#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 26 de febrer de 2013

Dibuixant (i escrivint) sobre radiografies.

En Biel i la Llum són uns enamorats dels esquelets, així que vaig suposar que les radiografies els semblarien fascinants: visualitzar una imatge real dels ossos, les articulacions, el crani no només per poder observar, i comparar, sinó també per a interactuar: presentades sobre la taula de llum acompanyades de retoladors. Una invitació a la curiositat i a la creativitat.

La invitació.

 Observant. Hi ha dits, semblen mans però no ho són.

Comparant la imatge amb la realitat, la primera aproximació.

  
Peus i crani.

 Tinc una gran col·lecció de radiografies que he anat acumulant al llarg dels anys, així que després d'observar totes les radiografies van escollir-ne una cada un. I van començar a dibuixar. 

 El traç d'en Biel és pausat, el traç de la Llum és enèrgic.

Acolorint delicadament les costelles.

  
Detall.

Quan van tenir-ne prou van demanar una nova radiografia cada un. A en Biel li va cridar l'atenció la imatge de la columna i a la Llum el crani, que va omplir de cercles.

 
Al cap d'una estona apareixen les preguntes: com es diuen aquests ossos?

Costelles.

L'ordre de les paraules és ascendent, les paraules estan tallades. El què preval sobre el com. La curiositat empeny i les formes no són rellevants. D'abaix a dalt: CUSTELLAS (costelles), COLZA (colze), 10 (aquest el va posar perquè li agradava molt el que estava fent), CULUMNA (columna) i CRANI (amb la I a dalt).

 Escriptura ascendent: la X assenyala és un dels seus ossos preferits (perquè acompanya les calaveres dels pirates).

Tinc un "affaire" amb les lletres R que escriuen els nens.

En Biel estava centrat en la taula de llum, descobrint els ossos, però la Llum necessitava anar un pas més enllà. Així que vaig pensar que oferir-li una radiografia de tot el tronc i donar-li escuma d'afaitar potser la motivaria.

I ella va acollir la iniciativa amb ganes.

Proposar, invitar. L'ambient acompanyava, va ser un matí relaxat i pausat. Sempre he defensat que quan els infants investiguen i creen hem de deixar-los llibertat. Si hagués interferit en aquest procés possiblement hauria trencat la màgia: veure'ls observar, descobrir, interaccionar, preguntar-se i preguntar...tot torna a començar.

Febrer del 2013. Cinc anys.

dijous, 21 de febrer de 2013

Escuma d'afaitar a la taula de llum.


Explorar amb els materials sobre la taula de llum, siguin els que siguin. L'escuma d'afaitar encanta als nens, bé sigui blanca o de colors. Sobre la taula de llum desencadena una explosió de creativitat, estimula la imaginació i desperta els sentits: el tacte esponjós, l'aspecte immaculat, l'olor suau a net...

Vaig presentar-los l'escuma sobre una safata, a fi que fós més senzill recollir i netejar.

 I sorgeix la màgia.

 Amb un pal, amb els dits...

 Amb les mans plenes, les sensacions creixen.

Després d'una estona els vaig oferir una mica de colorant alimentari. Malgrat presentar-los sis colors en una ouera en uns instants tot estava barrejat.

Explorant camins que es dibuixen entre llums i penombres.

Fusionant colors i textures.

Només podem saber què i com és un material quan hi interaccionem repetidament en diferents contextos, quan l'explorem sobre diferents superfícies i el combinem amb diferents materials. Si en tot aquest procés d'exploració ens hi acompanya el joc és quan apareix el joc sensorial, que ens regala sensacions que desemboquen no només en coneixements, sinó en experiències.

Gener del 2013. Cinc anys.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Perles d'aigua fluorescents.


Si tens aigua fluorescent pots fer-ne moltes coses, com la plastilina fluorescent... o perles d'aigua fluorescents! L'aigua fluorescent simplement és l'aquarel·la líquida dil·luïda en una mica d'aigua. Vaig trobar perles d'aigua transparents, així que vaig decidir fer-ne i experimentar una mica.

Les perles d'aigua sense hidratar brillaven.

