#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 30 de maig del 2012

Arrecades de diapositives.

M'encanta treballar amb els meus fills. Oferir-los propostes i observar què fan, la imaginació desbordada que sorgeix. Però a vegades també faig coses per a mi (què voleu que us digui, m'agrada cuidar-me...). Sóc una enamorada de les arrecades, com més grans, millor. Res més bonic que les coses fetes a mà, a casa i amb cura i paciència... perquè a més són úniques.

Un esquelet de diapositiva i una idea.

 Desmuntar amb cura, que no es trenquin les pestanyes.

 Foradar.

Posar la transparència (o el que hi vulguem posar).

 Tancar.

 Foradar l'altre costat.

 Obrir el suport.

 Passar-lo pel forat.

 Tornar a tancar.

Repetir.

 I a lluïr!

Aquestes arrecades són úniques al món, no n'hi ha d'iguals. Per no ser, no són ni iguals entre elles...

Agost del 2011.

diumenge, 27 de maig del 2012

Experimentació amb peta-zetas.

Sembla que per fi arriba el bon temps, i amb ell s'escurcen les mànigues de les samarretes i ens entren unes ganes boges d'estar en remull part del dia. Així que és un bon moment per a treballar amb activitats que embruten. Si teniu la sort de disposar d'un espai exterior ampli podeu treure les propostes a l'aire lliure (no sabeu com us envejo). Nosaltres aprofitem per anar a passeig, amb bici, a la platja o a la muntanya, fins i tot ha caigut ja algun dia de festival: platja, música, amics i truites de patates. Això sí, tenim idees per a les estones que ens quedem a casa.

L'altre dia vaig trobar Peta-zetas al supermercat. Feia anys que no en menjava. En vaig comprar i van entusiasmar als nens "Fan pessigolles a la boca!". Vaig pensar que seria una bona idea aprofitar algun sobret per a jugar una mica.

  
Presentació dels materials.

 Vaig pensar que si els peta-zetas dins la boca peten... amb aigua també! I vaig pensar que amb aigua i colorant quedaria tot esquitxat de colors. 

I ho vam provar, i tant que ho vam provar. Però em vaig equivocar. Això que dins la boca sembla una "gran explosió" realment no ho és. Fan molt de soroll, això sí. Però petar... poc. 

 Van repartir peta-zetas i els van anar tirant aigua amb els comptagotes.

 Jo em vaig endur una bona decepció. Ells no, ells s'ho van passar teta. De fet, ara quan hi penso, no sé quin concepte fantàstic tenia jo dels peta-zetas, com si fóssin quasi màgics.

Tot i així sí que hi va haver alguna "petita explosió". Però una flor no fa estiu.
 Després de jugar una bona estona amb els comptagotes van decidir abocar aigua dins el recipient. I ho van anomenar "sopa". 

Una sopa sorollosa que fa pessigolles. 

Vam acabar enganxosos. I vaig pensar que ja que a) els peta-zetes no pinten i b) m'agrada repetir les experiències perquè és molt interessant veure com treballen elaborant hipòtesis la primera vegada que se'ls presenta un material i també m'agrada observar com actuen amb els materials un cop que ja els coneixen: repetint processos, elaborant noves hipòtesis que corroboren el que ja saben... Doncs tornaria a oferir-los els peta-zetas però aquesta vegada amb eines més enfocades a l'experimentació.

Preparant l'aigua de colors (he decidit manternir-la, perquè els va agradar molt).

Peta-zetas.

En Biel ha començat a repetir el procés des del principi: primer ha fet petits pilons de caramels que posteriorment ha anat mullant. En canvi la Llum ha decidit començar pel final i abocar l'aigua directament dins el bol.

Barreges.

Ha aparegut una variació nova. Posar peta-zetas dins l'aigua.

S'enganxen a les mans.

Han estat una bona estona treballant en calma.

Abocant.

Barrejant, pescant. Però gran part dels caramels ja s'han dissolt.

Triant i omplint.

Amb paciència. 

