#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Premi al millor blog personal d'educació. Premis Blogs Catalunya 2013.


Per on començo? Bé, el primer que vull fer és encomanar-vos la meva alegria, així que he recopilat algunes cançonetes per a que les pogueu escoltar a Spotify. Sí? Les esteu escoltant? Doncs ara el que vull fer és donar les gràcies. Prepareu-vos, que vaig...

Gràcies en primeríssim lloc a la meva família, el meu clan. El meu marit i els meus fills que són la meva inspiració diària. Als meus pares, germans, tiets, cosins i família política. Sense ells res de tot el que faig, el que fem, no hauria sigut possible. Gràcies a ells, al seu suport i complicitat sóc com sóc i faig el que faig. I m'encanta.

Gràcies a les meves companyes i companys, a les amigues que tinc a cadascuna de les escoles bressol de les que he après gairebé tot el que sé: que el més important és allò que arriba a l'ànima a través dels sentits. Gràcies especialment a l'Amanda, que fa més de 10 anys que m'aguanta i és una de les persones més creatives i generoses que conec. Al 16A, als nois també, però sobretot a la Mireia i a la Carolina, per estar al meu costat celebrant els grans moments i els moments més baixos, per creure en aquest projecte des del primer dia. A les meves Polters amb les que em vaig iniciar en l'Educació Infantil i amb les que encara a dia d'avui em sento com una nena. A les meves Patufes, que em van acompanyar quan feia les primeres passes en el camí de la maternitat i amb les que, a dia d'avui, m'uneix una bella i profunda amistat. I a un munt de dones meravelloses: la Patri, l'Anna i l'Helena, a l'Isa i l'Alícia per estar al meu costat des de fa tantíssims anys i ser seguidores incondicionals del bloc. A la Mariona i la Txell pels seus likes matiners i gairebé instantànis al facebook.

Gràcies a la meva xarxa de blogueres: l'Anaïs de Mare Jove i Moderna, l'Elisabetsalie de Manetes i Cosetes, la Meritxell que estrena blog amb Descobrint i experimentant creixem, la Laia d'Apanona, la Camino de Caminem plegats, la Carme de Fer de mestres, la Inês de Mamà recicla, la Rachelle de Tinkerlab, la Chelsey de Buggy and Buddy, la Cathy de NurtureStore i a tantes altres. Gràcies per acollir-me i fer-me sentir segura i valorada, per deixar-me emmirallar en elles i pel feedback diari a Instagram i Pinterest, dues xarxes que bullen i m'encanten per la seva frescor i immediatesa.

Gràcies als "meus" nens i nenes, els que no són fills meus. I gràcies també a les seves famílies. D'ells i elles he après a mirar, a escoltar i a llegir les seves necessitats, els seus interessos. Gràcies per la confiança, la complicitat i per deixar-me formar part de les seves vides durant un temps.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres que em seguiu, que em llegiu, bé sigui ocasionalment o habitual.
Gràcies a tots i cadascun de vosaltres que vau dedicar una estoneta a votar el blog i em vau ajudar a arribar a la final dels Premis Blogs Catalunya 2013. I pels missatges, pels whatsapps, pels emails, per les trucades, felicitacions a facebook, twitter, instagram... m'heu fet sentir reconeguda i estimada.

Gràcies a la resta de finalistes perquè el nivell era altíssim, i felicitats per la tasca que realitzeu cada dia, l'esforç és titànic però es porta amb alegria si la il·lusió ens acompanya. Des d'aquí m'agradaria convidar-vos a visitar els seus fantàstics blogs: Recursos per a l'Educació Especial, L'orientació a l'abast, Món infantil i El meu ordinador. Seguiu treballant amb la mateixa il·lusió.

I com no, gràcies també a la gent de l'associació Stic.cat per la meravellosa tasca que fan, per l'esforç i la il·lusió i per ser capaços d'organitzar un event d'aquestes característiques. Gràcies al jurat que va considerar que aquest modest blog que es nodreix d'imaginació i s'escriu en pijama i esgarrapant hores a la son mereixia aquest gran reconeixement.

