La plastilina més suau.

Les mans més petites i més suaus necessiten una plastilina que estigui a la seva alçada. Fa temps que tenia ganes de provar de fer aquesta plastilina tan senzilla i espectacular... en alguns llocs l'han batejat amb el nom de "Plastilina de gelat". No en va, la seva olor és deliciosa i el seu tacte suau i sedós. Però encara és més fascinant: només calen tres ingredients per a preparar-la, no cal passar per la cuina per a fer-la i aguanta un munt de dies sense fer-se malbé.

Així que vam decidir de fer-ne per a regalar a un petit amiguet de la família...

· Els ingredients:
   - Acondicionador de cabells (jo en vaig utilitzar un d'infantil)
   - Maizena
   - unes gotes de colorant alimentari, un polsim de purpurina... (opcional)

· Les quantitats:
Les quantitats les mesurarem en volum, no en pes. Una mida d'acondicionador per dues de maizena. En el meu cas vaig utilitzar tot el pot de suavitzant (300 ml) i tot el paquet de maizena (350 gr), tot i que el que recomano és no posar tota la maizena ni tot l'acondicionador, per a poder trobar la textura que més ens agradi. En cas que la massa s'engruni excessivament o que es ressequi en jugar-hi, podem afegir-hi més acondicionador (una cullerada sopera o dues) a fi que es torni més esponjosa.
En el cas del colorant, hi afegirem només unes gotes, si n'afegim massa només aconseguirem endurir la massa (és el que passa quan la maizena es barreja amb un líquid).

Els ingredients. Més senzill, impossible.

Mesurar és una tasca que encanta als nens i en la que ells poden participar activament.

Recomano utilitzar sempre estris transparents per a mesurar: ajuda als infants a quantificar, a estimar quantitats i mides.

Després, ho aboquem tot en un bol i ho barregem. No en tinc imatges perquè el procés va ser meravellós, i jo també el vaig voler experimentar (i hi vaig fotre les grapes). Només puc dir-vos no es pot explicar: el tacte, l'esponjositat, l'olor... ho heu d'experimentar!

Després d'amassar-ho una mica, pren cos i es torna consistent.

La seva textura és deliciosa, i convida a jugar-hi!

Després hi afegim un xic de color i remenem de nou.

I ja la tenim!

Nosaltres la vam posar en un potet, amb una dedicatòria, la recepta i un motlle per a galetes, i la vam regalar a un amiguet.

(Bé, la que no ens va cabre ens la vam guardar per a nosaltres!)

I per acabar, voleu un truc? Podeu posar-la un parell d'hores a la nevera per a que estigui fresqueta i presentar-la per a jugar amb cons fets de goma eva, botons i alguns potets de granadura... Depenent de l'edat de la canalla, acompanyeu el joc amb un cartell, una caixa registradora i diners de joguina. Teniu una geladeria en marxa!!!

Abril del 2014. Sis anys.

Més plastilines (i altres cosetes)...

Sorra mòbil. 

Plastilina de nou moscada. 

Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella. - Manetes i cosetes.

Ice cream dough. - Play. Create. Explore.

Ice cream shop (using ice cream dough) - Mama. Papa. Bubba.

Plastilina de lavanda. Aromàtica i relaxant.

Vam anar a passeig i vam trobar un raconet ple de lavanda. La lavanda (o espígol) és una planta medicinal i relaxant. Els seus efectes són coneguts, ajuda a calmar-se i a relaxar-se. A casa estem en un moment de canvi (ens estrenem a primària, tot un repte!) així que vaig pensar que fóra bo de fer alguna cosa amb l'espígol, alguna cosa que es pogués manipular, que convidés a jugar, que ens ajudés a relaxar-nos, a sentir-nos segurs i tranquils, a obrir-nos al joc i deixar sortir les emocions... així que vaig proposar als nens de fer plastilina amb lavanda, i la idea els va encantar.

Partint de la base de la nostra recepta de plastilina, modificant-la lleugerament, substituïnt l'aigua per infusió de lavanda i afegint-hi algunes flors vam aconseguir fer una plastilina aromàtica i relaxant.

