Cera i calor.

Després de crear les nostres pròpies ceres de colors (reciclades, això sí) encara em vaig quedar amb ganes de continuar experimentant amb ceres i escalfor. Hem treballat amb les restes d'algunes ceres trencades i amb un parell d'assecadors del cabell vells (no són molt potents, però el que interessa és l'escalfor, no la força). Ens hi hem posat i els resultats són espectaculars... sempre que siguis capaç d'esperar.

 

Presentem els materials, les ceres classificades per colors i els papers que prèviament hem tallat per a fer-los encaixar dins les tapes d'una caixa de sabates.

 

Comencem a aplicar calor: costa, però s'escalfen i comencen a desfer-se. Però no paren quietes (i no les podem agafar perquè són molt calentes, això cal deixar-ho ben clar). 

 

Rastres de cera fosa.

 

Aplicant escalfor, cada vegada es desfà més ràpidament.

 

Si posem un tros de cera dins una anella de cartró podem recolzar l'assecador sobre l'anella. D'aquesta manera l'escalfor es concentra en un punt i els braços poden descansar una mica.

 

L'aire calent surt amb força, les ceres es mouen.

 

Voilà!

 

La cera es fon, però l'escalfor que s'escapa també afecta a la resta de ceres properes.

 

La Llum s'ha enfadat, a mitja sessió m'ha demanat que li deixés fer les fotos a ella, i li he dit que no era el moment, així que ha agafat un bolígraf i ha guixat el dibuix. Malgrat que en aquestes pàgines us ensenyo la cara més amable i divertida de la nostra vida familiar, a casa nostra també ens enfadem i coneixem les rabietes. Jo li he dit que el que jo volia era que s'ho passés bé, si no s'ho passava bé podia marxar.

 

És qüestió de paciència.

 

Un cop fosa la cera, hi hem abocat aquestes boletes de cera de color lila. Les que no s'han enganxat a la cera han sortit volant, com podeu observar.

 

A dues mans, el temps de fusió és menor. La Llum segueix enfadada.

  

Però per poc temps. Les boletes han aconseguit cridar-li l'atenció. Seu i me'n demana.

 

La cera s'ha refredat suficient com per a poder tocar-la sense cremar-se. La Llum juga i experimenta.

 

I en Biel es diverteix creant onades de cera.

Existeix una tècnica que es diu encàustica, consistent en fixar els pigments sobre una superfície amb parafina. Potser ens animarem a provar-la algun dia, però ara per ara, amb quatre anys aquesta em sembla una aproximació adequada, i el resultat és molt vistós. 

Abril del 2012. Quatre anys i mig.