Ara sí, gel!

A l'entrada anterior us explicava que els nostres experiments amb aigua i fred no havien sortit com nosaltres esperàvem, si bé d'això també  podem aprendre i extreure'n una lliçó. Dissabte al matí tampoc hi havia gel. Vaig explicar als nens que aquella nit seria la última que intentariem aconseguir que l'aigua es glacés "al natural", si no, posaríem la glaçonera al congelador. I aquest matí hi havia gel! Bé, de fet hi havia una mica de gel, només una mica i només en alguns compartiments de la glaçonera, però una mica ja és suficient! Després de tants dies esperant-ho s'han emocionat molt!

 

Sortim al balcó, el gel és a la part més exterior del balcó.

 

Gel!

 

El gel és prim.

 

En Biel recollint les gotes en una ampolla.

 

Dibuix de la Llum fet amb els glaçons, una nena somrient, contenta perquè juga amb gel.

 Caminets, rastres.

 

Tocant el gel. És fred!

 

Quan s'han trencat tots els trossos de glaçons han seguit pintant. Una estona amb pinzells...

 

I més tard amb comptagotes! Aquest és el més divertit de tots. El paper no era absorbent, així que si es treballa amb cura i es dosifica la força aconseguim fer caminets amb les gotes.

 

Controlant la força: apretant i deixant anar amb cura i a poc a poc.

 

Caminets.

 

Imagina. I fes-ho!

 

I després... fem curses amb les gotes d'aigua. Bufant ben fort!

 

Direcció de les gotes.

Hem pogut comprovar que l'aigua passa d'un estat a l'altre segons la temperatura ambient,  que passa de sòlid a líquid i de líquid a sòlid. Després, he pensat que potser si hagués posat la safata amb la glaçonera més cap a fora potser s'hauria glaçat sencer... o un parell de dies abans! Tots aprenem coses cada dia!

Febrer del 2012. Quatre anys.