#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 12 de novembre de 2012

A tota màquina!

L'altre dia una amiga em va dir que remenant per casa havia trobat una màquina d'escriure, i que com que venien uns dies de pont, havia pensat que potser em faria gràcia fer-ne alguna cosa amb els nens. Vaig trobar que era una idea fantàstica entre altres motius perquè a l'escola ja han començat amb la lletra lligada i la lletra d'impremta, així que reconeixen la lletra d'impremta, es pot jugar amb les majúscules i les minúscules, amb els colors...

Vaig presentar la màquina als nens amb un foli preparat, on jo hi havia mecanografiat la data, primer els vaig deixar investigar-la amb calma, observar-la i tocar les tecles. Després els vaig explicar algunes coses bàsiques: com canviar el color de les lletres, com canviar majúsules i minúscules però sobretot que havien de tractar la màquina amb cura i procurar apretar les tecles una a una (tot i que reconec que és molt més divertit apretar-ne unes quantes a la vegada). Coneixen el que és un teclat i com funciona, però la màgia de la mecànica està a punt de fer la seva aparició.

Observant.

 
Amb el mecanisme al descobert resulta realment atractiva.

Colors i lletres.

El moment just!

En Biel concentrat.

tumata (tomata)

Molt orgullós, va escriure MAMA, tot i que amb algunes A de regal.

En aquesta líni a hi ha un escrit amb sentit, tot i que em costa interpretar-lo sense que ell m'ho tradueixi.

Amb la Llum vam decidir investigar mecanografiant sobre diferents tipus de papers.

Després de comprovar que funcionava, va escriure el seu nom.

I ja posades, vam provar amb confetti.

Confetti i blonda.

Al llarg dels quatre dies que la màquina va estar a casa el més normal era trobar-los davant de la màquina. Gràcies a ella, o potser a través d'ella van deixar anar la seva imaginació, investigant la mecànica del seu funcionament, però també transcrivint (a la seva manera) alguns pensaments i idees, paraules concretes que prenen forma enllaçant lletres, frases que neixen enllaçant paraules.

Octubre del 2012. Quatre anys, gairebé cinc.

6 comentaris:

  1. Oh. Fantàstic. M'agrada, m'agrada, m'agrada, quina bona idea! A mi de petita també em fascinava l'Olivetti del meu pare, i això que la veia sovint, llavors no era un objecte "arcaic" :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és arcaica i meravellosa a parts iguals. Fascinant.

      Elimina
  2. Genial! Que interessant la devien trobar!

    ResponElimina
  3. How fun is that?! I would love to have an old typewriter for the kids. Going to keep my eyes open...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me too. This one is from a friend. I love when someone tells me: "I've found..."

      Elimina

Digues la teva!