Cinc propostes de joc per la taula de llum.

Últimament hem estat molt engrescats amb la taula de llum, tant que no crec que tingui temps de fer una entrada sobre cada una de les diferents propostes amb les que ens hem obsequiat (perquè tots n'hem gaudit). Més enllà de la vessant artística de la taula de llum m'interessava potenciar també la seva funció lúdica. D'aquesta manera, hem fet alguns materials que conviden a jugar a la taula. Alguns materials els hem elaborat conjuntament els nens i jo, d'altres han sigut invitacions que els he deixat a l'abast. El resultat és deliciosament entretingut. Aquestes són algunes propostes...

Sal de colors.
Les safates de sorra (o en el seu defecte, de sal) són un recurs molt utilitzat en la metologia Montessori: el traç esdevé fàcil i visualment atractiu, a més es poden utilitzar els dits (abans que els estris) per a traçar i això es tradueix en un festival de sensacions, i encara més, és un amagatall perfecte per a diferents objectes petits (sobretot a en Biel li encanta jugar a enterrar-hi coses i, posteriorment, desenterrar-les).

Vam abocar sal en un bol, afegint-hi una mica de colorant alimentari

 

Remenar...

 

... i els el vaig presentar d'aquesta manera tan suggerent.

 

Inicialment en Biel va decidir practicar una mica amb la lletra lligada.

 

Però ben aviat la imaginació se li va desbordar. Apareixen cercles concèntrics.

 

I la Llum fa un descobriment: - Mira, mama! Ja sé dibuixar peus! (I certament, primer va dibuixar els peus i després els va vestir amb les sabates.)

Ninos de cola blanca.
Vam fer uns ninotets fantàstics de cola blanca. Reconec que no tots van quedar bé però als nens els va encantar l'experiència, i va resultar ser una manera molt efectiva de reflexionar sobre conceptes com la immediatesa i saber esperar, va ser molt emocionant poder observar dia rere dia com s'anava secant la cola (al final ho vam posar sobre un radiador...).

  

Vam utilitzar motlles per a fer bombons, cola blanca, aquarel·la líquida casolana i purpurina.

 

Purpurina.

 

Vam abocar la cola dins els motllos.

 Color, remenar i a esperar uns dies.

 

Passats uns dies vam desemotllar les figuretes.

Algunes van quedar francament bé.

 

No hi ha res com allò que et fas tu mateix! 100% de satisfacció i de jugabilitat garantides.

Peces de paper de cel·lofana plastificat.

Aquest és un clàssic de la taula de llum, però nosaltres encara no haviem trobat el moment de fer les peces, així que una tarda em vaig posar a tallar peces geomètriques de paper de cel·lofana, en un moment les vaig tenir tallades i plastificades, i ells les van trobar sobre la taula de llum quan van tornar de l'escola. Juntament amb les formes també els vaig oferir plomes i aros de cartró.

 

Una caseta amb pany.

 

Un arbre en un dia ventós.

 

I, dins la casa, una figura humana.

Construccions amb objectes.

Una proposta que va triomfar va ser oferir-los gots i copes de la cuineta. Els les vaig presentar com a dos grans torres i a dins hi vaig afegir boletes de fusta. Per sobre la taula hi vaig deixar també unes peces quadrades que vaig comprar (fa molt) amb intenció de fer-me unes arrecades i algunes peces de plàstic rígid, per si se'ls acudia jugar a construir ponts o passarel·les.

 

La presentació. Sempre he defensat que la presentació ha de ser una invitació, una provocació.

 

L'accció.

 

El resultat: el que jo preveia com a proposta de construcció va esdevenir una proposta matemàtica a cavall entre l'associació i la classificació.

Lletres i paraules.

L'any passat en finalitzar el curs la Llum i en Biel van tornar a casa amb unes lletres de cartulina. Les utilitzem molt, per a composar paraules i per a jugar. Així que un dia els les vaig presentar sobre la taula de llum. El que en van fer, em va sorprendre.

 

Invitació: objectes, lletres i una pista.

 

L'acció. composant i arranjant.

 

Després van afegir-hi més lletres i van fer això. En Biel va exclamar: -Mira, mama! He fet noms del barça que acaben en "I"!

Les propostes d'experimentació i de joc per a la taula de llum són molt variades, en tenim un munt més per explicar-vos, però això serà un altre dia. Fins aleshores, seguirem observant i interaccionant amb tot allò que cau a les nostres mans a sobre la taula de llum.

Novembre-Desembre del 2012. Entre quatre i cinc anys.