Necessitareu:
     3 tasses de farina
     1 tassa de sal
     1 tassa d'infusió d'espígol
     5 cullerades d'oli de girasol
     4 cullerades de bicarbonat
     colorant alimentari (opcional)
     espígol
Procediment:
     En un bol cal barrejar els ingredients secs: farina, sal, bicarbonat. Afegir-hi l'oli i l'aigua, el colorant i amassar fins que lliga i queda ferm.
Nota: les mesures són orientatives, si la massa no us lliga, hi podeu afegir més farina. Feu-ho sense por i, si té la consistència desitjada però és un pèl enganxosa hi podeu afegir un bon raig d'oli. El secret és afegir i amassar, i no patiu, si us passeu de farina sempre hi podreu afegir més aigua...

El primer que cal fer és destriar les flors.

La infusió de lavanda la vam preparar amb mig litre d'aigua i quatre cullerades soperes (colmades) de flors. Vam deixar-ho bullir un quart d'hora i reposar 24 hores.

Els nens poden elaborar la plastilina gairebé sols: mesurar, barrejar i comprovar com els ingredients es barregen per donar lloc a un nou material.

Vam afegir les flors seques a la barreja abans d'afegir-hi la infusió i amassar.

En un primer moment vaig separar les flors del líquid infusionat. Després vaig comprovar que éren més oloroses encara que el propi líquid, així que les vaig afegir a la massa, juntament amb el colorant.

I aquest és l'aspecte que té la plastilina!

Els vaig oferir una variant de la safata creativa: una safata plena de petits objectes de diferents tonalitats de lila: lavanda, porpra i violeta...

Les peces soltes disparen la creativitat.

Amb elles l'infant pot crear, composar. Pot generar i aprendre.

Són un estímul.

Una invitació. 

Les peces soltes conviden a crear.

Textures.

Patrons.

Les peces soltes conviden a crear, a concentrar-se. La plastilina de lavanda desprèn un aroma deliciós, i com més es manipula, més aroma desprèn. La tarda transcorre en un clima tranquil.

Tot i que és una flor d'estiu, i estem a la tardor, encara se'n pot trobar amb facilitat (a la ciutat de Girona en podeu trobar en diferents indrets, com explica aquest article i als indrets que us explica encara hi podeu afegir l'entrada a les Hortes de Santa Eugènia (entrant per can Ninetes) i el castell de Montjuïc).

Setembre del 2013. Cinc anys i mig, gairebé sis.

La deliciosa plastilina comestible.

Sí, heu llegit bé. Hem fet una plastilina casolana comestible. I què us en puc dir? És meravellosa! Només calen tres ingredients, està feta en cinc minuts, fa una olor deliciosa, és dolça dolcíssima (crec que no hi ha res massa dolç en aquest món per a mi) i la seva textura és... esponjosa, suau, s'estira i molt mal·leable.

La plastilina és meravellosa i ajuda als infants a desenvolupar-se globalment:
- Físicament: manipulació, motricitat fina, coordinació òculo-motriu...
- Psicològicament: concentració, pensament plàstic, joc creatiu i obert, joc simbòlic...
- Desenvolupament dels llenguatges: a través dels sentits l'infant percep quantitats, qualitats, volums, formes, colors, olors...
- Estimula els sentits: l'infant toca, olora, sent, veu... i tasta. La major part de les plastilines comercials porten una quantitat generosa de productes que, si bé no són tòxics, tampoc és recomanable ingerir. La major part de les plastilines casolanes (com aquesta recepta nostra) són aptes per al consum (tècnicament, perquè tot són ingredients aptes per al consum) però el seu alt contingut en sal pot provocar el vòmit. Aquesta és dolça i deliciosa... i quan hem acabat de jugar amb ella en podem fer unes galetes delicioses!

Per a fer-la necessitareu:

- 250 gr. de sucre glacé
- 225 gr. de mantega de cacauet
- 170 gr. de mel.

Aboquem els ingredients en un bol.

I remenem. Primer amb una cullera, després amb les mans. Primer s'enganxa a les mans però mica en mica es va desenganxant.