Estic molt emocionada. De debò. I us crèieu que l'Almodóvar s'havia passat llegint una llista de dues pàgines?

Bé, recullo el testimoni i us explico com vaig viure la gala. Al final de l'entrada trobareu enllaçades les entrades als blogs de l'Anaïs, l'Elisabetsalie i la Meritxell i tindreu una visió de la gala de 360º (més o menys) i alguna més... de propina!

 Començo des que som dins l'auditori, però si voleu saber com va anar tot abans, trobareu el "making of" al primer comentari, perquè si no l'entrada em quedava quilomètrica, però abans volia compartir algunes imatges.

La tarda ens va regalar aquesta preciositat. Tant és que estiguem en plena autopista: els núvols i el sol són preciosos.

Flors, ocellets i mitges calades. M'entretinc instagramejant les mitges i el vestit.

Fotografia cortesia d'Alex Tremps Fotògraf.
Amb la meva amiga Anaïs de Mare Jove i Moderna.

L'auditori és preciós, acollidor. La temperatura és fantàstica i s'hi respira il·lusió. Els guardons, esperen sobre l'entarimat per ser recollits. Últimes trucades, whatsapps, un tuit em connecta amb la Sílvia de He plantat un arbre...


Comença la gala. Els bloguers i blogueres, els amics i acompanyants som acollits amb calidesa i ens dediquen unes paraules. Em quedo amb la part final del discurs de la Trina Milán, presidenta de l'associació que diu: "No hem d’admetre lleis injustes, no hem d’obeïr a qui no és digne, a Internet la relació és horitzontal, per això alguns la temen i d’altres l’estimem. Internet és ja el nostre futur.". I, certament, ho és, i trenca els límits, les barreres. I comença l'entrega de premis... De seguida toca el torn a la categoria en què competeixen les meves amigues. Sé que no poden guanyar les dues. Però conec de primera mà l'esforç i la il·lusió que dediquen a cada entrada, i m'agradaria que com a mínim una de les dues s'emportés el reconeixement. El premi recau en mans d'un altre blog: Canya al càncer una experiència colpidora i plena de coratge.

Arriba el torn de la meva categoria. Estic un xic nerviosa, el meu marit m'estreny la mà. Bum-bum. La sang va com boja amunt i avall. Bum-bum. Presenten els blogs, el meu entre els finalistes. Bum-bum. Qui espera, desespera. Bum-bum. I és aleshores que sento "- Encenent la imaginació!" Bu-bu-bu-bum! Gairebé ploro. El meu marit s'emociona. Les meves amigues criden, els seus companys ho gestionen amb més temple. Potser jo també he cridat. Se'm eriça la pell. Em tremolen les cames, però per sort caminen soles. Recullo el premi, felicitacions, fotografies. El sentiment és inexplicable.

 

De tornada al meu seient encara em tremolen més les cames. Bu-bu-bu-bum! Abraço al meu marit, em besa. Sóc feliç. Tant de bo li hagués fet cas i hagués portat els nens! Primer missatge per a la meva mare, el segon per a la meva germana que és a casa amb els nens. A partir d'aquí procuro seguir la gala, però l'emoció m'empeny a compartir-ho de tant en tant amb els meus. Sóc feliç. La meva mare plora. Ella també és feliç. M'hauria agradat que hagués estat aquí per a compartir aquest moment. Feliç de compartir-ho amb la família i els amics. Estic en un núvol.

Tinc el privilegi de poder saludar en persona a la Sílvia de He plantat un arbre, és dolça i molt simpàtica, sembla que la conegui des de fa molt! Fotografia final, em fan una entrevista... Després em ve a saludar la Yolanda de Recursos per a l'Educació Especial, acompanyada pel seu company, intercanviem opinions i impressions, i és generosa amb mi. Ens acomiadem de l'Elisabetsalie i el seu company i anem a sopar amb l'Anaïs i l'Àlex, en tenim sort de la Meritxell que ens acompanya fins a un lloc molt acollidor.

