#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 29 de gener del 2012

Blanca (grisa) i freda... com el dia.

Sembla que arriba el fred. No puc dir que me'n alegri, malgrat haver nascut en un dels mesos més freds de l'any, sempre he preferit la caloreta. Aquest matí ens hem abrigat una mica i hem anat al rentador. He escollit el rentador perquè hi ha un vidre gran, opac, i perquè hi ha el safareig i la rentadora, fet que ens facilita enormement la tasca de netejar-ho tot i rentar la roba, perquè hem experimentat amb escuma d'afaitar. Blanca i freda. Sobre el vidre, en plànol vertical, ha acabant esdevenint també un joc de llum a mesura que apartaven l'escuma a banda i banda, dibuixant caminets amb els dits i les mans.

Primer cal escampar bé l'escuma pel vidre. Han intentat apretar el botó del pot d'escuma, però els relliscava, i no tenien prou força per a fer-ho. Investigaré una mica, a veure si en trobo un d'apte per a mans petites.

I comencen a fer dibuixos.

Aquesta és una princesa.

Curiosament, en aquesta activitat tots dos han utilitzat ambdues mans. Per a fer els dibuixos més detallats tots dos han utilitzat la mà dreta, però per a escampar i experimentar han utlitzat indistintament la dreta i l'esquerra.

La Llum esborrant una cara.

Plànol general de l'acció.

Dibuixant amb el dit.

Estrella feta per en Biel.

En Biel treballant amb ambdues mans.

Un sol personificat. L'ha fet la Llum. Fins ara no tenia gaire tendència a personificar, ara cada vegada ho fa més.

En el moment de començar, en Biel estava força neguitós (els canvis de temps l'afecten i l'alteren una mica), i empipava una mica a la seva germana, però finalment s'ha assegut a terra i s'ha centrat en fer la seva.

Després han començat un projecte conjunt, que la Llum ha abandonat per a demanar-me més escuma!

La seva percepció és que l'escuma és grisa, de fet a contrallum, és el color que adquireix.

Compartint moments de complicitat.

Vols un gelat?

Recollir-ho tot i netejar ha resultat senzill i ràpid, i això que tot era ple d'escuma: la rentadora, el cistell de la roba bruta, part de la paret... i ells directes a la banyera!

Haureu de perdonar la qualitat de les imatges, la nostra càmera, que havia sobreviscut a sessions inacabables de fotografia infantil (he de fer una entrada sobre això), a esquitxades de pintura i cola i a diverses caigudes... finalment no ha resistit una caiguda d'una alçada de prop de dos metres. La trobarem a faltar. Mentre no ens fem una altra (o la reparem) ens haurem de conformar amb fotografiar el que fem amb la del mòbil... i no és el mateix.

Gener del 2012. Quatre anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!