I en menys de cinc minuts tots els ingredients ja han lligat. 

Els vaig oferir la plastilina i alguns estris de fer galetes, i vaig procurar que la taula estigués ben neta.

El primer que va cridar-los l'atenció va ser la seva textura: molt mal·leable i gens enganxosa.

Es talla amb facilitat.

Ja els havia dit que era comestible, així que van anar picant tota l'estona. És bona i dolça, amb un sabor que recorda lleugerament a les pastes del Marroc.

Algunes de les seves accions preferides es van centrar en fer-hi impressions amb objectes...

Estirar amb el corró...

Imprimir-hi formes...

... una vegada, i una altra...

També en vam fer unes petites boletes que vam aixafar amb les mans. 10 minuts al forn a 170ºC.

I vam obtenir unes galetes delicioses!

Una altra manera de jugar-hi va ser amb la fireta de la cuineta.

La plastilina pot ser qualsevol cosa en qualsevol moment.

És un material inespecífic i amb una finalitat oberta i creativa.

La Llum es va posar a fer-ne lletres.

Sóc un unicorn.

Pros i contres d'aquesta plastilina:

A favor: és molt bona, es pot menjar tant crua com cuita i no és indigesta de cap de les dues maneres, no té gluten (important per als celíacs).

En contra: no és econòmica, no és apte per a al·lègics als seus ingredients i és una bomba calòrica.

ACLARIMENT MOLT IMPORTANT: a causa de les possibles al·lèrgies que poden generar, no està recomanat donar fruits secs a infants menors de tres anys. Els meus fills havien menjat mantega de cacauet anteriorment i no hi són al·lèrgics. Si voleu provar aquesta plastilina amb els vostres fills és molt important que amb anterioritat us assegureu de que no són al·lèrgics a cap dels seus components.

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.

Plastilina casolana mòbil. *sense gluten*

De fa temps que em rondava pel cap de trobar una recepta casolana de plastilina sense gluten. El primer pas, evidentment, va ser adaptar la nostra plastilina casolana i provar de fer-la amb una farina sense gluten i relativament econòmica com és la maizena. La veritat és que no va quedar com jo m'esperava... el resultat va ser molt millor del que jo em podia imaginar!

Vam aconseguir un material plàstic nou, una plastilina consistent però mòbil... a cavall entre el Goop (oobleck, sorra mòbil) i la plastilina casolana tradicional. Perfecte i ideal per al joc sensorial.

La recepta és senzilla i està feta en menys de cinc minuts, necessitareu:

- 1 paquet de maizena
- 1tassa del sal
- 4 cullerades soperes d'oli de girasol
- 4 cullerades soperes de bicarbonat
- 1 i 1/2 mides d'aigua tèbia
- 1 cullerada de postre de glicerina
- colorant, aroma, purpurina (opcional)

En un bol remeneu tots els ingredients "secs": la maizena, la sal i el bicarbonat. Després hi afegiu els ingredients "humits": l'oli, l'aigua, la glicerina i l'aroma-colorant. Ho remeneu ben remenat i llestos!

Primerament vaig deixar-los explorar el nou material.

Descobrir-ne el tacte i la consistència.

Després el joc va aparèixer.

Heu trobat mai una plastilina que passi per un embut? Aquesta hi passa!

El joc esdevé un merder. Com a mi m'agrada.

Hi van jugar durant més d'una hora. Al final, la que havia caigut a la taula s'havia solidificat.

Tot i que en recollir-la i barrejar-la amb la que hi havia al bol va tornar a quallar.

La vam fer fa cosa d'una setmana i de moment l'hem mantingut dins un tupper a la nevera, i hi hem pogut tornar a jugar en un parell d'ocasions. Si està massa resseca li afegeixo un xic més d'aigua, això sí, en repòs he trobat que l'oli es separa, així que abans de jugar-hi cal remenar-la

He fet un vídeo en el que hi trobareu no només la recepta, també podreu observar com es mou. 

Si no el podeu visualitzar bé també el trobareu en aquest enllaç. 

Si us animeu a provar de fer-ne... ja m'explicareu com us ha anat!

Agost del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!