#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 23 de novembre de 2012

Dibuixant sobre cartulina gofrada.

Tenia per casa uns retalls de cartulina gofrada, i un dia que vaig anar a dinar a casa de la meva mare van acabar dins la meva bossa. Vaig pensar que si els oferia als nens aquelles cartulines i un parell de retoladors permanents de punta fina potser s'entretindrien una estoneta i podríem fer el cafè tranquil·lament. I no m'equivocava gens. Això sí, quan el meu germà va veure el que els oferia als nens, va anar a buscar una coseta més: un retolador amb la punta de pinzell (del qual, evidentment, jo em vaig enamorar).

En Biel es del·lia per utilitzar el pinzell, i després d'haver-lo utilitzat puc entendre per quin motiu.

Amb molta cura feia lliscar el pinzell sobre el relleu.

Un dinosaure. Un cop acabat el procés amb el pinzell és el moment d'usar el retolador de punta fina per a detalls com els dits de les potes.

Un unicorn és qui ens observa des del dibuix de la Llum.

Enmig d'un munt d'amics i amiguets.

Igual que el seu germà, ella també utilitza el retolador de punta fina per als detalls.

Dibuixar i pintar sobre una superfície amb relleu és un repte que obliga a un plantejament creatiu i fa necessària la presa de decisions i la resolució de petits problemes que puguin sorgir: Han de decidir si pintar per sobre del relleu o al voltant, han d'escollir amb quins estris fer-ho i segurament en el moment de fer-ho en ésser una superfície desigual, el traç es veurà desviat. Decidir, escollir, rectificar, resoldre. Aprendre. Gràcies a uns pocs centímetres quadrats de cartulina.

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

2 comentaris:

Digues la teva!