#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 27 de juny del 2016

Festival de colors en una bombolla

Un manantial
breve y fugaz
entre las manos.



Fa uns dies vam acompanyar un passeig d'aquells mandrosos, un passeig de diumenge havent dinat, amb una bona ració de bombolles de sabó.

Caminant, caminant, vam arribar a la vora de l'estanyet que hi ha al Parc del Migdia.

Un cop allà, les bombolles ens van fascinar.

Vam poder observar com una a una, totes les bombolles que queien a l'aigua es comportaven de la mateixa manera: en tocar l'aigua passaven de ser totalment transparents a mostrar un ampli ventall de colors just abans d'esclatar.

Una bombolla d'aigua no és més que una esfera d'aigua atrapada entre dues fines capes de sabó: una per dins i una per fora. Vam elaborar una teoria... vam suposar que era perquè en tocar l'aigua la seva composició canvia i també ho fa el seu aspecte: a mesura que el sabó es trasllada cap a l'aigua podem observar com els colors de la bombolla ens mostren tota la seva iridiescència, i com aquesta se'ns ofereix llaminera, seguint un camí i un patró dolç, evident i clar.


Un festival.

Només per als nostres ulls.

Gratuït i efímer.

Després, unes ones.

I després res.


Juny del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




Pintant basses ( o la bellesa de l'art efímer). 

Teranyines perlades. 

diumenge, 19 de juny del 2016

Pintant pedres amb aigua.


Time it took us
To where the water was
That's what the water gave me
And time goes quicker
Between the two of us
Oh, my love, don't forsake me
Take what the water gave me
Florence + The  Machine, What the Water Gave Me



L'aigua fascina als humans. Tant que som capaços de donar-li diferents noms en funció de l'estat en què es troba: l'anomenem aigua quan està en estat líquid, l'anomenem neu, gel o glaç quan està en estat sòlid, l'anomenem vapor quan està en estat gasós.  

Segons la viquipèdia És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua.

Avui us portem una petita proposta on l'evaporació de l'aigua és la protagonista. 
En un raconet del petit balcó de casa hi tenim pedres, pinzells i aigua. 
Una proposta sense grans pretensions. 
Una proposta amb un alt grau de meravella, d'encís, de fascinació... 
Una proposta amb grans dosis de paciència, d'observació, de temps. 
Un respir.

Pintar les pedres amb aigua pel plaer de fer-ho, de poder-ho fer.
Deixar que s'assequin, tornar a començar.

La diferència rau en la velocitat a què l'aigua s'evapora segons si les pedres són fredes o calentes. Segons si el dia està enteranyinat o el Sol apreta. 

Els dies ennuvolats les pedres són fredes i l'aigua hi resta durant llarga estona.













Els dies assoleiats, les pedres són calentes i l'aigua s'evapora ràpidament.












Un racó tranquil.
Un moment per a agafar aire.
Per a pensar amb els dits.
Per a meravellar-te. 
Per a evaporar-te. 


Juny del 2016. Vuit anys i mig. 
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser també t'agradarà...

Gel instantani.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres. 


dimarts, 14 de juny del 2016

Inspira...


Deia Pablo Picasso que la inspiració existia, però que t'havia de trobar treballant.

Bé, això és el que intentarem fer.

El proper dissabte 9 de juliol ens trobarem en un marc incomparable com és l'Inspira, la primera Escola d'Estiu de la Selva, amb la idea d'investigar, pensar, divagar, rumiar un xic sobre el que són l'art i la creativitat i com es relacionen amb la infància i amb nosaltres, que acompanyem als infants.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el dissabte 9 i en aquest altre enllaç tots els tallers de la que serà la Primera Escola d'Estiu de la Selva.

El lloc de trobada serà Can Moragues, a Riudarenes, de 10 del matí a 14 h.

Si voleu saber-ne més més cliqueu aquest enllaç i si voleu inscriure-us cliqueu aquest enllaç.

Buida els pulmons... i ara... inspira!

dissabte, 11 de juny del 2016

Teranyines perlades.



No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?


Josep Maria de Sagarra. Cançó de pluja. 


