Plastilina casolana mòbil. *sense gluten*

De fa temps que em rondava pel cap de trobar una recepta casolana de plastilina sense gluten. El primer pas, evidentment, va ser adaptar la nostra plastilina casolana i provar de fer-la amb una farina sense gluten i relativament econòmica com és la maizena. La veritat és que no va quedar com jo m'esperava... el resultat va ser molt millor del que jo em podia imaginar!

Vam aconseguir un material plàstic nou, una plastilina consistent però mòbil... a cavall entre el Goop (oobleck, sorra mòbil) i la plastilina casolana tradicional. Perfecte i ideal per al joc sensorial.

La recepta és senzilla i està feta en menys de cinc minuts, necessitareu:

- 1 paquet de maizena
- 1tassa del sal
- 4 cullerades soperes d'oli de girasol
- 4 cullerades soperes de bicarbonat
- 1 i 1/2 mides d'aigua tèbia
- 1 cullerada de postre de glicerina
- colorant, aroma, purpurina (opcional)

En un bol remeneu tots els ingredients "secs": la maizena, la sal i el bicarbonat. Després hi afegiu els ingredients "humits": l'oli, l'aigua, la glicerina i l'aroma-colorant. Ho remeneu ben remenat i llestos!

Primerament vaig deixar-los explorar el nou material.

Descobrir-ne el tacte i la consistència.

Després el joc va aparèixer.

Heu trobat mai una plastilina que passi per un embut? Aquesta hi passa!

El joc esdevé un merder. Com a mi m'agrada.

Hi van jugar durant més d'una hora. Al final, la que havia caigut a la taula s'havia solidificat.

Tot i que en recollir-la i barrejar-la amb la que hi havia al bol va tornar a quallar.

La vam fer fa cosa d'una setmana i de moment l'hem mantingut dins un tupper a la nevera, i hi hem pogut tornar a jugar en un parell d'ocasions. Si està massa resseca li afegeixo un xic més d'aigua, això sí, en repòs he trobat que l'oli es separa, així que abans de jugar-hi cal remenar-la

He fet un vídeo en el que hi trobareu no només la recepta, també podreu observar com es mou. 

Si no el podeu visualitzar bé també el trobareu en aquest enllaç. 

Si us animeu a provar de fer-ne... ja m'explicareu com us ha anat!

Agost del 2013. Cinc anys i mig.

Aquest bloc es presenta a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya. L'any passat vam quedar finalistes i vam gaudir d'una nit molt especial. Aquest any ens agradaria repetir l'experiència, per això necessitem el teu vot. Si ens vols ajudar, pots votar-nos seguint les senzilles indicacions que t'explico en aquest enllaç. Moltes gràcies!

La caixa de la MERAVELLOSA llum de l'estiu.

Amb l'arribada d'una nova estació ens aboquem a fer una caixa nova, una caixa d'acord amb l'estació que estrenem. La d'aquest estiu l'hem centrat en la llum. Perquè l'estiu és la llum que es gronxa entre els núvols, és un raig de sol que s'escola entre les fulles dels arbres, és l'escalfor dels sol que ens banya de cap a peus.
La caixa és plena d'elements per al joc sensorial, però sobretot elements que sota la intensa llum del sol brillen, resplandeixen i esclaten lluents.

Aquesta és la caixa tal i com els la vaig presentar el primer dia. Com totes les caixes, hi anem afegint material en funció de com evoluciona la proposta i del què demanen. Hi ha perles d'aigua (brillen que dóna gust, sota el sol) i un munt d'objectes brillants.

Vaig voler fer un experiment, i vaig intentar fer les perles d'aigua amb purpurina. Per a aconseguir-ho, vaig tirar purpurina a l'aigua amb què les estava hidratant. Per dins no va agafar, però estan banyades en purpurina.

La resta dels materials: metacrilats de colors, miralls, prismes, purpurines i... contenidors i culleres per a les perles d'aigua.

El primer que va atraure l'atenció dels nens van ser, com no, les perles d'aigua. 

Ah, el vell joc sensorial.

La Llum va anar a buscar una glaçonera al laboratori i les classificava. Vam pensar que podia ser divertit i curiós veure què passava si les congelàvem. El primer dia es van centrar gairebé de manera exclusiva en les perles d'aigua, pràcticament no van fer cas a la resta dels materials.

