de l'aigua (en el pinzell de Sorolla)

Some feelings, they can travel too
Oh there it is again, sitting on my chest
Makes it hard to catch my breath
I scramble for the light of change

Wish That You Were Here. Florence + The Machine

Per a la meva Soraya, que coneix i estima Sorolla.

Dir que som els primers en enamorar-nos de l'aigua seria mentir.
Seria com pretendre que som els primers
en passejar els ulls llaminers per la superfície farinosa de la lluna,
en tancar els ulls després d'ensopegar-nos amb aquell glop d'aire salat de vida que ens escup el mar a la cara,
en dibuixar constel·lacions unint imaginàriament pigues amb petons, o pedres amb pals.

L'aigua ha sigut observada i estimada
per tantes mans i tantes mirades,
per ulls oberts com dues preguntes negres i rodones,
per tantes vides, en tants moments,
que es podria dir que parla tantes llengües com persones hi ha al món.

A Sorolla li parlava cada dia,
en el llenguatge de la llum,
del color i del moviment
que bressola la vida en si mateixa
en un anar i venir delicat i incansable.

Sorolla la va estimar.
I la va pintar.
Un dia rere l'altre.
Fins a l'eternitat.
Perquè l'aigua de Sorolla esdevingué eterna
en les seves onades infatigables,
en la seva escuma de merenga,
i en les ales que se't enganxen a la mirada.

I nosaltres el vam emular.

Vam pintar l'aigua.

Amb la consistència de la mel.

Amb pinzellades com moments.

Amb els somnis desperts.

Agost del 2016. Vuit anys i tres quarts.

els llenguatges de l'aigua.

Vull agraïr al Museu Sorolla que m'hagin permès fer ús de les imatges dels quadres.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

.

La paret que somiava ser mar.

Aigua pentintant el reflex d'un arbre.

Pintant pedres amb aigua.

Time it took us

To where the water was

That's what the water gave me

And time goes quicker

Between the two of us

Oh, my love, don't forsake me

Take what the water gave me

Florence + The  Machine, What the Water Gave Me

L'aigua fascina als humans. Tant que som capaços de donar-li diferents noms en funció de l'estat en què es troba: l'anomenem aigua quan està en estat líquid, l'anomenem neu, gel o glaç quan està en estat sòlid, l'anomenem vapor quan està en estat gasós.  

Segons la viquipèdia És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua.

Avui us portem una petita proposta on l'evaporació de l'aigua és la protagonista. 

En un raconet del petit balcó de casa hi tenim pedres, pinzells i aigua. 

Una proposta sense grans pretensions. 
Una proposta amb un alt grau de meravella, d'encís, de fascinació... 
Una proposta amb grans dosis de paciència, d'observació, de temps. 
Un respir.

Pintar les pedres amb aigua pel plaer de fer-ho, de poder-ho fer.
Deixar que s'assequin, tornar a començar.

La diferència rau en la velocitat a què l'aigua s'evapora segons si les pedres són fredes o calentes. Segons si el dia està enteranyinat o el Sol apreta. 

Els dies ennuvolats les pedres són fredes i l'aigua hi resta durant llarga estona.

Els dies assoleiats, les pedres són calentes i l'aigua s'evapora ràpidament.

Un racó tranquil.
Un moment per a agafar aire.
Per a pensar amb els dits.
Per a meravellar-te. 
Per a evaporar-te. 

Juny del 2016. Vuit anys i mig. 

Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser també t'agradarà...

Gel instantani.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres. 

Una tarda

Una tarda.

A vegades, passa.

Cadascú al seu aire.

Cadascú al seu ritme.

Cadascú al seu interès.

Modelar el fang.
Treballar-lo sobre una superfície rotatòria, per a poder accedir pels dos costats.
Colpejar-lo, pessigar-lo, aplanar-lo, gratar-lo.
Clavar-hi filferros.
I que sigui un gest bell.

Crear una composició de branquillons.
Omplir el buit, convertir les formes en volum.
Convertir el volum en espai, ocupar-lo i atresorar-lo.
Cremar-se lleugerament la punta dels dits de tant en tant.
I tornar-hi.

Pintar.
Observar les possibilitats en una tela blanca.
Escupir el color i observar com es mescla.
Juntos pero no revueltos.
I escrutar on neixen els colors.

Gener del 2016. Vuit anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

· fang · color i olor

Creant meravelles amb material de rebuig.

El procés per sobre del resultat - Cultureta

Fluir - Cultureta