Teranyines perlades.

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra. Cançó de pluja. 

Fa uns dies els nens i jo vam sortir a fer un petit passeig pel barri.

Un passeig mandrós i sense rumb aparent.
En Biel guiava les nostres passes: carrers, carrerons, dreceres... vivim en un barri preciós, ple de petits raconets mig amagats i plens d'encant, espais que són com una barreja entre temple i secret, espais impregnats d'una màgia pròpia, espais que als nens els encanta investigar.
En un carreró d'aquells tan santnarcisencs que per no tenir no té ni vorera, vam trobar una tanca de xiprer plena de teranyines.
Regalada.
Plena, plena.
Aquelles teranyines éren una delícia.
Precioses, efímeres, fràgils.
Vam intentar fotografiar-les, però donada la finor dels seus fils, i la seva delicada naturalesa, no ho vam aconseguir.
Després, donant-hi voltes, vam recordar que a l'hivern algunes teranyines es vesteixen de gebrada, n'atrapen les gotes i es revelen impúdiques, glorioses, espectaculars.
Així doncs, ens hem decidit a reproduïr aquesta petita casualitat.
I hem sortit...
A buscar les tímides teranyines per vestir-les d'aigua.
A fer-ho amb cura per a no trencar-les.
A fer-ho amb determinació i afició, per a poder observar-les amb els ulls nus i golosos.
A valer-nos del meravellós poder revelador de l'aigua.
Armats amb un parell de vaporitzadors hem buscat una font propera al lloc de la nostra troballa.
La resta, té la forma d'un somni.
És una revelació.

· LA VIVÈNCIA DE LA LLUM EXPLICADA PER ELLA MATEIXA.

L'aranya era suuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuper mini!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I molt guai!

Les teranyines eren enooooooooooooooooooooooooooooormes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! En canvi l'aranya supermini! Hi havien teranyines alineades i hi havia una teranyina que semblava una hamaca i on hi havien enganxades altres teranyines, alineades, enormes, com les que surten als dibuixos animats, on hi havien molts insectes... N'HI HAVIA D'INCREIBLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLUM 

· LA VIVÈNCIA D'EN BIEL EXPLICADA PER ELL MATEIX. 

M'ha agradat mullar les teranyines perquè en mullaves una i n'apareixien 2 o 3 a darrera. També n'hi havia amb forats i amb forma rodona i enormesoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooormes!

BIEL

· Observacions, pensaments i comentaris que he pogut recollir.

Les teranyines cada vegada es movien més, perquè pesaven més per l'aigua.

Hem vist un munt d'insectes dels que s'hi enganxen i que després les aranyes es mengen. 

Hem vist una aranya. Veient com en són de grans les teranyines, era molt petita. 

Les teranyines es mullen quan plou, i quan fa fred es carreguen de gebrada.

No volem trencar-les, hem de fer-ho suau! Així, de lluny.

Gràcies a l'aigua hem pogut revelar la bellesa adormida dins les línies que conformen cada una de les teranyines que hem pogut observar. 

El poder revelador de l'aigua.

El llenguatge visible de l'aigua.

De teranyines amb vestits fets d'aigua.

Juny del 2016. Vuit anys i mig. 

Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre....

Aigua pentinant el reflex d'un arbre. 

Nusos.

De molt a prop. El món a través d'una lupa. 

Circuits d'aigua · a l'estil animal ·