Com que tenia la idea d'oferir als nens aquarel·la líquida, vam utilitzar un paper de gramatge mitjà (200 gr.) a fi que absorbís adequadament l'aquarel·la i no s'estripés. Al principi temia que el paper fos massa gruixut i els nervis de les fulles no fossin del tot visibles, però la veritat és que es veien perfectament.
Preparar una composició amb fulles i cobrir-la amb paper, fregar les ceres a sobre, pintar a sobre amb aquarel·la i veure com aquesat s'aparta de sobre la cera... repetir una i altra vegada... i un cop sec, fer-hi un dibuix a sobre. D'aquesta manera, combinant aquestes dues tècniques artístiques, hem pogut conservar el record d'algunes de les fulles que aquesta tardor tan càlida ens ha regalat.
Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set.
Més (amb) fulles...
La barreja de tècniques sempre et porta per camins sorprenents. Deixar-te portar pel moment et garanteix obres que mai haguessis imaginat que faries. M'encanten aquests exemples de fluïdesa creativa i miscel.lània sense complexes. Petons de tardor-nadalenca en màniga curta.
ResponElimina^ ^ La veritat és que quan els nens comencen a treballar, a crear, mai saps per on et sorprendran... tot i que pots estar segura que en un moment o altre, la sorpresa apareixerà. Últimament tenim menys temps del que ens agradaria per als nostres atacs creatius, però en gaudim sense complexes i amb gran intensitat. I això ens compensa!
EliminaPetons de tornada!