Beure's la pluja (i altres delícies pluvials).

Y si llueve saldremos a la lluvia, a vaciar el semillero de sonrisas y esperar cosechas… 

Manolo García. Saldremos a la lluvia.

Plou.
El nas enganxat al vidre de la finestra.
La finestra com a possibilitat i com a barrera.
Els ulls ressegueixen amb una barreja de mandra i fascinació les gotes que regalimen fent curses als vidres.
Les gotes viatgen i tracen camins capritxosos, atzarosos, deliciosos.
Camins efímers i volàtils.
La mirada reposa sobre les gotes i el desig de veure, de viure, de beure's la pluja desperta.
Obrir la finestra.
Tancar els ulls.
Olorar.
Els pulmons plens d'aire perfumat.
L'olor a terra mullada i a pluja a s'anomena petricor.
Els pulmons plens de petricor.
Estirar el braç, la mà.
Recollir l'aigua amb la mà fent cassoleta.
I beure-se-la.
Calçar-se les botes, vestir l'impermeable.
Agafar el paraigües.
Sortir.
Sortir a la pluja.
A trobar l'aigua que es mou en un cercle infinit.
A tocar l'aigua.
A mirar els caminets que traça l'atzar.
A saltar a les basses.

Mirar.
Olorar.
Escoltar.
Tocar.
Tastar.
Beure's la pluja.
Viure la pluja.
Amb tot el cos.
Amb els sentits desperts.

Els llenguatges de l'aigua.
Setembre del 2015. Set anys, gairebé vuit.

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...

Ciència en una bassa

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer)

Pintant a la pluja (amb retoladors)

Land Art aromàtic (jugant en una bassa)

Com perfumar un paraigua.

Les ombres juganeres.

Fa uns mesos vam introduïr les espelmes a l'hora de sopar.

Ens ajuden a crear un ambient més dolç, més relaxat.

Conviden a parlar sobre com ha anat el dia, quines han sigut les seves llums i les seves ombres...

I parlant d'ombres... creen unes ombres precioses, que ens conviden a jugar.

Durant la llarga estona que van estar jugant amb la llum de les espelmes i les ombres dels gots plens d'aigua el joc es va anar animant i es va anar tornant cada vegada més complex.

El moviment en passà a formar part, generant un diàleg entre el moviment i la projecció.

Una dansa entre la hipòtesis i la possiblilitat.

Un conte a cavall entre la llum i l'ombra.

Unes setmanes més tard, el joc va reaparèixer en un context totalment diferent, generant un nou món de possibilitats.

Diferents escenaris.

Diferents eines.

Un mateix joc.

La llum com a subjecte per a l'exploració de l'entorn i de com el podem modificar i alterar, ni que sigui de manera efímera. 

El propi cos com a subjecte per a l'exploració de l'entorn i de com el podem modificar i alterar, ni que sigui de manera efímera. 

Llum i ombra. 

Moviment i projecció.

Contemplació i fascinació.

Diàleg i joc.

Desembre del 2015 i Gener del 2016. Vuit anys. 

Si t'ha agradat aqueta entrada, no deixis de visitar...

Prendre la flama.

L'ombra que es mou.

El descobriment de l'art del dibuix.

Avorreix-te i #viuintensament 

Ornaments aromàtics.

Per a mi

el Nadal té quelcom 

d'olor de terra,

d'olor d'avets, de molsa...

Vam renunciar als avets i a la molsa fa anys, 

al finalitzar les festes tot era mort, va ser trist.

Així que hem decidit fer entrar l'olor a hivern

acompanyant el nostre arbre de Nadal.

Una olor suau.

Una olor dolça.

Una olor deliciosa.

Una olor silvestre.

Olor a natura i a hivern.

Rodelles de taronja, llimona i poma vesteixen el nostre arbre aquest any...

engalanades amb estrelles, fils daurats i boletes de fusta.

Vam tallar rodelles de fruita i les vam deixar assecar sobre els radiadors durant una setmana.

Després, les hem engalanat, vestit, brodat, enganxat... 

Hem descobert que davant un punt de llum vesteixen la llum,

que l'omplen de matisos i de colors.

I ara llueixen amb orgull al nostre arbre de Nadal.

Aquest és el nostre arbre.
Un arbre que ens explica...
l'olor que fa la natura quan fa fred.

l'olor que fan les fruites a l'hivern.

l'olor que omple la cuina un dia de festa.

Desembre del 2015. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que t'agrada...

El catàleg d'olors.

Decoració Nadalenca Casolana.

Decoració de Nadal · fàcil · ràpida · econòmica ·

La cicatriu.

LAS CICATRICES

No hay cicatriz, por brutal que parezca,
que no encierre belleza. 
Una historia puntual se cuenta en ella,
algún dolor. Pero también su fin.
Las cicatrices, pues, son las costuras de la memoria, 
un remate imperfecto que nos sana
dañándonos. La forma
que el tiempo encuentra 
de que olvidemos las heridas. 

Piedad Bonnett

Desembre del 2015.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradi...

La fàbrica de núvols.

15 maneres creatives d'entretenir a un nen en un hospital (i alguns consells per a portar-ho millor).

Altes capacitats, documental Cicatrius. - Fer de Mestres.