El perquè de tot plegat.

Educar per a la creativitat és invertir en futur.

La meva manera d'entendre l'educació parteix d'un infant capaç i competent. Amb un bagatge personal que l'acompanya fins i tot en el moment d'arribar a les nostres vides. Amb un equipatge que els primers anys de vida es composa de vivències. L'infant creix i es mou en un paisatge d'olors, sabors, tactes, temperatura, formes i colors, però també de sensacions. Una vegada vaig llegir que tothom somia, fins i tot els infants més petits: ells somien sensacions, com ara estar tip, sentir-se net, o el confort de l'escalfor i el contacte d'un ésser estimat. Per tant, parteixo que els infants són, com va descriure la Sònia Kliass en un curs: PURA VOLUNTAT I ACCIÓ. La voluntat i l'acció s'expressen a través del joc, principalment del joc lliure. Els  meus fills gaudeixen jugant lliurement, de fet és el que fan la major part del temps perquè és el vehicle a través del qual ells s'expressen, es manifesten, negocien, acorden. I perquè estic convençuda que si resto atenta al seu joc, l'observació acurada d'aquest em revelarà quins són els seus interessos i motivacions, fet que em permetrà adaptar-me al seu moment evolutiu. Però a més d'afavorir i respectar els seus moments de joc lliure, a estones presento propostes als meus fills ("coses guais" en diu en Biel). Els presento materials, escenaris de joc, experiments... propostes que són invitacions, gosaria dir que fins i tot més, són autèntiques provocacions.

Parteixo de l'infant com un tot. L'infant no "fa matemàtiques", "treballa el llenguatge" i després "fa joc motriu" perquè l'infant quan compon i descompon nombres empra el llenguatge, perquè quan juga a amagar es situa a dins, a fora, a dalt i a baix, interioritzant aquests conceptes matemàtics, i perquè l'infant quan juga construeix i interioritza la seva particular visió del món. Però és innegable que hi ha una sèrie de propostes que afavoreixen més determinats processos que d'altres, això és el que trobareu classificat a través de les etiquetes del bloc.

Parteixo de la base del respecte, per tant procuro oferir materials en quantitat suficient i no interferir quan treballen, convidant però no guiant: si una proposta no és ben acollida avui, potser ho serà demà... i si no, la retiro i la substitueixo per una de diferent. Algunes idees són pròpies, algunes altres són pescades d'altres blocs (el món és ple de gent amb idees meravelloses), així que totes aquestes pàgines que ens inspiren també apareixen en aquest bloc, enllaçades a les entrades i a la barra lateral.

Educar en i per a la Creativitat, la Curiositat, la Cooperació, i la Comunicació. Partint de l'aprenentatge significatiu, afavorint el pensament crític, la reflexió i la resolució de problemes, i l'aplicació del mètode científic.

 

Curiositat

 

Comunicació

 

Creativitat

 

Comunicació, aprenentatge significatiu

 

Cooperació

 

Resolució de problemes

 Resolució de problemes

 Reflexió

Crec en la creativitat perquè forma part d'una ment sana i activa, amb iniciatives i idees. Perquè desperta d'una revolada i com un temporal ho sacseja tot, creant noves connexions. Perquè com més es crea, més creatiu s'és.

Crec en la curiositat perquè la pregunta és l'únic camí cap a l'anàlisi, i l'anàlisi és l'únic camí cap a la resposta. I perquè segurament, la resposta també pot ésser qüestionada.

Crec en la cooperació perquè implica col·laborar, compartir, treballar i plantejar-se objectius. Perquè és bàsica en la convivència, i es podria traduïr com la resposta emocional al sentiment social de pertinença, i la reacció davant el desig de viure en un món millor.

I finalment, crec en la comunicació, perquè és indispensable per a la convivència. Crec en una comunicació bidireccional, honesta i desinhibida. Útil, perquè desitjo que esdevingui un vehicle de confiança, que faciliti que m'expliquin les coses que els afecten, els agraden, els preocupen, els estimulen, així com jo intento que entenguin què em motiva, què m'agrada i quan m'equivoco. Perquè mai he pretès ser la seva amiga, però sí la seva mare, i sóc molt tossuda quan intento fer bé les coses.

Aquest és un bloc que va néixer per casualitat quan, intentant muntar un bonic àlbum de fotos, em vaig adonar que en la majoria de les nostres fotos els nens sortien pintant, carabruts, jugant amb fang, fent pastetes, explorant flors, llenties... així que vaig decidir recopilar-ho, documentar-ho. Com a un regal per a ells en el futur. Més endavant vaig pensar que potser a algú li resultava profitós, així que vaig decidir compartir-ho amb les meves amistats, la meva família, i poc a poc aquesta "família" ha anat creixent, fins a arribar a tu, que llegeixes aquestes línies. En aquestes pàgines hi he abocat algunes de les propostes que he presentat als meus fills en els seus gairebé cinc anys de vida, però també molt d'amor, molta passió i moltes hores de son. Nosaltres n'hem gaudit i, espero que si has arribat fins aquí, hi facis una ullada, i en gaudiu tant o més que nosaltres.

Gràcies.

Maig del 2012. Quatre anys.