Un dia buscava (crec) una recepta de pintura casolana, i no sé com, per casualitat vaig trobar aquesta entrada del bloc Amb els meus tresors i ves per on, em va cridar l'atenció. Així que ho vaig veure vaig pensar que segur que en Biel i la Llum s'ho passarien d'allò més bé, i no m'equivocava gens ni mica. Es tracta d'un experiment simple i molt senzill. Voleu saber de què va? És senzill i barat, només necessitem aigua i farina de blat de moro (maizena). Primerament vam parlar sobre els conceptes "Líquid" i "Sòlid". Els vaig demanar que els definíssin i vam donar-hi voltes fins que vam acabar donant per vàlid que el sòlid es pot agafar i manipular, en canvi el líquid s'escola entre els dits. Doncs bé, es tracta d'intentar catalogar aquest "producte", que jo anomenaria líquid-sòlid. Sí, quan el
manipules és dur... però quan deixes de remenar-lo es desfà entre els
dits. Una demostració del que intento explicar-vos la trobareu en
aquests tres vídeos que hem gravat.
Repartim la farina. Només aquesta part de la proposta ja els va encantar.
Afegim aigua. Em feia por que es passessin i s'aigualís, així que els vaig donar xeringues.
Les xeringues van resultar ser de poca utilitat, d'acord... la gerra.
Ups, massa aigua! Vinga, més farina...
Per què és dur?
Per què és líquid?
Per què és viscós?
I gairebé elàstic?
Podem posar-hi colorant?
Remena, remena... ui, per què costa tant?
En Biel va estar molta estona jugant amb el tap d'un pot de colorant. El posava, el buscava, el treia...
La Llum, en canvi, jugava amb la xeringa... l'estirava a tope amb força i observava com l'èmbol baixava tot sol (per acció del buit).
En Biel l'abocava...
Durant el procés d'elaboració van elaborar un munt d'hipòtesis: era pizza, plastilina, massa núvol? Finalment van descobrir que no era res del que ells es pensaven.
Juny del 2012. Quatre anys i mig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teva!