#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Dibuixant (i escrivint) sobre radiografies.

En Biel i la Llum són uns enamorats dels esquelets, així que vaig suposar que les radiografies els semblarien fascinants: visualitzar una imatge real dels ossos, les articulacions, el crani no només per poder observar, i comparar, sinó també per a interactuar: presentades sobre la taula de llum acompanyades de retoladors. Una invitació a la curiositat i a la creativitat.

La invitació.

 Observant. Hi ha dits, semblen mans però no ho són.

Comparant la imatge amb la realitat, la primera aproximació.

  
Peus i crani.

 Tinc una gran col·lecció de radiografies que he anat acumulant al llarg dels anys, així que després d'observar totes les radiografies van escollir-ne una cada un. I van començar a dibuixar. 

 El traç d'en Biel és pausat, el traç de la Llum és enèrgic.

Acolorint delicadament les costelles.

  
Detall.

Quan van tenir-ne prou van demanar una nova radiografia cada un. A en Biel li va cridar l'atenció la imatge de la columna i a la Llum el crani, que va omplir de cercles.

 
Al cap d'una estona apareixen les preguntes: com es diuen aquests ossos?

Costelles.

L'ordre de les paraules és ascendent, les paraules estan tallades. El què preval sobre el com. La curiositat empeny i les formes no són rellevants. D'abaix a dalt: CUSTELLAS (costelles), COLZA (colze), 10 (aquest el va posar perquè li agradava molt el que estava fent), CULUMNA (columna) i CRANI (amb la I a dalt).

 Escriptura ascendent: la X assenyala és un dels seus ossos preferits (perquè acompanya les calaveres dels pirates).

Tinc un "affaire" amb les lletres R que escriuen els nens.

En Biel estava centrat en la taula de llum, descobrint els ossos, però la Llum necessitava anar un pas més enllà. Així que vaig pensar que oferir-li una radiografia de tot el tronc i donar-li escuma d'afaitar potser la motivaria.

I ella va acollir la iniciativa amb ganes.

Proposar, invitar. L'ambient acompanyava, va ser un matí relaxat i pausat. Sempre he defensat que quan els infants investiguen i creen hem de deixar-los llibertat. Si hagués interferit en aquest procés possiblement hauria trencat la màgia: veure'ls observar, descobrir, interaccionar, preguntar-se i preguntar...tot torna a començar.

Febrer del 2013. Cinc anys.

5 comentaris:

  1. Jo també vull radiografiiiiieeeeees!!!!! :D :D :D
    Ostres, en Nil FLIPARIA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja, no et preocupis, en tinc de sobres! De petita vaig tenir problemes d'esquena, així que en tinc una muntanya!!! Ja te'n passaré!

      Elimina
  2. Una activitat molt interessant però cada vegada serà més difícil fer-la perquè amb el problema dels residus que generaven ara ja no les imprimeixen.
    Amb la teva creativitat, segur que trobes altres recursos igual de genials.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme, suposo que el fet de digitalitzar-ho tot també hi fa... jo en tinc moltes (encara en guardo de quan era petita...).

      Però quan faltin, estic segura que trobarem altres recursos! Molts petons!

      Elimina
  3. Gracias, Carmen. Voy a ver! Un abrazo!

    ResponElimina

Digues la teva!