Exercicis de fantasia. Gianni Rodari.
Els humans som animals de costums, els canvis ens espanten i ens atrauen a parts iguals. Però tots sabem que és fora de la nostra zona de comfort on passa la màgia.
Un dels meus exercicis quotidians preferits per a trencar la monotonia és investigar i inventar nous camins quotidians. Tots i cadascun de nosaltres realitzem petits trajectes a diari: el camí cap a la fleca, cap a l'escola, cap a la feina... Bé, l'exercici que us proposo avui és intentar passar per un camí diferent. Camí diferent, sensacions diferents, vivències diferents. És una manera de redescobrir el món més proper.
Si us animeu a provar-ho només us donaré dos consells:
· gestioneu bé el temps (no intenteu fer aquest exercici si aneu tard, no en gaudireu i passareu més estona patint i pendents del rellotge que no pas explorant
· estigueu atents a allò que és meravellós
Amb els nens també ho fem, però l'altre dia ho vam convertir en joc, en dos jocs...
JOC PRIMER
Crea un patró a terra i explora físicament els trajectes que t'ofereix. Moviment i desplaçament real.
JOC SEGON
Dibuixa dos punts, traça diferents camins s'encreuin encara que no els uneixin (com les rutes del transport públic) i proposa'ls explorar les possibilitats que presenten si només hi ha un sentit de desplaçament. Després, afegeix la possiblitat de desplaçar-te en els dos sentits i observa com es multipliquen les opcions. Moviment i desplaçament hipotètic.
El més divertit és investigar les possibilitats que la nostra ment desestima d'entrada. Rutes massa llargues o que suposen desfer i refer part del camí. Aquests exercicis, però, ens poden ajudar a prendre consciència no només del lloc que ocupem i de com ens movem, sinó del també del nostre entorn. Aprendre a observar amb ulls nous allò que ens envolta. Aprendre a beure'ns el cel, els núvols, els balcons i els colors canviants d'arbres, branques i fulles. Traçar noves rutes i creuar-nos amb persones diferents. I només d'aquesta manera podrem redescobrir el lloc que ocupem i podrem esdevenir veritablement lliures (o tafaners).
Febrer del 2015. Set anys.
Si us ha agradat aquesta entrada no dubteu a visitar...
Preciosa y refrescante entrada, poesía y filosofía en uno :)
ResponEliminaCasi había olvidado el disfrute del paseo, muchas veces tome caminos distintos para encontrar cosas nuevas en lo de todos los días, pero ya nunca lo hago, la rutina y el reloj me engulleron... ese redescubrirlo desde el juego casi infantil me parece muy sugerente...más de un trayecto iré pensando en tu entrada, seguro ;)
Besotes
Me alegran y me emocionan dos cosas: tu reflexión y tu casi-compromiso. La verdad, a veces lanzamos ideas, y no siempre sabes si se traducen en acciones concretas, si se cuelan en la intimidad de la vida de las personas. Así que saberlo lo convierte en algo maravilloso.
EliminaLos caminos y hechos cotidianos están para romperlos y transformar la monotonía en una aventura estimulante y maravillosa.
Besazos!
M'encanta la proposta sobre el paper! Caminar per llocs nous i descobrir el que ens ofereixen de sorprenent és genial, però coincideixo amb La Bichera que en el nostre dia a dia caminem per rutina i mentre ho fem, la tranquil.litat de tenir l'espai i el temps controlat ens garanteix l'oportunitat d'organitzar el dia, les compres, les activitats, els temes pendents... No crec que sigui ni recomanable ni saludable mentalment, però ara com ara em veig incapaç de jugar en el meu trajecte de casa a la feina. Durant les vacances, és una altra cosa: la falta de pressió en els horaris fa que sempre estigui més juganera i pugui explorar i gaudir sense patir del que descobreixo. Em reservo l'activitat per a les vacances d'estiu. La proposta sobre el paper la practicarem aviat perquè explorar camins mentre prepares el sopar, és molt més fàcil que robar temps al rellotge. Ja t'explicaré. Una abraçada.
ResponEliminaBé, això és com el vestit: hi ha qui el veu blau i negre, hi ha qui el veu blanc i daurat... jo sí que jugo, però jugo amb dos factors: vaig a peu i vario el trajecte poquet si vaig justa de temps. Evidentment, tinc rutes i conec si allargo més per una o per l'altre... però sempre t'ho pots reservar per a aquells dies de vacances, de festa o de cap de setmana. Trencar la monotonia. Espero que us animeu a fer-ho i ho passeu en gran!
EliminaMolts petons!
Qué te puedo decir... Soy de las que cada día encuentro algo nuevo en qué fijarme, descubro detalles que no había visto antes y procuro transformar los caminos rutinarios en momentos de conversación interesantes y observación...
ResponEliminaPero no me había planteado llevar esta experiencia al plano bidimensional, explorar la sensación del camino y encontrar la multitud de combinaciones...
Será una nueva propuesta a explorar!!! Gracias por compartirla!
Un abrazo grande!!
Bien, me gusta tu observación! Cierto es que podemos descubrir siempre cosas nuevas... también que uno de los descubrimientos puede ser un nuevo camino, más bonito, más directo, más ancho, más... estoy segura que convertir los desplazamientos en un juego os va a encantar.
EliminaBesotes!!!