Avui hem fet plastilina casolana. M'he decidit a fer-ne per dos motius: primer perquè és un aprenentatge, és art i és ciència, com ens agrada a casa. És transformació dels elements, és una experiència sensorial, plàstica i estètica. I en segon lloc, perquè vull que tinguin a l'abast materials suficients per a satisfer la seva curiositat, que és molta, i vull que en tinguin en quantitat suficient, que hi hagi varietat. Per aquest motiu m'estic plantejant seriosament preparar els nostres propis materials, començant per la plastilina i la pintura. Així, que després d'investigar diferents fórmules en multitud de blocs i pàgines ens hem posat mans a l'obra.
Bàsicament es tracta de barrejar farina de blat (2 mides), sal (1 mida), aigua (2 mides) i una mica d'oli vegetal (jo hi he posat dues cullerades de postre), hi ha un altre ingredient, la "crema de tàrtar" (un derivat de l'àcid tàrtric) que no he aconseguit trobar, però se'n ha de posar la mateixa quantitat que d'oli. Crec que s'utilitza per a donar-li més fermesa, ho hem fet sense aquest ingredient, i sense substituïr-lo per res. I ha quedat molt bé. Es barreja al foc, i s'hi posa una mica de colorant alimentari. S'amassa, s'amassa, i...
Els ingredients.
2 mides de farina.
2 mides de sal.
En una cassola.
1 mida d'aigua.
2 cullerades d'oli.
Al foc. Sense parar de remenar.
Que no quedin grumolls.
Quan té una consistència adequada ho retirem del foc.
La massa encara era tèbia i els ha agradat molt. La temperatura era molt agradable, al tacte és més flonja que la plastilina comercial (freda i dura). Es parteix bé amb les mans.
Després hi fem un forat.
Afegim colorant.
Experimentant amb les quantitats de colorant, jugant amb les proporcions per a aconseguir el color desitjat. En les dues primeres boles jo els he suggerit colors i quantitats, segons el color que ells volien obtenir. En les altres boles, els he donat carta blanca.
Amassar de nou.
Amassar de totes les maneres possibles. I jugar una mica mentre s'amassa... fent xurros, cargols...
I aquest és el resultat.
Les conservarem en uns recipients hermètics.
Ara toca jugar i gaudir!
Gener del 2012. Quatre anys.
P.S.: Encara no fa 24 hores de la seva elaboració i s'ha convertit en una massa enganxifosa. Ha funcionat molt bé acabada de fer, amb una mal·leabilitat deliciosa, i un tacte molt agradable, però després no té fermesa, ni consistència. Haurem de buscar la "crema de tàrtar" o "cremor tàrtar" i posar-n'hi, a veure què tal queda aleshores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teva!