Domar l'aigua.

You have to catch the waves

And move in ways

That make you

'Cause you are

The greatest project

Heal the scars

Forget the subject

Ring your eye

And feel the blood

Rushing

Disco Ruido. Mrs. Love

Nen coneix aigua,

la mira,

l'observa,

i com que el que veu li agrada,

dansa amb ella.

Estudiar-ne el moviment

per a convertir-lo en un diàleg

encadenant-lo amb el següent

acollint

la sincronia,

el moment,

l'alè

i l'acció.

Un patró que es repeteix,

com un bucle etern

on l'aigua lleugera,

s'enfila de puntetes fins dalt de tot

només per a deixar-se caure en picat 

confiada,

decidida,

inconscient

en un acte de valentia

o d'estupidesa infinita.

I el cos guiat pel moviment de les mans

donant-li forma

de fulla, de gla o de llavor,

recollint-la de terra

per llençar-la enlaire de nou

amb força

i observar l'espectacle de la davallada

acostant la mirada a l'alçada de la cresta

esperant l'impacte.

I després,

el mar

vestit d'onades

deixant-se domar

per la lliçó observada

en unes mans entrenades

una tèbia nit italiana d'estiu.

Amb aquesta entrada

que relata el moment en que el nostre projecte sobre els llenguatges de l'aigua va néixer

una nit d'estiu qualsevol

posem fi a aquest projecte.

Deixem moltes coses per explicar,

però la urgència d'un nou projecte ens mena a desconnectar un xic,

a buidar els pulmons d'aigua, 

a omplir-los d'aire,

a carregar-nos i així retornar vius, líquids i sencers.

Agost del 2015. Set anys i mig.

els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

El peine del Viento.

Marea viva.

Un paraigua d'aigua.

Com una espècie de redudància física i tangible.
Un paraigua fet d'aigua.
Com una cullerada de mel empalagosa regalimant-te coll avall i saturant-te els sentits.
Com la suor traduïda en picor a les teves cames amagades sota unes malles de llana.
Com la sort d'ennuegar-se amb la truita de patates, tan toveta i deliciosa.
Com unes estranyes ulleres de sol projectant glops ferotges de llum a tot el voltant.

L'aigua parlant en el llenguatge de la forma i la quotidianitat.
Un element concret, comú, conegut i accessible.
Com una cara familiar, amable i amiga.
La possibilitat apareix com una casualitat.
Convertint l'aigua en un hemisferi.
Tangible.
Present.
Possible.
Casual.
Corbat.
Enmig del joc apareix la casualitat.
La casualitat i la ciència sovint fan bones migues.
El millor, quan això passa, és ser-hi.
Estar present i jugar.
Allargar un dit.
O dos dits.
Tocar.
Remenar.
Meravellar-se.
I deixar-se portar.
Per la màgia del moment.

Un paraigua d'aigua.
El món ordenant-se conforme a uns principis físics concrets.
El millor de tot és que a la ciència no li importen les teves creences.
Avança, implacable, amb les seves lleis i els seus principis.
Si vols, pots intentar comprendre-les.
Teories, hipòtesis, deduccions i la dansa del pensament.
Perquè la ciència és la poesia de la realitat.

Agost del 2015. Set anys i mig.

els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

L'aigua dansarina

Inversió per refracció

Flotació rudimentària

Clips dins el got

Beure's la pluja (i altres delícies pluvials).

Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas… 

Manolo García. Saldremos a la lluvia.

Plou.
El nas enganxat al vidre de la finestra.
La finestra com a possibilitat i com a barrera.
Els ulls ressegueixen amb una barreja de mandra i fascinació les gotes que regalimen fent curses als vidres.
Les gotes viatgen i tracen camins capritxosos, atzarosos, deliciosos.
Camins efímers i volàtils.
La mirada reposa sobre les gotes i el desig de veure, de viure, de beure's la pluja desperta.
Obrir la finestra.
Tancar els ulls.
Olorar.
Els pulmons plens d'aire perfumat.
L'olor a terra mullada i a pluja a s'anomena petricor.
Els pulmons plens de petricor.
Estirar el braç, la mà.
Recollir l'aigua amb la mà fent cassoleta.
I beure-se-la.
Calçar-se les botes, vestir l'impermeable.
Agafar el paraigües.
Sortir.
Sortir a la pluja.
A trobar l'aigua que es mou en un cercle infinit.
A tocar l'aigua.
A mirar els caminets que traça l'atzar.
A saltar a les basses.

Mirar.
Olorar.
Escoltar.
Tocar.
Tastar.
Beure's la pluja.
Viure la pluja.
Amb tot el cos.
Amb els sentits desperts.

Els llenguatges de l'aigua.
Setembre del 2015. Set anys, gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

Ciència en una bassa

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer)

Pintant a la pluja (amb retoladors)

Land Art aromàtic (jugant en una bassa)

Com perfumar un paraigua.