Fa uns dies els nens i jo vam sortir a fer un petit passeig pel barri.
Un passeig mandrós i sense rumb aparent.
En Biel guiava les nostres passes: carrers, carrerons, dreceres... vivim en un barri preciós, ple de petits raconets mig amagats i plens d'encant, espais que són com una barreja entre temple i secret, espais impregnats d'una màgia pròpia, espais que als nens els encanta investigar.
En un carreró d'aquells tan santnarcisencs que per no tenir no té ni vorera, vam trobar una tanca de xiprer plena de teranyines.
Regalada.
Plena, plena.
Aquelles teranyines éren una delícia.
Precioses, efímeres, fràgils.
Vam intentar fotografiar-les, però donada la finor dels seus fils, i la seva delicada naturalesa, no ho vam aconseguir.
Després, donant-hi voltes, vam recordar que a l'hivern algunes teranyines es vesteixen de gebrada, n'atrapen les gotes i es revelen impúdiques, glorioses, espectaculars.
Així doncs, ens hem decidit a reproduïr aquesta petita casualitat.
I hem sortit...
A buscar les tímides teranyines per vestir-les d'aigua.
A fer-ho amb cura per a no trencar-les.
A fer-ho amb determinació i afició, per a poder observar-les amb els ulls nus i golosos.
A valer-nos del meravellós poder revelador de l'aigua.
Armats amb un parell de vaporitzadors hem buscat una font propera al lloc de la nostra troballa.
La resta, té la forma d'un somni.
És una revelació.




















· LA VIVÈNCIA DE LA LLUM EXPLICADA PER ELLA MATEIXA.

L'aranya era suuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuper mini!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I molt guai!
Les teranyines eren enooooooooooooooooooooooooooooormes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! En canvi l'aranya supermini! Hi havien teranyines alineades i hi havia una teranyina que semblava una hamaca i on hi havien enganxades altres teranyines, alineades, enormes, com les que surten als dibuixos animats, on hi havien molts insectes... N'HI HAVIA D'INCREIBLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LLUM 

· LA VIVÈNCIA D'EN BIEL EXPLICADA PER ELL MATEIX. 

M'ha agradat mullar les teranyines perquè en mullaves una i n'apareixien 2 o 3 a darrera. També n'hi havia amb forats i amb forma rodona i enormesoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooormes!
BIEL

· Observacions, pensaments i comentaris que he pogut recollir.

Les teranyines cada vegada es movien més, perquè pesaven més per l'aigua.
Hem vist un munt d'insectes dels que s'hi enganxen i que després les aranyes es mengen. 
Hem vist una aranya. Veient com en són de grans les teranyines, era molt petita. 
Les teranyines es mullen quan plou, i quan fa fred es carreguen de gebrada.
No volem trencar-les, hem de fer-ho suau! Així, de lluny.

Gràcies a l'aigua hem pogut revelar la bellesa adormida dins les línies que conformen cada una de les teranyines que hem pogut observar. 

El poder revelador de l'aigua.
El llenguatge visible de l'aigua.
De teranyines amb vestits fets d'aigua.

Juny del 2016. Vuit anys i mig. 
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre....




dissabte, 4 de juny del 2016

(coses) de l'aigua


Portem uns dies mig adormits.
Com si ens entrés la son a cada bafarada d'aire que ens empassem.
Com si ens entrés la son a cada glop d'aigua que degustem delerosos.
Això sí, mirar... mirem.
Això sí, pensar... pensem.

Hem sortit a carregar piles,
a inspirar-nos,
i hem investigat algunes
peculiaritats,
curiositats,
de l'aigua
i també alguns dels seus secrets
sabent que són
poc discrets,
sabent que són
cantats als quatre vents.

I hem redescobert l'aigua... coses de l'aigua,

que parla en llenguatge binari

(en aquest vídeo podeu veure què espia la Llum)

que es mou d'un miler de maneres diferents,




suau, discreta, eterna,



que té presència, formes, sentits,




que té les seves pròpies lleis observables i innegables, que regna sobre els fluids,




que té una composició que viu d'acord a les seves pròpies lleis invisibles,




que té una força constant i mutant, que marca una direcció natural,




que té una aparença, un tacte, una temperatura



L'aigua.
Concreta.
Variable.
Infinita.

Maig del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Els llenguatges de l'aigua

Inversió per refracció

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.