Tot preparat: diferents recipients, aigua i aigua fluorescent. Vaig utilitzar els 4 colors que tenia i també en vaig fer de transparents.

Abocar.

 
Esperar.

Observar com s'hidraten i s'inflen.

 
Jugant amb l'aigua mentre s'esperen.

El clàssic omplir-buidar-transvasar.

L'endemà al matí presentaven aquest aspecte. La Llum va afegir molta aigua a les de color rosa, tanta que no la van absorbir.

Malgrat no es pugui apreciar, entre les grogues i les verdes sí hi ha diferència. Les roses i les taronges no van agafar prou color, i les transparents no brillaven.

I tornem-hi amb l'omplir-buidar-transvasar que és una de les bases del llenguatge matemàtic. A través d'aquest joc interioritzen conceptes com: molt-poc, més-menys, gran-petit, afegir-treure...

Potser hi havia poca quantitat, però és el que va donar de si un paquet.

Possiblement seguirem explorant més maneres d'aconseguir perles d'aigua fluorescents. El joc amb aquest element és ric i als nens i nenes els encanta. Proporciona a més d'un joc exploratiu també un joc sensorial: tacte, consistència i temperatura són algunes de les qualitats que ressalten, però la fluorescència les converteix en úniques i especials. 

Febrer del 2013. Cinc anys.

divendres, 15 de febrer de 2013

Apadrina una entrada.



Dissabte passat vaig celebrar el meu 32è aniversari i em venia de gust compartir-ho amb vosaltres, però també sentia que necessitava una mica de feedback, i d'altra banda, la pàgina havia quedat un xic estancada, o potser una mica adormida... hi havia poca activitat. Amb la idea de saber quines entrades us han agradat més, així que vaig llençar una proposta a través de la pàgina del facebook

Es tracta d'apadrinar una entrada. Podeu escollir entre totes les publicades, i al peu hi figurarà la inscripció "Entrada apadrinada per el teu nom", i si tens un bloc, enllaçarà a la seva pàgina principal.

Com fer-ho? És tan senzill com:

1. Escollir la teva entrada preferida
2. Copiar l'enllaç al teu mur del facebook / twitter
3. Copiar l'enllaç al mur de la pàgina del bloc al facebook.
4. Mirar com creix la nostra petita comunitat creativa.

Moltes gràcies!

Febrer del 2013.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Un brownie en una tassa.


Per petició popular, arriba una entrada per llepar-se els bigotis i en menys de cinc minuts. Degut a la gran expectació que va despertar el brownie a instagram, avui us porto la recepta, i és tan fàcil que fins i tot una criatura de cinc anys la pot fer (tot i que potser li farà falta un xic més de temps).

Les mides són senzilles i els ingredients també. Per a mesurar els ingredients necessitareu una cullereta de 1tbsp, que equival a 15 ml. En cas de no tenir-la (jo en vaig trobar un joc a la botiga "casa") podeu utilitzar una cullereta de xarop de 5 ml, multiplicant la mida per tres.

Els ingredients preparats sobre la taula. Les manetes, també.

Primer barregem els ingredients secs. Les mides han de ser rases.

4 tbsp de farina

 
4 tbsp de sucre

2 tbsp de cacau (cacau de reposteria)

 
Després hi podem afegir uns trossets de xocolata, unes nous...

Al gust.

I un polsim de sal. Remenem bé.

Un cop remenat, hi afegim 2 mides d'oli i 2 mides d'aigua. Només tenia oli d'oliva verge extra, i el sabor és un xic massa fort, així que si en teniu de suau molt millor.

Tornem a remenar, que quedi fi. Ho posem al microones 1 minut i 40 segons.

Decorar i menjar. Combinat amb nata o amb gelat és encara més deliciós.

Pel meu gust és potser un xic dolç, però seguiré investigant les proporcions fins que li trobi el punt just. 

Aprofito qualsevol excusa per a colar els nens a la cuina: a ells els encanta preparar cafès, fer galetes, gelats qualsevol cosa que suposi posar-se el davantal. Ara ja tenim una excusa nova.

Febrer del 2013. Cinc anys.