Un dels llenguatges de l'aigua és la seva forma. L'aigua pren unes formes capritxoses i es comporta d'una manera peculiar. L'aigua s'estreny. Les gotes d'aigua tendeixen a agrupar-se, de manera que creen una espècie de membrana: és la tensió superficial. La tensió superficial és la responsable de crear una mena de pel·lícula al voltant de l'aigua que la manté unida, ocupant el mínim d'espai possible i de manera que no es dispersi, que prengui forma de gota, i no de taca.
Hi ha un experiment senzill que ens permet visualitzar aquesta tensió superficial: comprovar quants clips metàl·lics caben dins un got ple.
L'experiment és simple: omplir un got fins a dalt i amb molta cura anar-hi afegint clips metàl·lics. Nosaltres ens vam quedar sense més clips i la idea dels nens va ser afegir-hi granadura de la que tenim per a fer collarets i altres. Va ser bonic i interessant, una explosió de color en què algunes peces suraven, d'altres s'enfonsaven...
Si us hi fixeu bé, veureu com des del primer moment la forma de l'aigua és abombada. Pren una forma arrodonida per la superfície, que mica en mica creix i es pronuncia fins que finalment, es veu desbordada davant la impossibilitat de contenir-se més, regalima i vessa.
Quants clips caben en un got ple d'aigua abans no vessi? Nosaltres ens vam quedar sense i vam haver de buscar alternatives. Aquesta és la grandesa de les formes (i els llenguatges) de l'aigua.
Febrer del 2016. Vuit anys.
Els llenguatges de l'aigua.
Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...
Una bonica manera de visualitzar la tensió superficial: les granadures, lluny d'interferir, permeten visualitzar encara més l'experiència. Unes fotos precioses. Petons
ResponElimina