Como moro soy más moro.
Como cristiano, cristiano.
Como bueno soy más bueno.
Como malo soy más malo,
soy más malo que el veneno.
Como bueno soy más bueno.
Como malo soy más malo,
soy más malo que el veneno.
Los planetas - Ya no me asomo a la reja.
Aquest petit exercici el vam portar a terme una tarda de setembre la Llum i jo, i el més curiós és l'exercici de deriva que va tenir lloc després. Simplement vam rumiar un xic, vam plasmar-ho i vam deixar-ho fluir: i vam fer servir la descripció escrita com a punt de partida per a un exercici plàstic: la Llum es va decidir per un collage, jo per una aquarel·la.
Observar la pròpia aparença procurant tenir la mirada neta i amable amb una mateixa. Endinsar-te en les profunditats de la pròpia essència, observar-te per a conèixer-te i reconèixer-te.
I deixar-te anar. Per a estimar-te un xic més.
I deixar-te anar. Per a estimar-te un xic més.
Setembre del 2015. Set anys i tres quarts.
Si t'ha agradat aquesta entrada, de ben segur també t'agradarà...
Avui he tingut una estoneta per a mi, m'han deixat sola Miguel i la Juno i he estat fent cosetes, ideant nous projectes i m'he passat a veure't, ja saps que el teu bloc em té captivada! Saps que sóc una enamorada de les llibretes, dels llibres d'artista, de totes les propostes que impliquin paper, pintura, escriptura, art...? M'han encantat les imatges, els vostres dibuixos, les vostres paraules... Preciosa la descripció dels teus ulls, sempre em sorprens amb la teva creativitat i sensibilitat.
ResponEliminaUna abraçada!
Hola, preciosa!
EliminaDoncs vull dir-te que és molt emocionant (i tot un privilegi) saber que encara trobes alguns minutets per a mi. M'omple d'alegria!
Jo també sóc una enamorada de tot el que siguin papers bonics, bruts, estripats... i procuro col·lecionar llibres i llibretes, però també imatges de taules totalment onfire plenes de pintures, d'esquitxos i de coses tirades pel mig.
Vols saber el millor de la descripció dels meus ulls? En tinc pendent una entrada, perquè de fet, és una frase que em va dir en Biel quan tenia cinc anys i va fer sense voler un petit poema.
Estàvem dinant, jo de cares a la finestra, ell al meu costat, i m'anava parlant. De sobte, va callar i va dir:
Mama, els teus ulls
són grocs, taronges i verds.
Mama, els teus ulls
són girasols!
I en aquell moment el meu cor es va fer una mica més gran. I em va caure una mica la baveta, tot sigui dit.
Em fa feliç poder compartir això amb tu, ara que estrenes una etapa tan intensa i immensa de la vida. Perquè malgrat creixin, cosetes com aquesta són les que sempre queden. I el millor és que no necessites apuntar-les enlloc, perquè queden gravades a foc dins teu.
Gaudeix molt del vostre viatge!
Petonarros com girasols a tota la família!
Està molt bé l'experiència: ja saps que m'encanta barrejar tècniques i disciplines!
ResponEliminaEm sorprèn que la Llum tan joveneta sigui capaç de fer un text autodescriptiu tant ben fet. És molt éspavil.lada! El seu collage i la teva il.lustració també m'han agradat, especialment pel que fa a la distribució de text i imatge a la pàgina. Trobo que està artísticament molt ben posat. Per cert, a mi també se'm cremen les coques!
Sííí! Sé que t'encanta! I a mi també! Ho barregem tot, i ens en sortim prou bé: un dibuix aquí, una frase allà...
EliminaLa Llum és una gran lectora, en tres dies ha devorat dos llibres de 300 pàgines, és una autèntica màquina. Té un vocabulari amplíssim (coneix i utilitza paraules com baldaquí, alçaprems... paraules que jo he de consultar al diccionari!).
Hahaha, xoca-la, cremadora de coques! No es pot fer tot bé en aquesta vida!
Petons grossos!