Fotografia cortesia d'Alex Tremps Fotògraf.
Fotografia cortesia d'Alex Tremps Fotògraf.

Moltes emocions, i ja a casa vaig a veure els nens. Dormen. Encara ara, sis anys després d'estrenar-me com a mare, m'embadaleixo mirant com dormen. Creixen imparables, feliços i un xic massa de pressa per al meu gust. Demà al matí quan els expliqui que el premi és nostre en Biel em dirà "Ets la millor mama que podré tenir mai!" (i la única, fill meu!) i la Llum em dirà "Felicitats, mama! Ara ja pots canviar els mobles del menjador de lloc i pintar-lo com tu volies, eh? Que el papa et va dir que et deixaria fer-ho si guanyaves!". Però això encara no ho sé. Igual com no sé que després aconseguiré parlar amb el meu pare (per fi!): - Papa, has vist la foto que t'he enviat? - Sí, què vol dir? - Que me'l han donat! Me'l han donat a mi! - I què vols dir, que no has fet res per merèixer-lo? - Home! M''hi he esforçat molt, hi he invertit moltes hores i molta il·lusió! - Doncs, Angi, no diguis que te'l han donat: digues que te'l has guanyat.


En aquest enllaç trobareu tots els blogs guanyadors. Felicitats a tots i totes!

I si en voleu encara més...

Així va viure la gala l'Anaïs de Mare Jove i Moderna (en construcció).

Setembre - octubre del 2013. 

20 comentaris:

  1. El making of...


    Situem-nos, és dissabte. Quins nervis. Ja ha passat el mes de setembre? Fa un mes encara estava de vacances i aquest dia semblava quedar lluny... però ja està. És 28 de setembre. La tarda del dissabte 28 de setembre.
    Vora les 18h. El mateix de sempre... presses, corredisses... em recullo els cabells perquè no tinc temps de passar-m'hi les planxes! La trena queda massa curta... una cua! Una cua i llestos! I les mitges... us heu intentat posar mai unes mitges calades? És un exercici d'enginyeria gairebé! I aquest mal de coll... em prendré un ibuprofè, que aquesta tarda serà molt emocionant: coneixeré a algunes amigues blocaires i els podré posar cara (i veu)! - Nena! Ens havíem posat com a hora límit per a sortir de casa un quart de set i ja són gairebé dos quarts! (- Merda!). Has mirat el google maps? Si no sabem ni on anem! (- Merda!)
    Vora les 18'30h. - Petons a la mama i desitgeu-me molta sort! (Smuaks variats i en abundància).
    Vora les 18'35h. - Sort que tenim el cotxe aparcat just davant de casa! Hem de parar a fer benzina!
    Vora les 19h. - Instagram. Facebook. Whatsapp. Fotos. M'encanta la combinació del vestit amb les mitges calades i el cel meravellós que ens regala la tarda de camí cap a Granollers. Em sento feliç. Arribar a la final ja és un gran reconeixement. Estaré acompanyada per algunes persones que m'importen (i m'aporten) molt.
    Vora les 19'30h. - L'Anaïs em diu que els ha costat força aparcar, nosaltres estem arribant a Granollers, ens guiem amb el sistema de navegació del mòbil i ens passem l'entrada del pàrquing. Veiem un aparcament mini! Ens hi ficarem com sigui, que anem amb un clio! Just, just!
    Vora les 19'40h. - Tinc la sensació que anem tard i això em fa posar nerviosa. De seguida entrem i veig a l'Anaïs i l'Àlex. Vaig a saludar-los i li faig una súper abraçada a la meva amiga. Està guapíssima. És guapíssima. Fa anys que ens coneixem i hem treballat juntes, però ara estem en centres diferents i ens veiem menys del que ens agradaria. M'ensenyen la cua per a recollir les acreditacions. Quan ens hi acostem veig a l'Elisabetsalie que també va acompanyada del seu home. Més petons i abraçades, parlem, mig desfem la cua... va, parlem més tard! Recollim les acreditacions, l'Anaïs i jo ens fem algunes fotos que ens morim de ganes d'instagramejar. De seguida observem que obren portes. Entrem i trobem un lloc que ens agrada. Cap a mitja sala, centradets.

