#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 6 anys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 6 anys. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de gener del 2015

· fang · color i olor


El que avui us vull explicar és un procés de joc, d'exploració i d'expressió obert, senzill i lleuger com l'aire. D'un matí de diumenge en què vam començar a barrejar-ho tot i vam viure un procés plàstic d'una bellesa incomparable.

Feia temps que teníem un bloc de fang guardat, i s'havia quedat un xic sec. El vam esmicolar i el vaig posar en remull durant un parell d'hores a per a que es rehidratés. Un cop vam tenir el fang hidratat, el procés creatiu va explosionar. Els nens van demanar-me per a afegir pintura al fang, jo els vaig suggerir d'afegir-hi (a més) un xic d'espígol que teníem en un gerret. En afegir diferents colors a l'argila blanca, aquesta es anar tenyint lleugerament. En afegir l'espígol el fang, l'aire i les mans es van anar impregnant d'un suau aroma que evocava l'estiu. D'aquesta manera, el fang, que sempre és una festa per a les mans i els braços, es va tornar també una festa per als ulls i per al nas.


















Aquest passat juliol, a les jornades de Rosa Sensat, la Montserrat Nicolàs ens va fer un petit-gran regal: ens va explicar la millor manera de guardar el fang. Aquesta manera, a més, forma part del procés d'explorar i crear amb ell. Es tracta d'esmicolar-lo petit, fer-ne boletes i anar-lo humitejant de tant en tant (es pot fer amb un vaporitzador d'aigua). Si el guardem amb un drap humit, encara conserva millor l'humitat. Nosaltres el posem dins la nevera. D'aquesta manera se'ns conserva sempre de meravella!



Més enllà de la bellesa que es destil·la d'aquest el procés, us vull explicar per què crec que és tan important el que va passar aquell matí de diumenge. Pot semblar que només vam potinejar, que només ho vam barrejar tot, que només vam fer pastetes. Però no és només això. Barrejar. Crear. Alterar. Trencar la norma. Totes aquestes accions són implícites en el procés que vam experimentar. Tot procés creatiu crea coneixement, ja que es vincula amb les experiències passades. Afegint-hi un factor nou, sense saber-ho ens replantegem el procés i tot el que li és inherent, i ho fem des de la base. Així doncs, remeneu, combineu. Trenqueu la norma. Impulseu la creativitat.

Octubre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Si us ha agradat aquesta entrada, segur que també us agrada...







dissabte, 29 de novembre del 2014

Fulles, ceres i aquarel·les.


Aquesta tardor que sembla que no acaba de començar ni d'acabar... ens ha regalat ja les seves fulles. Fa uns dies vam estar recollint-ne algunes i, quan vam arribar a casa, les vam utilitzar per a fer un frottage que posteriorment vam pintar amb aquarel·les.

Com que tenia la idea d'oferir als nens aquarel·la líquida, vam utilitzar un paper de gramatge mitjà (200 gr.) a fi que absorbís adequadament l'aquarel·la i no s'estripés. Al principi temia que el paper fos massa gruixut i els nervis de les fulles no fossin del tot visibles, però la veritat és que es veien perfectament.
















Preparar una composició amb fulles i cobrir-la amb paper, fregar les ceres a sobre, pintar a sobre amb aquarel·la i veure com aquesat s'aparta de sobre la cera... repetir una i altra vegada... i un cop sec, fer-hi un dibuix a sobre. D'aquesta manera, combinant aquestes dues tècniques artístiques, hem pogut conservar el record d'algunes de les fulles que aquesta tardor tan càlida ens ha regalat.

Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Més (amb) fulles...







dissabte, 8 de novembre del 2014

Retrats esbojarrats amb l'escàner.


Fa uns dies vaig tenir la idea d'oferir una safata plena de tresors de tardor als nens per a jugar amb l'escàner. Crear composicions, fotocopiar-les, dibuixar-hi a sobre... composar i crear amb elements naturals utilitzant la tecnologia. Vaig pensar que seria divertit, però no em podia imaginar fins a quin punt ens ho passaríem bé. D'un temps ençà els nens han començat a prendre la seva iniciativa a l'hora de fer propostes creatives a casa, i aquesta vegada el seu enginy va anar més enllà. 

Vaig decidir provocar-los amb una senzilla invitació a crear: sobre la taula de l'espai creatiu vaig posar la màquina d'escriure, la safata amb els tresors de tardor i la impresora. Vaig fer una composició i vaig apretar el botó per a que en sortís una còpia, no vaig dir res als nens, em vaig retirar i la seva curiositat va fer la resta. 

La invitació.

La descoberta.

Composició.

Composició en evolució.

Curiositat.

Còpia.

Exploracions independents.

I, evidentment, després d'explorar amb alguns objectes la Llum va tenir "la idea".

I la seva idea va resultar ser molt més divertida que la meva. I tots la vam explorar. 

I tots ens vam escanejar la cara, i vam dibuixar, pintar, guixar i enganxar-hi a sobre tot allò que vam trobar a l'abast.

Dibuixar i dibuixar...

I tornar-hi, i tornar-hi...

Van estar llarga estona ben entretinguts, fent composicions, còpies, fotocopiant objectes, dibuixant, pintant a sobre...

I vam acabar amb uns fantàstics (i aterridors!) retrats familiars.

L'experiència m'ha ensenyat (en repetides ocasions) que si els deixes a ells prendre el control de la situació de joc les seves idees sempre seràn molt més divertides i autèntiques que les teves. Els infants no tenen prejudicis, filtres ni temor quan s'enfronten a un nou objecte, o quan s'expressen. Aquestes condicions s'adquireixen i alimenten a mesura que l'ésser creatiu es compara amb els altres i tracta de comprendre abans de permetre's explorar i experimentar. 

Permeteu als infants prendre decisions, obrir-se i explorar. Us ho passareu genial.


Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set. 

Si us ha agradat aquesta experiència, us pot agradar...




dimarts, 28 d’octubre del 2014

Pintura casolana de guix.


Una de les nostres debilitats és fabricar-nos la pintura: és divertit, econòmic i ens ajuda a prioritzar el procés per sobre del resultat. La pintura que us presento avui només requereix tres ingredients i està llesta en menys d'un quart d'hora, és plena de color, alhora que s'escampa i es barreja amb facilitat i té un acabat lleugerament brillant.

Materials:


Aigua, cola blanca i guix (per a cada color: 100 ml d'aigua, 1 barreta de guix, 150 ml de cola blanca).
Got mesurador, embut, batedora i pots per a contenir la pintura.

Nota: per al meu gust, la pintura va quedar un xic massa líquida, de manera que, quan repetim el procés segurament hi posarem menys aigua i més cola.

Procediment:

Estovem el guix en l'aigua dins els got mesurador, i ho triturem tot amb la batedora.
Barregem la mescla resultant amb la cola dins un pot.
Sacsegem... et voilà!














La Llum i en Biel van utilitzar la pintura combinada amb pedaços de carbó que recollits a la platja. Amb el carbó van crear motrius i patrons, van perfilar les formes, tacar-les...

Maig del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada no deixeu de visitar...

Pintura amb espècies.

Celebrem la caiguda de la primera dent pintant amb pasta de dents.