En vam congelar unes quantes amb aigua i unes poques sense afegir aigua al compartiment de la glaçonera. L'endemà les vam rescatar del congelador, algunes havien esclatat! Les que vam congelar sense aigua havien deixar anar aigua (?!).

Van estar manipulant els glaçons i les perles congelades.

Finalment, les van afegir a la caixa i van estar observant com es descongelaven.

Poc a poc, amb el pas dels dies (i de les estones de sol) van descobrint els objectes i comencen a jugar amb la llum del sol.

O simplement amb la mirada.

Multiplicant la realitat.

Boles de drac.

Afegim materials: CD's, vidre de mar...

I la llum es multiplica, es filtra, es vesteix... i les possibilitats de joc es multipliquen.

L'estiu és llum i sensacions. La caixa creix i evoluciona amb els nens, recull les seves idees, necessitats i propostes i hi dóna resposta. Esperem que l'estiu ens regali la seva llum i ens permeti seguir explorant-la i jugant-hi.

Juny del 2013. Cinc anys i mig.

Flors fluorescents.

Amb l'arribada del Temps de flors a Girona, la ciutat s'inunda (literalment) de flors i, des d'aquest modest bloc, us invitem a tocar, manipular, explorar, experimentar i gaudir de les flors també a casa, estigueu on estigueu. 

Aquesta entrada em fa especial il·lusió perquè la proposta ens ha suposat un munt d'intents fallits, i de tots i cadascun d'ells n'hem extret algun aprenentatge valuós. Diuen que "A vegades guanyes, a vegades aprens". I és cert. Així, avui us vull explicar què hem après en el camí pel que ens ha conduit aquesta proposta.

Vaig pensar que si l'any passat vam aconseguir (també després d'uns quants intents) tenyir algunes flors amb colorant alimentari, es podia repetir el procés amb aigua fluorescent i aconseguir, d'aquesta manera flors fluorescents.

Primer intent: Crisantems i aigua amb pintura fluorescent.

La major part de la pintura es va dipositar a la base dels gerros. 

Després de 24h. No va funcionar.

Segon intent: Els mateixos crisantems i la mateixa aigua fluorescent però en un recipient més petit. 

Ho vam deixar 48h. Tampoc va funcionar.

Tercer intent: Flor blanca (de filiació desconeguda, sóc analfabeta pel que fa a la flora) i aigua fluorescent basada en tinta fluorescent de retolador.

Petita i delicada.

Ho vam tenir gairebé tres dies. Però tampoc va funcionar.

Quart intent: Un pensament blanc i porpra en l'anterior aigua fluorescent, el vam deixar una setmana: es va pansir i no va funcionar. D'aquesta no en tinc cap foto, em vaig ofuscar. Vaig començar a buscar informació: constatant que, en teoria aquest procés és el correcte, però a nosaltres no ens funcionava. Les flors han de ser fresques, les flors han de ser blanques i no tenir cap tipus de pigment fosc perquè absorbeix i bloqueja el pigment fluorescent (bé, sembla ser el motiu per el que no van funcionar els primers crisantems i el pensament). Les flors s'han de tallar preferentment de bon matí, al biaix. 

Cinquè intent: Clavells (de floristeria!) i aigua fluorescent. 

Dos colors per a elaborar l'aigua fluorescent. Si ho proveu, poseu-vos guants ja que costa molt d'eliminar la tinta fluorescent de la pell.

 Els clavells. Blancs. Preciosos. Immaculats.

 Primeres hores, primer intent.

Ens animem, provem amb diferents graus de dissolució (encara n'hi havia dos és en un gerro molt alt).

L'endemà al matí comprovem i desil·lusionats constatem que no ha funcionat! Encara ho deixem un altre dia.

Sisè intent. És hora del pla B. Els mateixos clavells, la mateixa aigua. Però una altra manera de procedir.

 La invitació.

Submergim el clavell en l'aigua fluorescent. El podem deixar una estona.

Amb un comptagotes podem afegir algunes gotes per sobre, jugar amb colors, tons, formes...

 Sí, per fi!

La de color rosa no s'aprecia bé a les fotos, encara gotegen... però brillen intensament sota la llum negra.