    Sabré reconèixer la Meritxell? Suposo que sí, ens hem vist en foto. Veig que entra l'Elisabetsalie (sola) i em poso a gesticular fins que em veu i s'asseu amb nosaltres. Una mica més tard entra el seu home i, instants després arriba la Meritxell. Sí, i tant que la reconec. És com si la conegués de fa molt. Ens saludem amb il·lusió i l'Anaïs també. Ens pregunta per l'Elisabetsalie. Mare... i ara què li dic? Perquè ella prefereix mantenir-se en l'anonimat. L'Anaïs i jo ens intercanviem una mirada de "i-ara-què-li-diem?" i ens fem les despistades (per més que diguin elles, jo estic segura que vam ser molt poc convincents). Li expliquem que bé, que ja vindrà, que nosaltres hem quedat per estar juntes perquè som amigues de fa anys i que... però de seguida s'abaixa l'il·luminació i es sent una veu en off que ens dóna la benvinguda. I veig que l'Elisabetsalie s'atansa cap a mi totalment perplexa em xiuxiueja: "- Li heu mentit a la Meritxell????" jo li dic que sí, i ja veig que l'he cagat. Ella em diu que no em preocupi, que ella li havia dit a la Meritxell que avui es coneixerien, així que de seguida m'acosto a la Meritxell i li explico el malentès. L'Anaïs i jo fem cara de circumstàncies, però per sort, tothom comprèn que ho hem fet amb la millor de les intencions i tot queda en una anècdota.

    I passem als premis...

    ResponElimina
  2. Àngela,
    una entrada entranyable i molt emotiva. Moltes gràcies per esmentar-me, saps que el teu blog és per a mi inspirador.
    He seguit amb molt d'interès el Premis esperant aquest desenllaç i estic molt, molt contenta. Us el mereixeu!!!
    Imagino els nervis que vareu passar i ho descrius molt bé, jo crec que hagués trencat un parell de mitges encara que haguessin sigut les més tupides del món. ha, ha,ha.
    Felicita als teus fills amb un fort petó volador de la Carme; ja que les seves descobertes també han estat meves, la seva creativitat m'ha inspirat i les seves emocions infantils han despertat les meves en els meus dies complicats. Els envejo i t'envejo!
    MOLTES FELICITATS!!!
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme. La inspiració és mútua, quanta sort vaig tenir de que un dia et passéssis per aquesta casa i deixéssis un comentari! Els nervis no els he acabat de controlar mai, en aquest cas em debatia entre l'emoció de trobar i posar cara a amigues i els nervis de l'"I si...".
      I tant, avui que ja em trobo millor ho hem celebrat tal i com ells em van demanar: esmorzant xocolata amb xurros!
      La seva creativitat... la seva ment és fascinant, espero que no la perdin amb els anys, que siguem capaços de mantenir la flama de la imaginació encesa durant molt de temps, que arribin a ser adults creatius i feliços perquè hagin sigut nens feliços i creatius.
      Moltes gràcies per ser al meu costat i molts petons de felicitat!

      Elimina
  3. Quantes emocions! Un premi molt merescut! L'enhorabona!!!
    Una abraçada,
    Inês

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Inês, per acompanyar-me en aquest viatge fascinant!
      Molts petons!

