La natura com a inspiració.

La natura és generosa. A l'estiu, bull de llum i de vida. A la tardor, els colors s'exhibeixen sense vergonya, com en un gest d'autoafirmació abans d'amagar-se per l'hivern. A l'hivern la quietud i el fred semblen adormir-la i els paisatges nus i crus ens permeten abastar l'horitzó abans de l'arribada de la primavera quan la natura esclata renovada. I la roda torna a començar.

Alguns paratges són de per si una invitació.

Crear en companyia és enriquidor: permet comparar, contrastar, observar...

Per aquest motiu, aquest estiu ens hem acostumat a portar quaderns i estris de dibuix a sobre. D'aquesta manera, quan la natura ens ha fet un regal, nosaltres l'hem capturat i eternitzat.

Aquest és un Bernat ermità.

El vam recollir i el vam utilitzar com a model.

Després el vam retornar al mar.

Els meravellosos colors del cel a la posta del sol.

Són una invitació.

Un joc per passar d'un color a l'altre.

I per gaudir de la tarda fins a aquella hora en què tens (gairebé) tota la platja per a tu.

D'altres vegades, la natura entra a casa. Un cavallet, unes flors, teles i pintures.

Observar i reproduïr.

Colors.

Per a una composició gairebé simètrica.

 I a vegades, les ganes de pintar s'encomanen.

Les llibretes, teles, pinzells, pintures, colors, retoladors, llapis... són només vehicles per a la creació. El que realment importa és perdre's i deixar-se portar pel camí de la creativitat.

Agost i setembre del 2013. Cinc anys i mig.

Tauler col·laboratiu a Pinterest #impulsalacreativitat.

Gràcies a tots i totes vosaltres, als seguidors habituals i ocasionals, als que heu invertit alguns minuts del vostre temps, aquest bloc és finalista a la sisena edició dels Premis Blocs Catalunya.

L'any passat també vam arribar a la final i vam tenir el privilegi de gaudir d'una vetllada màgica i meravellosa, i per a celebrar-ho vaig crear l'etiqueta #kidsinitiative a instagram i us vaig convidar a jugar amb nosaltres. L'acollida va ser meravellosa i actualment hi ha més de 230 fotos etiquetades arribades d'arreu del món gràcies a la petita comunitat que ha creat Instagram.

Aquest any m'agradaria fer quelcom també per a celebrar que hem arribat a la final, i per aquest motiu he creat un tauler obert a Pinterest. La idea és fer un catàleg d'idees i imatges que estimulin la creativitat a qualsevol edat... tot serà benvingut: espais de treball, ivitacions a jugar o a crear, propostes, frases... Podeu afegir alguna imatge que ja estigui a Pinterest o podeu pujar-ne una de vostra.

L'accés per a consulta és lliure. Si hi voleu col·laborar l'únic requisit és que us he de convidar i, per a fer-ho, hem de seguir-nos mútuament. Si voleu fer-hi aportacions i encara no us he convidat, feu-m'ho saber d'alguna de les maneres que explico a continuació:
1. Contactant a través dels comentaris al bloc
2. A través de twitter o facebook (trobareu els enllaços a la part superior dreta del bloc)
3. Escrivint-me un mail a encenentlaimaginacio@gmail.com
4. Etiquetant una imatge a Pinterest amb l'etiqueta #impulsalacreativitat

M'agradaria també convidar-vos a seguir jugant a les xarxes socials amb les etiquetes #creixercreant #kidsinitiative i #viuintensament.

Vinga, disparem la creativitat!

Setembre del 2013.

Vidre i cordill a la taula de llum.

Aquest estiu la nostra taula de llum ha estat habitada per material de baix pressupost i/o reciclat. Més enllà de la motivació econòmica, cal fer incís en els beneficis d'aquest tipus de materials.
Els beneficis dels materials diguem-ne "inespecífics" i "inconcrets" rau en aquestes mateixes qualitats. Les joguines comercials, per norma general, ténen una finalitat molt concreta i condueixen cap a processos tancats: obrir una porta, apretar un botó... i poc més permeten que observar què provoca aquesta acció. El joc amb material natural i de rebuig ens mostra processos oberts: explorar les possibilitats creatives requereix una inversió considerable de temps.

La invitació és senzilla: una mica de cordill i vidre disposats sobre la taula i una mica més en una panereta.

La invitació és ben acollida.

 El primer que apareix són les seriacions.

Aquest patró alterna vidre de mar amb vidre arrodonit.

El color i la forma són secundaris, les lletres s'esborren.

Després d'una estona de joc la Llum va recordar que inicialment hi havia una paraula. Va intentar escriure amb el fil però no se'n sortia. Després d'alguns intents infructuosos va demanar-me que li escrigués una paraula: unicorn.

Mentre escrivia la paraula li vaig explicar que el fil s'aguantava millor amb les pedres, així aconseguia donar-li la forma buscada.

