper quadriculat tenia ganes de provar alguna cosa semblant, però un xic diferent.

El paper isomètric és un paper tècnic amb una retícula formada per línies que s'encreuen les unes amb les altres i que, en fer-ho, formen angles de 60º. S'utilitza per a crear l'anomenada projecció isomètrica, un tipus de perspectiva visual en el que totes les dimensions es mostren en les seves proporcions reals, aconseguint representar l'objecte a escala però sense l'aparent disminució de mida que dona la perspectiva. Evidentment, aquest no és l'ús que nosaltres n'hem fet, ja hi haurà temps per a treballar la perspectiva. De moment, el vaig oferir als nens i els vaig deixar fer lliurement. Això sí, com ja vaig fer amb el paper quadriculat, els vaig suggerir que podien provar de fer un dibuix només omplint els triangles… i la idea els va encantar.

La invitació és senzilla: plantilla, retoladors i llapis amb la punta ben esmolada.

Detall del paper. Fent una cerca a google us en sortiràn un munt per a imprimir a casa.

La invitació és senzilla però estimulant.

Primer provant tímidament en un racó del paper.

Mica en mica, la Llum es va animant i el seu dibuix comença a prendre forma.

En Biel acoloreix l'interior dels triangles amb seguretat.

Els colors es combinen i creen formes.

Formes geomètriques que es converteixen en patrons.

Concentració absoluta.

Les normes són per a trencar-les. Apareix la línia corba.

La pròpia forma li suggereix a en Biel una imatge.

I s'esforça en traslladar-la sobre paper.

Un mussol ple de colors es materialitza. Després, les tisores i més… però això ja seria una altra proposta...

O potser no…

Si ens deixem portar per la bellesa de les formes geomètriques, per la bellesa del polígon més senzill ens endinsem en el món de les matemàtiques. La geometria, l'exploració plàstica i l'expressió creativa s'encreuen de en aquesta proposta, de tres en tres, com les línies de la retícula. 

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de veure…
El joc de la vida de Conway.
Píxel art.
Píxel art fluorescent.
Flors pixelades.
Píxel art i construccions amb sucre. - Manetes i cosetes.
Five Easy Steps for Talking with Children about Art. - Tinkerlab.

Paper marbrejat amb llet, colorant i sabó.

 

M'agrada barrejar tècniques, propostes… ahir va ser l'aniversari de la Llum i en Biel i, per a fer les invitacions per a la seva festa d'aniversari, hem utilitzat una tècnica que ens acompanya mentre explorem els camins de l'expressió, la casualitat i la ciència, i amb la qual hem obtingut un paper marbrejat preciós. El paper marbrejat és una manera fantàstica de convidar la casualitat a prendre part del procés creatiu, de jugar amb les formes suggerents que es creen quan els colors es troben.

De tècniques per a fer paper marbrejat n'hi ha moltíssimes, per a l'ocasió vaig escollir fer-ho amb llet, colorant alimentari i sabó, i vaig escollir aquesta tècnica per dues grans raons: d'una banda, perquè els seus ingredients no són tòxics i permet treballar amb nens i, en segon lloc, en utilitzar colorant alimentari podem jugar amb ceres creant paraules i dibuixos que en aplicar el color apareixin. 

Els materials són senzills: paper d'aquarel·la, un recipient amb llet, colorant alimentari de colors (recomano no barrejar més de 4 colors) nosaltres vam escollir colors de tardor, comptagotes, una cera tova (blanca o de color), i un bastonet de cotó amb un xic de sabó rentavaixelles.

Aquesta és la proposta, el procés. 

La invitació.

Primer cal escriure o dibuixar el que vulguem que es reveli després.

Sobre la llet, amb el colorant fem dibuixos.

Els colors es barregen.

Després, posem el paper a sobre.

Ho fem amb cura, i el paper absorbirà el colorant.

Amb el bastonet de sabó podem tocar lleugerament el colorant i la llet, veurem com s'hi fan dibuixos. Trobareu l'explicació en un enllaç al final de l'entrada.

És una proposta entretinguda i deliciosa. 

Vam deixar secar el paper una tarda sencera i, a la nit, els vam guardar dins de diferents llibres gruixuts a fi que quedéssin ben planxats. Van quedar de meravella.

Després, només cal plegar el paper per la meitat com si fóssin targes i a l'interior detallar-hi el destinatari, l'hora i el lloc de la festa. Nosaltres ho vam fer amb uns petits fulls que vaig imprimir. 

Una proposta senzilla plena dels colors de la tardor, que malgrat fer aigües per tot arreu, és un èxit absolut i d'una bellesa magnificent.

Novembre del 2013. Gairebé sis anys.

Si us ha agradat aquesta proposta, us agradarà…

Barrejant llet, colorant i sabó.

Cera resistent a l'aquarel·la.

Cera resistent a l'aquarel·la - versió centrifugada.

Paper marbrejat amb llet - Babble Dabble Do.

Cera d'espelma resistent a l'aquarel·la - Tinkerlab.