      Elimina
  4. moltíssimes felicitats un altre cop! t'ho mereixes i molt! com m'he emocionat llegint-te. i encara més amb les paraules del teu pare, que té tota la raó! a assaborir el premi! una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes i molts gràcies, Inski! M'encanta saber que t'agrada, i gràcies per formar part d'aquesta petita comunitat que creu que l'educació es pot nodrir d'imaginació.
      Molts petons!

      Elimina
  5. Ooooh Àngela que preciós! Moltes, moltes, moltes felicitats! Despren emoció, sentiment i passió. La crònica, si, però sobretot el bloc! Angaleta 100%!!!!Enhorabona i molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Laia! De debò, estic molt feliç d'haver-me creuat amb tu, tot i que mai t'hagi pogut fer una abraçada! Ets meravellosa, i el teu blog és tan inspirador... de debò, m'hauré de fer amb les pometes, ja ho veig.
      Molts petons!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Thanks, Cathy for being one of the most amazing and inspiring ones. You and your blog are always awesome. Thanks for the inspiration and for being by my side in this adventure.
      XOXO

      Elimina
  7. guapissíssisima !!! moltes felicitats !! un premi la mar de ben merescut !!
    I gràcies per considerar-me dins de la teva xarxa bloqueril !!!
    muacs, muacs, muacs !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que en formes part, no hem fet mai un cafè "de debò" però molts dies faig el cafè amb tu! Gràcies a tu, per acompanyar-me en aquest camí. Gràcies per caminar plegades.

      Elimina
  8. Ohh quina entrada més xula. Gràcies per compartir-ho, per ser font d'inspiració. I felicitats de nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Bet. Gràcies per llegir-me, per comentar, per compartir... Mil gràcies!

      Elimina
  9. M'ha encantat la teva crònica!!! Ens has fet reviure a tots l'emoció de l'entrega de premis de manera molt sentida i personal. Gràcies, moltes gràcies per mencionar-me; realment les teves paraules em van ajudar moltíssim a continuar treballant amb la mateixa força i il·lusió; t'ho agraeixo moltíssim. Envejo la teva manera de redactar les entrades del bloc: amb aquesta sensibilitat i aquest caliu que s'hi desprèn (però és enveja sana, eh?). Ja tens una seguidora per molt de temps i sempre seràs un punt de referència per mi. Una abraçada enorme i... gaudeix del premi que t'han donat! No, No, que t'has GUANYAT!!!! (Quanta raó té el teu pare!). Seguim en contacte per la xarxa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Yolanda! El teu blog és un punt de trobada fantàstic, un lloc meravellós per a compartir experiències i emocions, i que ens recorda que una escola inclusiva és, no només possible sinó, també, necessària, això converteix la feina que fas en excepcional. De totes les experiències se'n aprèn, per això m'agrada jugar amb les etiquetes #creixercreant i derivades, perquè a qualsevol edat es pot créixer. I, sí, me'l he guanyat, però sense desmerèixer a ningú, eh? Que l'esforç que hi ha darrera de qualsevol blog és titànic! Molts petons, guapa! Seguim en contacte!

      Elimina
  10. Moltes gràcies per voler jugar amb la meva proposta de fer una crònica en primeríssima persona i "A quatre bandes" (o cinc, en aquest cas). T'afegeixo a la meva immediatament.
    M'ha agradat moltíssim llegir el teu punt de vista, has fet una gran narració. I molt bona idea això d'incloure els comentaris de la familia quan varen saber que t'havien premiat.
    Molts petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! M'ho he passat molt bé, ha sigut tot un plaer. Em sap greu no haver estat "operativa" abans, però és que els refredats d'estiu són criminals! Molts i molts petons!

      Elimina
  11. Quin relat més ple de sentiments i emocions !!!! Va ser tot un plaer poder-vos conèixer en persona !!! Em va fer moltíssima il·lusió !!!
    Una súper-abraçada virtual :)

    ResponElimina

Digues la teva!