Després hem parlat dels peta-zetas, de l'aigua... On són? Hem arribat a la conclusió que 1. L'aigua (de colors) s'ha barrejat i s'ha fet marró. 2. Els peta-zetas s'han dissolt: "Com el dia del sucre! Podem tornar a fer cases de sucre?". Però encara em costa de creure que no "explotin" i ho esquitxin tot, necessitaré temps per a païr-ho (es veu que sóc d'idees fixes, jo).

Maig del 2012. Quatre anys i mig / Trenta-un anys ;-D 
Entrada  apadrinada per Manetes i cosetes.

dijous, 24 de maig del 2012

L'ou tou blau.

L'altre dia veient el quèquicom vaig descobrir un experiment que vaig pensar que encantaria als nens! Es tracta d'evidenciar l'osmosi, és a dir, demostrar la permeabilitat cel·lular: l'ou és una cèl·lula, fràgil i dura (per fora) perquè està embolcallat en una closca de calci (carbonat de calci, per ser més exactes)... si aconseguim desfer-nos de la closca sense desfer-nos de la membrana aconseguirem que l'ou es torni permeable, com bé trobareu explicat en aquest enllaç. Així doncs, posem un ou en un recipient amb vinagre, i el tapem (perquè fa molt mala olor!)... comença l'efervescència!

Aspecte de l'ou després del primer dia en remull.

Aspecte i consistència de l'ou després del segon dia en remull amb vinagre. La closca ha desaparegut deixant la membrana flexible al descobert i ha crescut lleugerament.

Posem l'ou en remull amb aigua tintada amb colorant. Esperem un parell de dies més.

L'ou ha seguit inflant-se, i nosaltres el tallem. Obrim i investiguem.

No fa especialment bona olor, més aviat al contrari. Deixant de banda el líquid escampat (principalment aigua i vinagre), podem observar que l'ou s'ha tornat blau.

La membrana es pot retirar. I seguim investigant: el rovell de l'ou no s'ha tenyit.

Es pot tocar, però després cal rentar-se bé les mans.

Hem experimentat algunes de les propietats de l'ou, de les cèl·lules. Hem observat que el calci es pot desfer amb vinagre. Es tenyeix la clara però no el rovell. Hem vist un ou tou blau.

Maig del 2012. Quatre anys i mig.

diumenge, 20 de maig del 2012

La tarda sencera.

La tarda d'ahir va resultar molt profitosa, molt generosa per a nosaltres. Després de dinar en bona companyia i de veure una pel·lícula, com a colofó a uns dies carregats de flors, vam jugar amb les flors de diferents maneres... totes elles meravelloses.

Vam veure una bona sessió de diapositives de flors. 

Imatges bellíssimes.

Per a observar.

Per a interactuar.

En van escollir una. I sobre un paper adhesiu que havia preparat a la paret van fer un collage.

Enganxar i...

Dibuixar!!!

Les mans grosses van bé per a saludar. Hola! 

Immersió.

I funambulisme amb "Els girasols".

I després de berenar, unes quantes flors i uns quants pètals en una mica d'aigua. El joc és una font de plaer. Si el material de joc és tan bonic, el plaer s'incrementa.

 
 Quantes gotes calen per a enfonsar un pètal?

Tocar per a aprendre.

Van jugar-hi llarga estona.

I després encara vam tenir temps de treballar d'una manera... diferent! Vam veure aquesta proposta fa uns dies rebuscant en blocs, la vam trobar aqui (com sempre, una gran idea de la Rachelle de Tinkerlab), i els nens en veure les imatges van exclamar... "Si us plau, mama... podem fer-ho???". La meva resposta va ser també contundent: "I tant que sí!".
Aixafant les flors i els pètals amb un martell.
Colors i formes.

Flors.

I així obtenim un paper amb un estampat preciós.

Vam perdre totalment la noció del temps, vam sopar tardíssim i es van adormir de seguida. Ben satisfets després de gaudir de cada moment... la tarda sencera.

Maig del 2012. Quatre anys i mig.