Ella va estar provant-ho una estona, fent, desfent, refent...

I després va decidir utilitzar-lo d'una manera diferent.

Unicorn.

Un nova sessió de joc amb els mateixos materials.

Composicions sobre línies, com reflexos geomètrics.

A cavall entre la simetria i l'assimetria.

Una nova invitació sobre la taula.

En aquesta ocasió la taula de llum és dins de la caseta.

Oferint un joc íntim i relaxat, aliè a l'entorn.

I, de nou, composicions que neixen i es desdibuixen a contrallum.

Considero la creativitat la forma més excelsa de la imaginació, entent que la creativitat no es limita únicament a l'expressió artística, bé sigui musical, plàstica o literària sinó que la creativitat forma part dels plantejaments científics i que es pot aplicar a aspectes quotidians, que forma part de la vida quotidiana a l'hora d'afrontar i resoldre situacions... Només des d'aquesta perspectiva puc afirmar (i afirmo) que el joc és un acte creatiu. El més pur i desenfadat de tots els actes creatius, regit per les seves normes. I per aquest motiu és l'acte creatiu més sublim.

No volia tancar aquesta entrada sense convidar-vos a gaudir de la xerrada sobre creativitat i joc que Tim Brown va donar en el marc de les TED talks (en aquest enllaç trobareu una breu definició del que són les TED talks i en aquest enllaç trobareu la pàgina web), m'encantaria saber què us suggereix.

Agost del 2013. Cinc anys i mig.

Massa núvol "sol ixent".

Algunes casualitats són meravelloses. Després d'alguns intents fallits, finalment vaig aconseguir fer massa núvol de color. La massa núvol és un material magnífic per al joc sensorial, es fa amb vuit parts de farina per una part d'oli, en aquest enllaç us en vaig parlar. Per a donar-li color vaig recórrer al colorant en pols, concretament la tartracina, el colorant en pols que s'utilitza per a les paelles, i el vaig aromatitzar amb una mica d'essència de taronja. La idea era fer una massa núvol d'estiu, amb el color del sol ixent, i donar-los petxines i parasols per a jugar... una mica per acomiadar-nos de ja... I per si això no fos suficientment meravellós, la casualitat encara ens va fer un regal més... però anem per pams.

Ingredients:

2kg de farina blanca
2 pots de colorant alimentari per paella de 85 gr. c/u
350 ml d'oli de girasol
un polsim de purpurina (opcional, no en poseu si el vostre fill/a encara es posa les coses a la boca)
2 tubs de reposteria d'aroma de taronja (opcional)

El procediment:

Aboquem tots els ingredients secs.

Barregem.

Afegim els olis i tornem a barrejar.

Ja tenim la massa núvol ataronjada i amb una deliciosa olor!

La invitació al joc.

Us recomano que, si teniu un jardí o terrassa, en gaudiu a l'exterior, així no haureu d'estar pendents de l'escombra tota l'estona, embruta una mica. Nosaltres tenim un balcó petitó i la tenim allà, d'aquesta manera hi poden jugar quan ells volen. Si ho oferiu dins de casa, poseu unes estovalles a sota, us facilitarà enormement la recollida. Notareu que les mans i la roba queden lleugerament tenyides, però marxa bé.

Aquesta vegada els vaig voler sorprendre i vaig preparar la massa núvol i els vaig presentar directament la invitació a jugar. El joc sensorial és sempre un èxit.

La massa núvol és compacta.

I a la vegada és flonja.

En ser un material inespecífic les seves opcions de joc són múltiples, afavoreix el joc sensorial i creatiu.

Amb uns taps de suro i unes enganxines de goma eva els vaig fer uns segells.

Amb els segells van poblar-ho tot d'estrelles.

El joc es torna intens.

Els va suggerir una platja, un escenari de joc.

I es van esforçar en preparar un espai.

I en poblar-lo de personatges.

La màgia potàgia.

Va ser més tard que vaig recordar que aquest tipus de colorant canvia de color amb l'aigua i es torna més groc. I vam fer la prova.

Els vaig donar un vaporitzador petit.

I... voilà!

Quan s'asseca l'aigua s'endureix, fet que als nens els ha encantat: esmicolar "les pedres de massa núvol, mama!" i tornar a ruixar.

Igual com el sol quan surt, la nostra massa és primer ataronjada i lleugera i després adquireix un color groc intens. Poques maneres més romàntiques d'acomiadar un estiu que s'acosta a la seva fi se'm acudeixen.  Estrenem el setembre amb aquella melangia que ens deixen els últims dies d'agost. En uns dies el temps en què no hi havia temps serà només un record, repredrem la rutina i abraçarem els rituals quotidians, eix de la vida familiar. L'acomiadarem amb el sol ixent en comptes de ponent, que ens ajudi a recordar com n'ha sigut de meravellós.

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.