Aquarel·la líquida casolana fluorescent.

Fa uns dies, buscant inspiració per a treballar amb la llum negra vaig acabar remenant al bloc de Growing a Jeweled Rose, que té una fabulosa secció dedicada a la llum negra. Allà vaig trobar que d'una manera fàcil i senzilla es podia fer aigua fluorescent. De fet, el procediment és el mateix que vam fer servir nosaltres aquest estiu passat per a  fer aquarel·la liquida casolana, però utilitzant retoladors fluorescents en comptes de retoladors normals. L'aigua fluorescent és un xic més dil·luïda i l'aquarel·la és més concentrada, a mi m'interessava fer-la més concentrada perquè tinc grans plans per a ella, i sempre hi puc afegir més aigua si és necessari.

 

Els materials són senzills: fluorescents i aigua. Vasos, embuts, comptagotes... i unes tenalles (per a obrir els retoladors, aquesta és la part "terapèutica" de la proposta).

 

Així de fàcil: obrir, treure la mina, posar-la en un recipient que en reculli la tinta i...

 empapar les mines amb aigua. L'aigua degota, i podem ajudar-la a baixar si apretem la mina. Hi ha qui prefereix estripar la mina i posar-la en remull però, a mi m'agrada més aquest sistema (és més lent i implica estar-hi present).

 

El groc és el que brilla més.

 Evidentment, els nens s'ho van passar d'allò més bé.

 

Van estar explorant barreges.

 Els vaig presentar la pintura en una ouera i de quatre colors en vaig treure sis. Per ordre: blau (verd més colorant alimentari blau, em queda experimentar amb el color blau perquè no en tenia cap a casa, tot i que sé que serà difícil trobar-ne un que resplandeixi), rosa, taronja, verd, taronja més groc que tot i que no s'aprecia molt bé és el que va quedar més blanquinós (!?) i groc.

 

En un moment d'inspiració en Biel va abandonar els pinzells i va començar a pintar amb els dits. Feia "Focs artificials, mama!".

 

Sucava un dit a cada color i després amb molta cura els posava sobre el paper... després ho escampava.

 

Després va abandonar la taula.

I va aparèixer la Llum. Tornar a començar. "Mama, som tu i jo i tenim els ulls com estrelles perquè mirem les estrelles!"

En un primer moment em feia por que no resplandís suficient, però no ha sigut així. És curiós com les idees més simples i senzilles solen ser les més fantàstiques. Una experiència fabulosa.

Gener del 2013. Cinc anys.

P.S. En un dels enllaços hi ha un regalet per a vosaltres. Si ens seguiu a través del facebook potser ja l'haureu vist, si no... gaudiu-ne (i doneu-li al "M'agrada", que no costa res!).