Aigua i fred.

Fa fred, cert, però segurament tots ens n'esperàvem més. La neu s'ha deixat veure, i això, sempre ens fa il·lusió a grans i petits. M'agradaria que demà nevés una mica i aprofitar per a jugar-hi amb els nens, ahir i avui, entre la feina i l'escola, no l'hem pogut gaudir... n'hem parlat, però no hi hem jugat. També hem parlat del temps, del fred, de les temperatures, hem seguit les notícies a la televisió, i hem comentat que quan fa molt de fred (però molt, és a dir zero graus o sota zero) l'aigua es torna gel. Això vol dir que l'aigua té tres estats possibles: l'estat gasós (vapor), al qual arriba quan s'escalfa molt, l'estat líquid (aigua) que és el que té quan la temperatura és mitjana, i l'estat sòlid (gel).

Per a intentar esbrinar si de nit fa molt de fred hem fet un experiment, que de moment porta dues nits dormint al ras, i malgrat la nevada, no ha funcionat com esperavem, però demà al matí sortirem al balcó amb la mateixa il·lusió!

 

Omplim una glaçonera amb aigua.

 

Hi posem palets (després farem servir els glaçons per a pintar i els hem de poder agafar bé).

 

Una mica de colorant (hi posem color, així quan treballem el pas de sòlid a líquid és més visible).

 

Tot preparat per a treure-ho fora.

 

Ho deixem tota la nit al balcó.

 

L'endemà al matí comprovem en quin estat està.

 

Aquesta vegada no s'ha congelat. La natura i el temps no busquen complaure'ns, segueixen el seu propi curs, independentment dels nostres desitjos. Són fets: observables i constatables. És ciència. Com va dir Isaac Asimov (1920-1992) "La frase més excitant que es pot sentir en ciència, la que anuncia nous descobriments, no és “Eureka” sinó “És estrany...”.

Febrer 2012. Quatre anys.

P.S.: Finalment, diumenge, és a dir, 3 nits després del primer intent... l'aigua s'ha glaçat! Mira, mira...