 Rosa.

 Taronja.

Groc (el més lluent).

És el que us deia abans. Algunes vegades guanyes, algunes vegades aprens. I algunes vegades guanyes i aprens. Hem après a insistir. Hem après a resistir. I hem après que els clavells fluorescents són preciosos.

Abril i maig del 2013. Cinc anys.

La caixa de la primavera "reloaded".

Això d'estrenar estació ens agrada, i solem acompanyar l'entrada a l'estació amb una caixa de joc sensorial. L'any passat ja vam estrenar una caixa de la primavera, va ser un èxit absolut. Aquest any, n'hem fet una de nova. Els nens ja són grans i demanen el que els ve de gust trobar-hi. Un procés participatiu i obert, on s'han implicat des del primer moment.

 

 Vaig pensar que, ja que mai ens haviem atrevit amb arròs tenyit, era un bon moment per a fer-ho. Vaig pensar que, a més, si aquest arròs feia olor a tarongina doncs seria fantàsticament primaveral. Així que vaig preparar-ho tot per a tenyir l'arròs: aigua, colorant, arròs i aroma de tarongina. He observat que moltes receptes utilitzen vinagre o alcohol, però no he aconseguit trobar enlloc quin paper hi fan: si es tracta de fixar el color, o de fer que l'arròs no sigui tan fràgil un cop tenyit i assecat. Nosaltres ho vam fer sense res, vaig pensar que afegint-hi l'aroma ja seria suficient. El procediment és el següent...

  

Abocar aigua en un recipient.

 Afegir-hi colorant alimentari en proporció variable fins que vam obtenir la intensitat de color desitjada.

 

Afegir-hi l'aroma. "Una" cullerada. He de reconèixer que això de l'aroma no ha acabat de funcionar. Va fer una mica d'olor els dos primers dies, després ja no.

 I l'arròs. Per a la nostra caixa, tenint en compte que a més hi vam afegir moltes més coses, vam utilitzar 1 i 1/2 kg.

 

Barrejar, remenar, rectificar el color. Deixar reposar uns 15 minuts.

 

Colar-ho i deixar-ho assecar sobre paper absorbent. En el nostre cas, vam tenir-ho assecant un parell de dies.

 

Vam fer alguns cucs amb plàstic de bombolles. Algú va trobar "diamantets" i els va començar a enganxar.

 

Vam fer marietes amb xapes.

 

Quan ja estava fet, vaig preguntar als nens què volien afegir a la caixa i vam fer-ne una llista. Vam anar repassant la llista, i buscant tot el que hi havia d'haver: insectes i flors encapçalen el seu concepte de primavera. La primavera és l'infantesa de les estacions, tot és ple de color i de vida. Tot llueix.

 

Confetti primaveral per a donar alegria! Ocells, papallones, flors...

 

Vaig disposar els materials, afegint-ne alguns per iniciativa pròpia: plomes, flors de paper i naturals... La presentació era una invitació. A més de l'arròs hi vam afegir pèsols secs i soja (reciclats de la caixa de la primavera anterior).

 

Lila.

 

Verd.

 

Taronja.

 

A jugar!

 

Alguns personatges es colen en el joc, com la guineueta.

 

Fraccions?

 

Com a declaració d'amor al solet que ens escalfa, un prisma fa companyia a la caixa. Per multiplicar la llum.

 

El joc va canviant i varia entre joc manipulatiu i joc simbòlic.

 

I sempre hi afegim coses noves: un arbre, bossetes de roba...

A l'igual que la resta de caixes que hem tingut des de l'estiu passat, la caixa la tenim al balcó. A ells els encanta sortir a jugar a fora, i si cau una mica a terra no passa res. El tipus de joc afavoreix la interiorització de conceptes matemàtics bàsics, l'aprenentatge significatiu, la curiositat i l'exploració a través del joc manipulatiu i sensorial, però també la resolució de problemes i el pensament divergent a través dels diferents rols que adopten quan interpreten els personatges que participen en el joc, sense oblidar el recrear-se en el joc pel pur plaer del joc. La caixa porta més de dues setmanes al balcó i hi han jugat a diari, és el primer que ensenyen als seus amiguets que vénen a casa. I a mi, m'encanta.

Març del 2013. Cinc anys.