Beure's la pluja (i altres delícies pluvials).

Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas… 

Manolo García. Saldremos a la lluvia.

Plou.
El nas enganxat al vidre de la finestra.
La finestra com a possibilitat i com a barrera.
Els ulls ressegueixen amb una barreja de mandra i fascinació les gotes que regalimen fent curses als vidres.
Les gotes viatgen i tracen camins capritxosos, atzarosos, deliciosos.
Camins efímers i volàtils.
La mirada reposa sobre les gotes i el desig de veure, de viure, de beure's la pluja desperta.
Obrir la finestra.
Tancar els ulls.
Olorar.
Els pulmons plens d'aire perfumat.
L'olor a terra mullada i a pluja a s'anomena petricor.
Els pulmons plens de petricor.
Estirar el braç, la mà.
Recollir l'aigua amb la mà fent cassoleta.
I beure-se-la.
Calçar-se les botes, vestir l'impermeable.
Agafar el paraigües.
Sortir.
Sortir a la pluja.
A trobar l'aigua que es mou en un cercle infinit.
A tocar l'aigua.
A mirar els caminets que traça l'atzar.
A saltar a les basses.

Mirar.
Olorar.
Escoltar.
Tocar.
Tastar.
Beure's la pluja.
Viure la pluja.
Amb tot el cos.
Amb els sentits desperts.

Els llenguatges de l'aigua.
Setembre del 2015. Set anys, gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

Ciència en una bassa

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer)

Pintant a la pluja (amb retoladors)

Land Art aromàtic (jugant en una bassa)

Com perfumar un paraigua.